Diari digital de la comarca de Sóller
Dimarts, 21 d'agost de 2018   |   02:34
 
Enquesta  
Estàs d’acord que es pavimenti amb llambordes al carrer de la Mar?


No
 
Entrevista
02/02/2018 | 09:55
Jaume Font:
“La llibertat d’expressió sempre ha de prevaldre”
G.P.

Jaume Font Rosselló és un jove il.lustrador fascinat pel món del còmic a qui dedica bona part del seu temps. Aquesta dedicació està a punt de donar fruit sota l’aparença del volum “Accelion Rebirth” que és a punt de sortir d’impremta. Font és, com ell mateix es defineix, meitat bunyolí i meitat solleric, unes arrels que són fàcilment localitzables en les pàgines del còmic que és a punt de veure la llum. Font cursà el Batxiller Artístic i la carrera de Magisteri d’Educació Primària en l’especialitat de llengua anglesa; actualment es troba exercint de professor de dibuix artístic en un Màster de l’Escola de Disseny Balear.

Pregunta.- Què és “Accelion Rebirth”?
Resposta.- És un projecte artístic que duc gestant des de fa tretze anys, quan vaig abandonar la vall per anar a estudiar a Palma i trobava a faltar tant Sóller com els meus amics i per consolar-me vaig pensar en crear una història de fantasia. Fou així com nasqué “Accelion Rebirth” que vaig presentar a vàries editorials, fins que finalment una editorial de Cantàbria (Fanes) s’interessà en el projecte. L’enyorança fou el motiu de l’existència d’aquest còmic on hi ha personatges basats en amics i familiars meus.

P.- En què es basa aquest còmic?
R.- Es tracta d’un còmic basat en un món èpic d’inspiració medieval on desapareix el seu rei i els protagonistes han d’investigar aquesta desaparició.

P.- Què hi ha de Sóller i Bunyola en aquest còmic?
R.- Sobretot els escenaris on transcorre l’acció de la història: Sóller es transforma en Roller i Bunyola en Bunyol Town. A més també hi ha molts d’escenaris dels llocs on habitualment vaig d’excursió: Comuna de Bunyola, Salt des freu o Cova de s’Aigua, per exemple.

P.- Què caracteritza “Accelion Rebirth”?
R.- El més innovador és que el còmic es divideix en una primera part en blanc i negre i una segona en color -de les 150 pàgines, n’hi ha 60 en color-. Aquest fet, ha provocat que la feina s’incrementàs molt, sobretot si tenim present que tot ho he fet jo sol. Una altra característica es troba en el fet que he volgut aprofundir en el rerefons dels personatges i en que hi ha una mica d’humor, tot i la seriositat del projecte.

P.- Quins són els seus referents en el món del còmic?
R.- Bàsicament, bec del manga japonès, sobretot de “Bola de Drac”; tot i que pel que fa al color, hi ha molta influència del còmic americà. Utilitz colors saturats i molta varietat cromàtica perquè sé per l’experiència que he tengut en l’ensenyament a infants que els joves es fixen molt més en una cosa acolorida que en blanc i negre.

P.- Què pesa més en la seva obra: text, dibuix o color?
R.- Hi ha una mica de tot, però la part del dibuix és fonamental per a mi. El que tenc molt present és que el principal objectiu d’un còmic ha de ser aconseguir que el lector no vulgui aturar de passar pàgines. “Accelion Rebirth” es tracta d’un còmic basat en els meus gustos i fet per passar-m’ho bé.

P.- Quan podrem gaudir d’ “Accelion Rebirth”?
R.- La darrera setmana de febrer i es podrà trobar a totes les llibreries especialitzades del país. No sé quan però m’agradaria poder fer una presentació a Sóller i poder signar còmics en directe.

P.- Té altres històries en ment?
R.- I tant: m’agradaria reprendre un projecte antic sobre el Firó; també tenc en marxa un còmic sobre el ferreret -que ha guanyat el segon premi d’Art Jove d’enguany-; també estic treballant en un còmic d’un vídeojoc sobre la segona guerra mundial i estic treballant en la preqüel.la d’”Accions Rebirth”.

P.- La seva obra té referències cinematogràfiques?
R.- Sí, per exemple de Harry Potter, La jungla de cristall o El senyor dels anells. Sobretot m’ajuden a l’hora de dibuixar les postures dels personatges.

P.- Té pensat publicar a les illes?
R.- Mai se sap: m’agradaria tornar a fer tires setmanals a “Veu de Sóller” -on ja hi vaig treballar-; i també vaig treballar a la revista “Esquitx”. Posteriorment vaig treballar a Deriva Còmics, i tenc molt clar que allà on hi ha més públic de còmic és a nivell nacional i per tant és allà on treball actualment en el món dels vídeojocs amb seu a Madrid.

P.- Quin consell donaria als joves aprenents de dibuixant?
R.- Jo he estat autodidacta ja que vaig començar a estudiar il.lustració, però ho vaig deixar perquè em semblaren obsolets. Als principiants els diria que no es rendeixin, que no s’enfonsin amb les crítiques i que dibuixin cada dia -essent constants i modests-. Que tenguin molt clar que la formació ha de ser contínua i l’estancament sempre és un error.
P.- Es pot viure a Mallorca de la il.lustració?
R.- No, de la pintura tal vegada. El món del còmic a Espanya és molt precari i difícil. Personalment tenc una feina estable de professor, mentre que el còmic és per a mi una faceta complementària.

P.- Què en pensa de la gran presència d’autors mallorquins al certamen d’Angouleme -fita cabdal del còmic europeu-?
R.- És un tot un símptoma de l’efervescència del còmic a Mallorca; no deixa de ser curiós que Mallorca és un dels llocs d’Espanya on hi ha més dibuixants de còmic. Cada any són molts els que van a Angouleme -principal fira europea del còmic; em proposaren anar-hi però no vaig poder per manca de temps. Vull deixar constància que a França -al contrari d’aquí- es valora molt el món del còmic; en aquest aspecte Espanya es troba a anys llum de França.

P.- Vivim un moment reivindicatiu del còmic espanyol gràcies als homenatges a figures emblemàtiques com Ibáñez?
R.- Més que d’un moment reivindicatiu, pens que el còmic espanyol passa per un moment d’enlairament. Tot i això, cada vegada hi ha més editorials que aposten pels artistes espanyols però encara hi ha molta feina a fer -sobretot pel que ateny als sous-. Però no ens podem enganyar ja que la figura d’Ibáñez és un cas a part ja que després d’ell no hi ha hagut altres personalitats a reivindicar.

P.- Què diferencia una tira còmica setmanal, d’una mensual o d’un còmic?
R.- El ritme de feina; una tira setmanal requereix molta rapidesa i acaba estressant molt al dibuixant. Mentre que una feina mensual o un còmic llarg et permet treballar més pausadament.

P.- Creu que hi ha límits en el món del còmic?
R.- Crec que hi ha límits en l’humor però són molt subjectius. Per exemple, no consideraria gaire oportú fer broma sobre notícies com les de “la manada” als Sant Fermins d’enguany.

P.- Què en pensa dels atacs a “Charlie Hebdo” o les amenaces a “El Jueves”?
R.- Malgrat hi hagi fets estridents, crec que la llibertat d’expressió ha d’anar per davant de qualsevol consideració. Crec que hi ha llibertat d’expressió però no tota la que hi hauria d’haver; a dia d’avui encara hi ha temes tabú com el feminisme o la corrupció.

P.- El poder té por de l’acidesa del còmic?
R.- El poder té por que temes seriosos que infonen respecte, deixin de ser respectats; i en aquest sentit el còmic pot fer que se’ls perdi respecte com és el cas de l’Església. L’humor és una sàtira de la realitat i ens hem de poder riure de tot.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a