Mateu Marcús Marcús fou un dels sollerics que participaren el passat dissabte a la concentració que va tenir lloc a Ciutat per protestar per les mesures proteccionistes que l’actual Govern està aplicant i que diversos col.lectius -entre els qual s’hi agrupen pagesos, caçadors, taurins...- troben perjudicials per als seus interessos.
Marcús, marger de professió i caçador per devoció, forma part de l’Associació dels Montsreials i també d’un vedat de caça a Petra. Ell sent com a pròpies les reivindicacions que el passat cap de setmana dugueren a vuit mil persones a manifestar-se a Palma.

Pregunta.- Què fou el que el va dur a participar a la manifestació de dissabte passat a Palma?
Resposta.- Un cúmul de diverses raons: d’una banda, com a marger veig la quantitat d’impediments que cada vegada més es posen a l’hora de dur a terme la nostra feina -basta veure la quantitat de paperassa que s’ha de fer per demanar una ajuda per fer un marge-; i de l’altra, les constants restriccions que el sector de la caça està patint i que pens que només tenen l’objectiu de prohibir per prohibir i d’eliminar finalment la tradició del caçar.

P.- Quines eren les principals reivindicacions que es feien?
R.- Eren molt variades i depenien del col.lectiu en qüestió. Per posar alguns exemples: els cavallistes demanaven protecció per als cavalls de Menorca; els taurins, aixecar la prohibició de les corrides; els pagesos, es queixaven de la manca de sensibilitat envers la seva feina i necessitats; i per la nostra banda, els caçadors ens queixàrem de l’excés de burocràcia a l’hora d’obtenir llicències i permisos -se n’ha de treure una per a cada tipus de caça: una per al reclam de perdiu, una altra per a caçar amb escopeta, una altra per a les cabres...-, de l’augment de Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA), així com dels massa emperons amb què ens topam a l’hora de concedir els permisos i de les poques ajudes existents, per no dir cap ni una. Hi ha molta gent, sobretot major, que deixa perdre les llicències i permisos per aquest motiu. Tot i això, vull deixar clar que pens que és necessari el control de permisos però es podrien simplificar i agilitzar els tràmits.

P.- Com era l’ambient durant la manifestació?
R.- Molt sociable i respectuós i amb molta germanor entre els diferents col.lectius. Vull ressaltar que no hi va haver cap tipus de conflicte en cap moment.

P.- Varen tenir cap resposta institucional?
R.- No, que jo sàpiga. Nosaltres vàrem aprofitar l’avinentesa de fer les nostres reclamacions davant el Consolat de Mar, però no tenc constància que ens rebessin.

P.- Què diria a qui els acusa d’afins al PP?
R.- En el meu cas no és així, i crec que en el cas dels caçadors prescidim de l’aspecte polític. Durant la manifestació no hi va haver consignes polítiques; tan sols portàrem una pancarta on es podia llegir “Ja no podem més”, on sí que s’hi podien fer al.lusions als dos partits més proteccionistes del Govern.

P.- Com a caçador declarat; entén les idees dels animalistes?
R.- Puc arribar a entendre-les però no les compartesc de cap de les maneres. Sovint les seves actuacions i declaracions es basen en l’estrés que pateixen els animals i això pens que és clarament subjectiu. Sovint hi ha animalistes que em diuen que pateixen pel meu ca quan el duc de caça; fa la impressió que pateixen més pel ca que no per mi, i això ho trob una exageració. A la península s’ha arribat a casos en què els animalistes han destrossat cotxes de caçadors i això no té cap sentit ni un.

P.- Creu que és possible apropar les seves postures amb les dels animalistes?
R.- Si fóssim capaços d’escoltar-nos mútuament, tal vegada; però a dia d’avui, ho veig difícil.

P.- Per cert, com ha vist el nou correbou de Fornalutx?
R.- Molt bé, l’animal no sofrí en cap moment.

P.- Idò, dóna la raó als animalistes que provocaren els canvis en el correbou?
R.- Jo no he dit això: no sé si les millores s’han duit a terme per evitar conflictes amb ells o en benefici de l’animal -i en conseqüència, de la festa-.

P.- Com qualificaria les mesures proteccionistes del Govern?
R.- Com a negatives, perquè les han posades en funcionament sense tenir present els afectats. S’ha de tenir present que molta feina que fan els caçadors i els pagesos durant l’estiu -per mantenir pastures i donar menjar a la caça- repercuteixen molt positivament en la terra. Qui si no cuida la terra per guanyar-se la vida o per poder realitzar la seva afició, la caça? Sovint els caçadors i els pagesos som molt més ecologistes que no els animalistes. Per poder mantenir i tenir cura de la terra, s’hi ha de poder treballar; no pot ser que tot siguin restriccions: estic d’acord que no es donin permisos per construir grans superfícies en zones protegides, però veig un excés que els pagesos no puguin ni tocar una pedra en les seves terres quan s’hi guanyen la vida. Tots els excessos fan mal.

P.- Quin efecte acaben produint aquestes restriccions?
R.- Parlaré dels casos que conec: com a marger, manquen ajudes i sobra burocràcia, i com a caçador, veig un excés de paperassa que fa que molta gent -sobretot major- deixi perdre les llicències i els permissos.

P.- Què diferencia un caçador d’un escopeter?
R.- El respecte pels animals. Un caçador respecta la caça i pensa en el futur; mentre que un escopeter tan sols va a pegar trons i a fer experiment sense respectar ni quotes ni espècies.

P.- Les zones ZEPA acaben beneficiant les aus o perjudicant els caçadors?
R.- Crec que acaben perjudicant tant a caçadors com a les pròpies aus. A les ZEPA no s’hi pot caçar de cap de les maneres i certament constitueixen un refugi d’animals; però no es té present que moltes vegades la tasca dels caçadors serveix per eliminar excés de mascles -com és en el cas de les perdius- i això acaba essent beneficiós.

P.- Què representa per a vostè sortir a caçar?
R.- Gaudir d’un contacte directe amb la natura i continuar amb una tradició familiar que en el meu cas, i curiosament, em ve per part de la padrina, no del padrí. M’agradaria que els meus fills tenguessin l’opció de poder anar a caçar sense que se’ls criminalitzés. Crec que els que critiquen tant la caça s’hi haurien d’apropar i conèixer-la, segurament no la criticarien tant. La caça és un moment per compartir amb els amics i durant la manifestació tenguérem molt present la figura del nostre amic Marc Castanyer, amb qui compartírem moltes jornades de caça i germanor.

P.- Les postures dels animalistes han tergiversat la figura del caçador?
R.- Totalment: els caçadors no som assassins de forca i presó; sinó una gent que vol continuar amb una tradició que bàsicament té com a objectiu un contacte molt directe amb la natura.