Cati Eva Canyelles Mas és la representant sollerica a la candidatura que el proper dimecres, 28 de febrer, sortirà refrendada de l’assemblea extraordinària que l’Obra Cultural Balear (OCB) durà a terme a Ca n’Alcover a Ciutat on ocuparà el càrrec de vicepresidenta.
Canyelles és una personalitat ben coneguda a la vall ja que, a més d’exercir com a psicòloga clínica, és membre fundadora del grup Sibil.la així com dels glosadors de Mallorca i presidenta de la delegació sollerica de l’OCB.
Amb un posat pausat i reflexiu però ferm pel que fa a les seves conviccions, Canyelles fa un repàs a l’actualitat cultural illenca en unes setmanes on les polèmiques al voltant del català han estat en primera línia informativa.

Pregunta.- Què la va a dur a presentar-se en la candidatura, única per cert, a presidir l’OCB?
Resposta.- La meva presència en aquesta candidatura vengué motivada per una petició directa de gent molt vinculada a l’OCB; en un principi vaig oferir-me com a vocal però finalment m’oferiren la vicepresidència i no m’hi vaig poder negar. He de dir que es tracta d’una proposta il.lusionant i que duu lligada un alt grau de responsabilitat tant pel que fa a l’entitat mateixa com pel fet de ser una dona. Tot i trobar-me molt enfeinada a tot nivell, la il.lusió per formar part d’aquest projecte s’acabà imposant.

P.- Com valora que només s’hagi presentat una candidatura a presidir l’OCB?
R.- Creu que és un viu reflex del moment social en què vivim: es tracta d’un moment d’impasse i transició on es detecta un cert cansament en la lluita per la nostra llengua i cultura. Un moment que és aprofitat pels dirigents de l’Estat per mantenir la societat en un nivell poc participatiu i gens lluitador pel que fa als nostres drets, incidint en actituds encaminades a fomentar una altra mentalitat. Ben segur que m’hagués agradat que hi hagués hagut més candidatures, però tenim el que tenim, la qual cosa no desmereix gens la nostra opció que compta amb un esperit renovador i ple d’energia.

P.- Quins són els objectius bàsics d’aquesta candidatura?
R.- El principal és continuar treballant perquè l’OCB sigui la veu dels tres eixos que la defineixen: cultura pròpia, llengua pròpia i autogovern. En segon lloc, volem estar a l’alçada de la situació político-social actual per respondre amb responsabilitat i serenor a les agressions a aquest tres eixos. I en tercer lloc, l’OCB ha de ser lluitadora i la societat mallorquina s’ha de sentir emparada per ella.

P.- Com creu que ha incidit el procés català a casa nostra?
R.- Sempre que hi ha una revolució social es donen dues reaccions: d’una banda, la por d’un poble, i de l’altra, una lluita vers la revolució i la reafirmació. A més, hem de tenir present que els canvis sempre generen por i que ens topam amb un Estat que vol tombar una identitat pròpia i que intenta generar odi i confusió. Amb aquest estat de la qüestió, han aparegut sectors generadors d’odi -que no defensen res sinó que van en contra de la llengua pròpia- que tot i no ser molts numèricament fan molt d’enrenou. Davant aquest fet, la lluita per la dignitat d’una pròpia identitat sorgeix d’una empenta nascuda des de la serenor i el respecte. A tot això hi hem de sumar la reacció del Govern que és de mel i sucre, ja que pretén acontentar tothom i s’oblida de fer complir l’Estatut d’Autonomia.

P.- Estam patint un procés d’involució lingüística per aquest motiu?
R.- A nivell social no crec que anem endarrere, si bé és cert que el sector espanyolista es deixa sentir molt; mentre que a nivell polític es dona un retrocés causat per un govern que no actua com ha d’actuar, ni tan sols en base a la llei.

P.- Quina valoració li mereixen les noves propostes lingüístiques de Rajoy encaminades a incrementar les hores lectives de castellà?
R.- No veig que sigui una mesura per millorar acadèmicament la llengua espanyola; més aviat el que es pretén és decantar les llengües cooficials.

P.- A dia d’avui, s’han pogut contrarestar les polítiques lingüístiques del govern Bauzá?
R.- Crec que no s’ha fet feina suficient per contrarestar els efectes Bauzá per manca de valentia de l’actual govern.

P.- Com veu la polèmica del català en la sanitat?
R.- Pens que és un tema en què no s’hauria d’haver arribat al moment actual. Mantenint sempre el respecte envers tots els sectors, pens que hi ha punts innegociables: tenim una llengua pròpia i tenim tot el dret que se’ns entengui en la llengua en què ens expressam.

P.- Quina opinió li mereixen plataformes com “Mos movem “ o “Actua Balears”?
R.- Partint de la defensa total de la llibertat d’expressió, uns moviments que s’articulen al voltant de l’odi cap a qualsevol cosa deixen molt a desitjar.

P.- Per què és tan fàcil entrar en conflicte quan parlam de llengua i política?
R.- Perquè tot el que a nivell social té força sempre ha estat emprat per la política. L’assumpció d’uns fets identitaris diferenciadors no interessen a un estat que vol imposar un model globalitzador i fàcilment manipulable.

P.- Per què són tan viscerals les polèmiques lingüístiques?
R.- Perquè la llengua és la columna vertebral de la identitat d’un poble i si ens la toquen i tenim dignitat i autoestima, sortim a defensar el que som.

P.- Per quin moment passa la delegació sollerica de l’OCB?
R.- Tot i que hi ha el desig de ser una delegació més activa, estam oberts a la participació i incorporació de nous membres. La nostra idea és crear una xarxa que reculli tota la vida cultural del poble.

P.- Quines activitats tenen pensades per al 2018?
R.- Tot i que encara falta concretar dates, hi haurà un seguit de xerrades sobre Josep Maria Llompart , almenys una actuació musical, una activitat teatral i una altra encaminada a les famílies.

P.- Com veu el futur del català?
R.- Som de tarannà optimista; i a nivell social malgrat la feinada que hi ha per fer crec que una manifestació que compta amb tanta força humana és difícil que desaparegui. Així i tot, vivim uns temps difícils per a la llengua sobretot quan a nivell estatal s’orquestren campanyes de persecució sovint encobertes.

P.- Què té la glosa que l’atreu tant?
R.- Quan em sent glosar sent la veu de la meva repadrina cantant gloses de tota la vida. Quan faig gloses sent que perpetuo i nodresc una arrel que em fa ser qui som amb el màxim orgull, tenint presents els defectes i virtuts. A més, la improvisació és màgica.

P.- Què representa la glosa en la seva vida?
R.- La llibertat d’expressió, quan glos cant a la meva identitat individual que em connecta amb una identitat cultural i social col.lectiva.

P.- Té sentit glosar avui en dia?
R.- Més que mai, per què per a mi la glosa representa la veu del poble: és la veu silenciada en altres àmbits que a través d’una manifestació popular i improvisada et permet enfrontar-te dialècticament als teus antagonistes.

P.- Per a què serveix la glosa?
R.- Per reivindicar, per reafirmar on som, d’on venim i cap on volem anar tant com a poble com a nivell individual.

P.- Per acabar, acomiadi’s amb una glosa.
R.- Una glosa per escriure
perquè no fugi amb el vent,
una glosa és sentiment
i és un brinet per somriure.
Una glosa te fa riure
quan te fa germinar un brot,
una glosa és aquell mot
que te treu la fesomia.
És viure amb la poesia
i poder donar-ho tot.”