Joan Noguera Pizá “Cerol”, descendent del mític glosador solleric Pau “Cerol”, padrí del seu repadrí, representa a la perfecció el prototipus de pagès mallorquí. Duu una vida dedicada a la terra i als 75 anys encara gaudeix de valent del contacte que la terra li proporciona.

Amb una salut envejable i una conversa dinàmica, Noguera es declara enamorat de l’agricultura que juntament amb la seva família: n’Antònia, esposa i mà dreta, els seus fills i els cinc nets- ho són tot per a ell.
Entusiasta de la vall que el va veure néixer, Noguera no ha dubtat en formar part d’empreses capdavanteres en la pagesia local com la Cooperativa de Sant Bartomeu, on fou membre de la junta durant 17 anys durant les presidències de Tomeu Mascaró i Jaume de Ca n’Aí, essent també membre fundador de la Societat de caçadors amb filats de Sóller.

Pregunta.- Com ha anat la temporada d’oliva d’enguany?
Resposta.- No havia vist mai cap esplet com el d’enguany; i això s’ha degut a les pluges de l’any passat on l’olivar de la Serra va beure a plaer, la qual cosa va provocar que es donassin dues brostades en un sol any -una, gràcies a la pluja; i l’altra, la pròpia de l’any.- Vertaderament, dubt de tornar a veure un altre esplet com aquest.

P.- Fa oliva i oli, o només una cosa?
R.- Faig oliva -tant verda com negR.- i oli; sempre per a la Cooperativa de Sant Bartomeu.

P.- Com ha estat l’oli d’enguany?
R.- Molt bo; jo n’he fet vàries vegades: els mesos de novembre i desembre va fer entre dues i sis dècimes de grau, i el que he fet aquest mes -d’oliva blava- ha fet 1’4 graus. En ambdós casos es tracta d’un oli molt bo.

P.- Vostè va ser dels que entrà tot d’una en els nous processos de producció d’oli de la cooperativa o li va costar?
R.- Em va costar perquè duia una tradició al darrere de fer oli amb oliva madura. Record que en temps de l’amo Toni Joy fèiem oli de tres, quatre i fins a cinc graus i era boníssim. Finalment, no em quedà més remei que claudicar als nous processos de fer oli ja que s’acabaren imposant els criteris de la Comunitat Europea al respecte. Ara bé, he de dir que amb l’aplicació d’aquestes mesures l’oli pujà el seu preu i això ens va ser molt favorable, ja que en agricultura no hi ha res rendible i has de fer molts d’esforços per poder tirar el carro endavant.

P.- Què en pensa de la idea d’envasar oliva?
R.- Ha estat fabulós ja que ha permès que el preu de l’oliva hagi pujat. Parlant amb en Miquel Gual, president de la Cooperativa, m’ha comentat que enguany s’havien superat les 50 tones d’oliva verda i les 30 tones d’oliva negra. Sens dubte, una gran notícia per als pagesos.

P.- Per tant, deu haver notat un increment dels beneficis amb aquesta iniciativa?
R.- I tant, ara l’oliva és quan es paga més cara perquè s’ha aconseguit trobar un producte amb un mercat que el sol·licita, sobretot l’oliva trencada. Els costums alimentaris canvien ja que record que un temps el que la gent més sol·licitava era l’oliva pansida, una oliva que avui en dia no té sortida perquè torna fluixa aviat. Aquest èxit, però, no hauria de fer que l’oliva del pla entràs en competència amb la nostra, tot i que la Serra és millor perquè té més oli.

P.- Com veu l’amenaça de la Xylella?
R.- Ho visc amb molta por, ja que el fet de no comptar amb un antídot per combatre-la és un desastre dels grossos.

P.- Creu que s’estan duent a terme les mesures adequades per fer front a aquesta plaga?
R.- Ho pos en dubte. Els tècnics ens donen consells quan el que realment hem de menester són remeis. El pagès té les mans fermades davant la Xylella perquè no hi ha remei i la cada vegada major presència d’olivars abandonats no fa més que empitjorar la situació ja que són més propensos a patir-ne l’atac.

P.- Pensa que els olivars de la vall de Sóller estan lliures d’aquesta amenaça?
R.- Ningú no pot estar tranquil amb la Xylella. Pens que hi hauria d’haver un control molt estricte de tot el que arriba de fora de l’illa, tant en vaixell com en avió. Jo sempre estic pendent dels arbres. Sense anar més enfora enguany que no hi ha hagut mosca he esquitxat per la minadora, que és una espècie de moscartí que talla els brots de l’olivera. Per a la Xylella el que cal fer és arrabassar i cremar els arbres afectats.

P.- Com han canviat els processos productius de l’olivera amb els anys?
R.- La mecanització ha fet acte de presència, fins i tot a la Serra on no és fàcil introduir segons quines màquines, però el que és clar és que el collir a mà ha passat a la història ja que avui en dia es cull amb teles i maquinària. Igualment han canviat els criteris de recol·lecció: abans es collia oliva madura que feia més graus, i avui ja s’opta per oliva no tant madura.

P.- Pot viure una persona, a dia d’avui, a Mallorca fent de pagès?
R.- El que és ben clar és quanta més terra tens, més pobre ets. Avui en dia ets mort si has de començar a pagar jornals. A més convé tenir present que un pagès fa feina amb éssers vius i no se’ls pot maltractar; aquí hi ha l’existència entre un vertader pagès i un jornaler. De totes maneres, els pagesos compram a euros i venem a cèntims i això no pot anar mai bé.

P.- Què pensa quan veu els olivars abandonats?
R.- Ho veig com un drama: cada vegada hi ha més olivars menjats pel pinar. Això, a part del mal que fa a l’agricultura no serveix més que per facilitar incendis. És un desastre.

P.- Es pot capgirar aquesta situació?
R.- Si els preus fossin millors, pens que sí. El pagès ha de fer molta feina per treure el cap de l’aigua. Tothom s’ha d’aferrar a la feina; en aquest sentit vull destacar la col·laboració de la meva dona -n’Antònia- sense la qual no hagués pogut tirar endavant el nostre projecte.

P.- Si tornàs a néixer, tornaria a fer de pagès?
R.- M’ho hauria de pensar; no perquè n’hagi quedat ple sinó perquè estic decebut per la situació per la qual passa la figura del pagès. En aquest aspecte vull destacar la gran feina feta per la Cooperativa de Sant Bartomeu de cara a la defensa del pagès local: en Miquel Gual la sap dur i ha sabut adaptar aquesta entitat als nous temps per la qual cosa li estic molt agraït ja que ha trobat mercat per als nostres productes. No vull deixar passar l’ocasió per lloar la feina que es duu a terme des de tots els àmbits a la cooperativa: Pep Mora -com a tècnic agrícola, en cítrics-, Margalida Morell -com a tècnica agrícola en oliva-, Gaspar i Biel des de la tafona, Alberto, Nico, Julià, Toni i Jaume a la botiga i magatzems; sense oblidar la feina que fa el comptable -Pep Lillo- i la gerent -na Lina- així com les nines -Cristina, Catalina i Sandra-. Si em deix algú que em perdoni però serà fruit del meu mal cap i no de la seva tasca. Puc dir ben fort que la Cooperativa ha salvat la pagesia sollerica.

P.- Per acabar, com veu la pagesia de Sóller d’aquí a 25 anys?
R.- Veig un panorama cru amb un increment d’esboldrecs i pinar ja que no veig el jovent d’avui -amb comptades excepcions- capacitat per fer de pagès ja que hi ha moltes hores de fer feina i poca treta. Fent de pagès, les hores no són comptades i això és un mal.