Sílvia Arbona Sampol té molt clar que veu el seu futur professional vinculat al món interpretatiu en qualsevol de les seves múltiples facetes. Estudiant de segons curs de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB) gaudeix de tot el que aquests estudis li poden aportar, assaborint al màxim una experiència tant apassionat com enriquidora. Ben vinculada al món cultural solleric, no debades és membre d’Aires Sollerics i de la Banda de Música Municipal on toca l’oboè, Arbona es sent orgullosa de poder contribuir a l’esdevenidor cultural de la vall que la va veure néixer ara fa tan sols 21 anys.

Pregunta.- Des de quan vares tenir clar que volies estudiar art dramàtic?
Resposta.- Des de ben petita ja era un món que m’atreia força, tot i que em semblava un somni impossible. Fou a segon de Batxillerat quan l’orientadora de l’institut m’explicà les opcions que lligaven amb el meu currículum i entre elles hi havia l’ESADIB. Llavors ho vaig tenir més clar que mai.

P.- Com reaccionaren els teus pares en saber-ho?
R.- De tot d’una, em plantejaren dubtes sobre el futur d’aquesta professió, però quan anàrem a una xerrada de portes obertes a l’ESADIB en sortiren fascinats i em recolzaren en tot i per tot.

P.- I els teus companys?
R.- Els amics més propers es mostraren orgullosos de mi per lluitar pel meu somni; mentre que els més allunyats pensaven que ho feia per apropar-me al món dels famosos.

P.- Com arribares a l’ESADIB?
R.- A través de l’orientadora de l’institut, tot i que també em proposà un grau mitjà d’audiovisuals. He de dir que pel meu compte també em vaig presentar a les proves de cant del Conservatori i curiosament també m’agafaren. Però per horaris i per matèries impartides vaig preferir entrar a l’ESADIB. Malgrat tot, tenc molt clar que en acabar l’ESADIB em vull continuar formant sobretot en cant, ja sigui aquí o a fora.

P.- Quins requisits et demanaren per entrar a l’ESADIB?
R.- S’han de passar quatre proves: llegir quatre obres de teatre de diferents èpoques que seran la base d’un examen escrit; interpretació de dos monòlegs –un escollit per l’ESADIB i l’altre per jo mateixa-; una prova de veu on s’ha de cantar una cançó i després llegir uns textos en vers i prosa; i finalment una prova física on s’ha de realitzar un circuit. Per entrar s’han d’aprovar els quatre apartats. També cal saber català i comptar amb una bona dicció.

P.- En què consisteix el pla acadèmic de l’ESADIB?
R.- Són quatre anys on les matèries van variant d’un any a l’altre, tot i que n’hi ha que es repeteixen com interpretació o dicció catalana per posar només uns exemples. Es combinen assignatures teòriques, tant de cos, text, veu, interpretació, maquillatge, disseny de vestuari, espai escènic i fins i tot direcció i producció teatral. Es tracta d’una formació integral molt completa.

P.- Ja has tengut alguna experiència a nivell professional?
R.- Abans d’entrar a l’ESADIB vaig fer teatre musical on estrenàrem a l’Auditori de Palma l’obra que preparàrem durant tot l’any. A més, aquest estiu he participat en una performance a “Artdemossa” basada en textos de poetesses mallorquines. I finalment, i en un àmbit més local he participat en alguns muntatges dels Esclatabutzes.

P.- Cal un ego elevat per ser actor?
R.- Crec que no; per ser actor el que cal és ser molt humil i saber escoltar als altres. És difícil treballar amb gent que té un ego molt pujat.

P.- Què opines de la tan consabuda “timidesa” dels actors?
R.- Jo som molt tímida i crec que estudiar art dramàtic m’ha ajudat en aquest sentit ja que el teatre és una manera d’expressar sentiments que normalment no expressam al món “real”.

P.- Saps què és el pànic escènic?
R.- Sí, tot i que mai he arribat al punt de no poder fer res. Un cop trepitges l’escenari, et fugen totes les pors que puguis sentir.

P.- Quins són els teus referents?
R.- En cinema: Juan Antonio Bayona, Jim Carrey i Emma Watson; en teatre: Joan Manel Albiñana, Laia Marull i Lluís Tossar; i en televisió: Francesc Orella “Merlí” i Emilia Clarke.

P.- Què és imprescindible per ser un bon actor?
R.- No tenir por a arriscar-se; no tenir prejudicis; estar obert i receptiu i ser humil.

P.- Veus el teu futur lligat a la interpretació?
R.- Sí, sobretot m’agradaria molt fer teatre musical; tot i que també m’interessa el doblatge, el teatre de text...

P.- Et sentiràs frustrada si no hi arribes a accedir?
R.- Francament, sí; perquè sentiria que no he lluitat suficientment. Vull arribar almenys a uns mínims i no contempl acabar com a professora de teatre –almanco ara per ara-.

P.- Què ha significat el seu pas per Aires Sollerics?
R.- El poder formar part de la cultura de Sóller i poder-la viure de primera mà, ja que la tradició sollerica m’agrada molt.

P.- Com veus el panorama teatral local?
R.- Òbviament ens manca un auditori en condicions, però també trob a faltar més cultura teatral: es podrien fer més espectacles que fos a nivell performatiu. Trob a faltar més muntatges ja que a Sóller hi ha tradició teatral.

P.- Què penses quan veus que a Sóller destaquen personalitats com la de Joan Cobos o la de ton pare, Martí Arbona, que té en projecte una pel.lícula?
R.- Crec que es demostra el talent que hi ha a la vall; una vall que ha donat moltes personalitats en diferents facetes ja siguin culturals, esportives, etcètera. De mon pare, tan sols dir que em sent molt orgullosa d’ell i que és una persona que posa molta força i il.lusió en els projectes que duu a terme, com és el cas de “La luz oscura” una iniciativa que comença amb pla d’amics però que ha adquirit un format molt professional. Mon pare és un valent i estic orgullosa d’ell perquè lluita pel seu somni; així com m’ha mostrat a fer-ho a mi mateixa.

P.- Per acabar expressa un desig per al 2018.
R.- Desig que Sóller segueixi més unida que mai en els bons i en els mals moments a través de la cultura.