Diplomada en Educació Primària en les especialitats de Suport Escolar i Anglès, Maria Puig Borràs ha viscut aquest passat estiu una de les experiències més intenses de la seva trajectòria vital en participar com a voluntària a Bolívia en un projecte solidari de l’ONG Misol a la ciutat de Sucre. Un projecte on pogué posar a prova els coneixements pedagògics adquirits durant els anys que ha fet de mestra a Sant Llorenç des Cardassar, Sa Indioteria i Sant Climent. Puig és el perfecte exemple del que la solidaritat, la joventut i l’entusiasme poden donar de si quan es posen al servei d’una causa encomiable, donant com a resultat una experiència enriquidora que es mostra disposada a tornar a repetir tot d’una que se li torni a presentar l’oportunitat. Positiva, entusiasta i dinàmica, Puig ha sabut treure el suc a una experiència pedagògica que li ha acabat reportant -sempre segons les seves paraules- moltes més alegries i beneficis que els que ella ha pogut aportar a Bolívia.

Pregunta.- Com sorgí la idea de fer aquest voluntariat a Bolívia?
Resposta.- Feia anys que tenia ganes de fer algun tipus de voluntariat però entre estudis i feines d’estiu mai no ho vaig poder arribar a fer fins que enguany vaig pensar que era el moment idoni per fer-ho i em vaig dir “ara és el moment, no pens deixar passar aquesta oportunitat”.

P.- Amb qui es posà en contacte?
R.- Per casualitat resultà que la mare d’una companya de l’escola de Sa Indioteria feia feina amb Mallorca Missionera i m’hi vaig posar en contacte. Mallorca Missionera col.labora amb l’ONG Misol i vaig anar a informar-me dels projectes que hi havia en marxa; a resultes d’això, Misol reuní els col.laboradors interessats a Randa i ens informà dels projectes que tenia en funcionament. Pel meu perfil pedagògic decidiren que el meu voluntariat seria idoni a Bolívia: realitzàrem un curs de formació on bàsicament se’ns explicà com havíem de fer front a la realitat amb què ens toparíem amb la premissa principal de no comparar mai el nostre estil de vida i la nostra manera de pensar amb la que ens trobaríem al lloc on faríem el voluntariat ja que es tracta de dues realitats completament diferents.

P.- Quin era l’objectiu principal a assolir?
R.- Havíem de tenir molt clar que nosaltres anàvem a Bolívia a ajudar, a oferir recursos per fomentar l’autonomia dels bolivians perquè assolissin una millor qualitat de vida.

P.- Us donaren alguns consells pel que fa a vacunes, hàbits alimentaris?
R.- Sí, d’una banda ens haguérem de vacunar i seguir els consells que ens donaren des de Sanitat Exterior; i de l’altra ens recomanaren evitar consumir aliments crus, menjar la fruita i la verdura rentada i pelada, i beure sempre l’aigua embotellada o prèviament bullida.

P.- Com organitzà la partida?
R.- Amb l’ajuda d’en Rafel, el coordinador de Misol. He de dir que no vaig partir tota sola, ho vaig fer amb dues companyes -Joana i Coloma- amb qui vaig compartir l’experiència. Fou en Rafel qui s’encarregà de treure’ns els passatges -tan sols ens haguérem de pagar el viatge ja que allà anàvem mantengudes-. Partírem dia 2 de juliol i tornàrem dia 8 d’agost.

P.- Va tenir problemes en organitzar l’equipatge?
R.- No, però en Rafel ens comunicà que hauríem de dur dues maletes cada una, una personal i l’altra de l’ONG amb material mèdic per a l’hospital de La Paz. En tornar la maleta amb què havíem duit el material mèdic va tornar plena de souvenirs que anirien destinats a un mercadet solidari per obtenir doblers per al projecte de Sucre.
P.- En què consistia el projecte de Sucre?
R.- En col.laborar en un menjador social, així com realitzar activitats de reforç escolar i tallers educatius per als cap de setmana.

P.- Quina fou la primera impressió, un cop arribà a Sucre?
R.- Tot i el cansament d’un viatge transoceànic, la il.lusió em podia. M’esperava Sucre molt més petit i em sobtà la diversitat socioeconòmica amb carències de tot tipus. He de dir que ens esperava un treballador de confiança -en Ronald- que s’ocupà en tot moment de nosaltres i de les demandes que li férem. L’olor fort i desagradable fou el que més em vengué de nou -no voldria que semblàs pejoratiu perquè el comentari no ho vol ser de cap de les maneres- però l’olor tan característic em cridà l’atenció i he de dir que sovint l’enyor.

P.- Com les reberen?
R.- Amb els braços oberts. Són una gent molt acollidora que ens va fer sentir com si fóssim a ca nostra. La nostra tasca es circumcrivia a fer de voluntàries amb les Hermanas Franciscanas Hijas de la Misericordia on tenien un convent i una escola. He dir que nosaltres fórem les primeres voluntàries en col.laborar amb elles i la nostra arribada va ser com una glopada d’aire fresc. Tan sols eren cinc monges i feia poc que una havia mort.

P.- Quina imatge es té de la realitat espanyola a Bolívia?
R.- Poca, alguns encara en conserven una imatge de colonitzadors, però bàsicament la desconeixença és total: et demanaven com era el país, quina moneda empràvem, què menjàvem...

P.- Com s’organitzava el dia a dia?
R.- Les menjades les fèiem amb les monges -berenar a les 8, dinar a les 12 i sopar a les 18-; els matins de 9:30 a 11:30, jo donava suport escolar -els meus alumnes eren els majors: d’11 a 17 anys-; després del nostre dinar arribava el moment de mostrar hàbits alimentaris i d’higiene als nins i de donar-los el dinar a ells; finalment, els horabaixes els dedicava a preparar material i a visitar les famílies dels nins. He de dir que a diferència d’Espanya, a Bolívia l’escola s’imparteix els capvespres.

P.- Quin paper juga l’església en la tasca educativa a Bolívia?
R.- Molt important ja que es dedica bàsicament a apadrinar nins mancats de recursos; hi té una funció social i pedagògica. En el nostre cas, les monges eren les encarregades de conduir el programa de Misol, durant la nostra estada també vàrem poder conèixer els projectes a Padilla i Cochabamba.

P.- Què li sobtà més de l’experiència boliviana?
R.- A part de l’olor, el fet de poder dur una vida tranquil.la, tot i que pot haver-hi inseguretat i violència, nosaltres ni la vérem ni la patírem; ara bé, s’ha dir que fórem previsores.

P.- Què li aportà aquesta experiència?
R.- Una vivència única i molt enriquidora que esper poder repetir molt aviat. Sempre he valorat molt tot quan he tengut, però quan ets allà valores molt el sentit de les petites coses com el fet de comptar amb electricitat o aigua corrent. Allà, les coses materials queden relegades a un segon terme; el més important és l’amor i la solidaritat. A Bolívia vaig pensar moltes vegades amb aquesta frase de “El petit príncep”: “Només s’hi ve bé amb el cor; l’essencial és invisible als ulls”.

P.- Què diferencia el sistema educatiu bolivià del nostre?
R.- El més rellevant és que els manca esperi de reflexió que els ajudi a solventar els problemes del dia a dia. És un sistema d’aprenentatge molt mecanitzat que d’una banda fa que comptin amb una bella caligrafia, i de l’altra no millora l’ortografia.

P.- Com es viu el fet educatiu a Bolívia en comparació al nostre?
R.- A Bolívia cada cop es valorà més el fet d’estudiar: basta pensar que hi ha nins que han de caminar una hora per arribar a l’escola i aquest nins molts de cops deixen l’escola perquè han d’ajudar l’economia familiar treballant. Hi ha una revalorització de l’estudi i de les possibilitats que aquest ofereix.

P.- Creu que l’educació pot canviar el món?
R.- Sens dubte, sense educació i amor no hi ha res; tenint molt present que educar sense amor no és educar.

P.- Què li ha mostrat l’experiència boliviana?
R.- Que poca cosa basta per ser feliç. A Bolívia molta de gent no té ni aigua ni electricitat, i sovint ni un plat consistent al dia però són feliços de poder compartir el que tenen.

P.- Va plorar molt?
R.- La veritat és que no, pensava que ploraria més. Tan sols vaig plorar el darrer dia quan vaig ser conscient que l’amor s’imposa per sobre l’adversitat.

P.- Què diria a algú que s’estigui plantejant fer un voluntariat?
R.- Anim a tothom que vulgui fer de voluntari a provar-ho; ara bé s’ha de fer plenament conscient d’aquest fet: cal anar-hi preparat tant emocionalment com mentalment, així com amb voluntat i esperit de treball i sacrifici. Cal estar ben involucrat en el projecte en qüestió i anar-hi amb positivitat i ganes de canviar el món.