Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 23 de setembre de 2017   |   02:22
 
Enquesta  
Quina nota poses a la Fira de la Mar?

0 - 2.5
2.5 - 5
5 - 7.5
7.5 - 10
 
Entrevista
25/08/2017 | 09:53
Antoni Frontera:
“El Gas ha sabut fer front als reptes de futur”
G.P.

Antoni Frontera Beccaria és des de l’any passat el president de l’empresa El Gas, que enguany assoleix la xifra de 125 anys de servei al poble de Sóller. Frontera és, a més, doctor en Química i professor titulat en Química Orgànica a la Universitat de les Illes Balears.

Pregunta.- Com definiria els 125 anys de trajectòria d’El Gas?
Resposta.- La resumiria com una escalada constant on sempre hi ha hagut entrebancs a superar -això sí, sempre assolits amb un resultat satisfactori-. Compararia la trajectòria d’El Gas a una etapa dura d’una volta ciclista on, malgrat els diferents problemes amb què ens hem topat, hi hem sabut fer front.

P.- Quines són les principals etapes per les que ha passat l’empresa?
R.- Jo diria que bàsicament són quatre: la primera, l’etapa inicial que fou difícil i tortuosa pel fet de trobar-se el país en la posguerra i on el caràcter emprenedor dels fundadors va saber fer front a les dificultats de subministrament -fou l’època en què es fabricava gas-; la segona, seria quan es va apostar definitivament per l’electricitat; la tercera, vendria representada per la construcció de la línia d’alta tensió entre Sóller i Bunyola -una línia que permeté superar els problemes derivats de la fàbrica de Sa Costera i que avui en dia seria impossible de fer degut a les restriccions mediambientals existents-; i finalment, la quarta vendria basada en el pas dels 15.000 als 66.000 volts. Vull posar de relleu el caràcter previsor i altament emprenedor dels dirigents de l’empresa al llarg de tots aquests anys; aquest caràcter ha permès mantenir una clara visió de futur i avançar-nos a demandes posteriors.

P.- Quines són les principals fites assolides per El Gas en aquests anys?
R.- Per començar, la creació de la fàbrica de gas als seus inicis -una fita molt moderna per a l’època; posteriorment, la instal.lació d’un motor alemany que funcionava amb gas i que subministrava electricitat; seguidament, l’estesa de la línia d’alta tensió; i finalment, la construcció de la subestació transformadora. I per damunt de tot, dotar al poble de Sóller d’un subministrament elèctric de qualitat; en aquest aspecte vull ressaltar que la nostra empresa presenta els paràmetres de qualitat -basats en el número d’interrupcions no previstes i la seva durada- millors que la mitjana estatal.

P.- I quins són els reptes de futur?
R.- D’una banda, mantenir aquests paràmetres de qualitat baixos -això vol dir comptar amb una xarxa en bones condicions-; així com donar una bona atenció al client, especialment pel que fa a la comercialització; i, finalment, apostar per la modernització -sobretot en el sector de les telecomunicacions-, mantenint una presència constant a les xarxes socials per donar-nos a conèixer.

P.- A què creu que es deu l’èxit d’El Gas?
R.- Sobretot al personal, a qui vull agrair públicament el seu compromís. Sense ells no hagués estat possible arribar als 125 anys; són ells els que han fet possible superar els entrebancs a què hem hagut de fer front i són ells els que han acceptat els reptes de futur que se’ns han presentat: a tots ells, els don les gràcies de tot cor.

P.- Amb quina plantilla compten?
R.- Som una trentena de persones repartides en les àrees d’oficines, personal de línies i telecomunicacions.

P.- Com arribà a la presidència d’El Gas?
R.- El president cessant va trobar que era necessari un relleu generacional i com que jo ja duia molts d’anys integrat a l’empresa, em proposà. Cal dir que aquesta decisió va haver de ser refrendada pel Consell d’Administració que trobà que reunia el perfil necessari.

P.- En quin moment es troba l’estesa de fibra òptica?
R.- Està pràcticament acabada, ara per ara ens dedicam a omplir els racons que han quedat. Ens trobam en la fase final: en acabar l’any estarà totalment enllestida. En aquests moments estam iniciant l’estesa de la línia troncal cap a Biniaraix; això sí, ens mancarà Fornalutx que haurà d’esperar una mica més -no per la nostra culpa sinó pel fet de necessitar permisos especials, en definitiva per paperassa administrativa-. He de dir que la resposta dels nostres clients és altament positiva a la instal.lació de la fibra.

P.- Després de la fibra òptica, aposten per la telefonia mòbil. Què ofereixen?
R.- Ja treballàvem amb la telefonia fixa i volguérem treballar amb la telefonia mòbil per tal de poder oferir paquets amb internet i mòbil -una demanda molt actual-. Per tal de poder-hi accedir, es poden realitzar les operacions de contracte a través de la pàgina web si es tracta de clients que ja compten amb fibra; si no és el cas, els clients ho poden gestionar directament a les nostres oficines. Ni que sigui a nivell anecdòtic en un mes ja comptam amb 65 línies operatives. Oferim cobertura Movistar, ja que és la que millor valoració té a nivell estatal i així podem oferir un servei d’alta qualitat.

P.- Què ofereix l’empresa per sobre dels seus competidors?
R.- Sobretot bon servei, proximitat i responsabilitat: quan deim que farem una cosa, la feim.

P.- Ara que començam a superar la crisi, hi continua havent a la vall gent que pateix pobresa energètica?
R.- Vull que quedi clar que no tallam el subministrament a gent que es troba en aquestes condicions, però no gestionam directament nosaltres aquests casos sinó que es fa mitjançant organismes especialitzats en el tema com Creu Roja o entitats similars.
P.- Com explicaria a la gent que el rebut de la llum sigui tan car?
R.- Els diria que es deu bàsicament als impostos que acompanyen la factura de la llum. La majoria de la factura va destinada a impostos com poden ser sufragar la moratòria nuclear o l’ús de combustibles fòssils. Malgrat tot, sé que és una qüestió mala d’entendre a nivell de carrer, en som ben conscient.

P.- Quin tipus d’energia comercialitzen?
R.- Aprofitant l’aniversari dels 125 anys, comercialitzam el 100% d’energia verda sense cap suplement addicional al client ja que la compram verda en origen. Es tracta d’una deferència cap als nostres clients, haurem de veure si en propers anys la hi podem continuar oferint.

P.- Hi ha consells pràctics per abaratir el consum elèctric?
R.- Sí: emprar tecnologia LED, controlar la gelera -ja que és l’electrodomèstic que més consumeix- i a l’hora de canviar-la cercar la més ecològica, intentar no baixar els aires condicionats dels 24 graus i pel que fa a les calefaccions no superar els 21 graus. Es tracta, sens dubte, de consells de sentit comú.

P.- S’ha notat en el consum la calorada d’enguany?
R.- Ja ho crec, enguany hem tengut una punta de consum de 13.300 megavats quan el consum normal oscil.la entre els 10.000 i els 6.000 megavats.

P.- Ja a nivell més personal, quina és la seva relació amb la vall?
R.- Malgrat a dia d’avui no hi visqui i he viscut molts d’anys i la sent com a ca meva; a més, hi tenc molt d’arrelament familiar ja que la família paterna n’és originària -de Can Bac-.

P.- Com veu el devenir de la vall?
R.- Veig que està arribant al nivell de saturació. Una saturació que presenta un doble vessant: econòmicament és fantàstic, però a nivell de recursos cal vigilar i tenir-ne cura. En aquest aspecte, és important saber trobar el punt d’equilibri entre aquest dos aspectes.

P.- Quins són els principals problemes que pateix Sóller?
R.- El nivell de trànsit i la manca d’aparcaments. tot i això, he de dir que a Sóller s’hi viu molt millor que en d’altres indrets; ara bé, la presència massiva de cotxes va difícil reconèixer en alguns moments segons quins racons de la vila. Tot i això, no es veu la gent gaire indignada.

P.- Hi veu solucions factibles?
R.- Tal vegada s’hauria de peatonalitzar tota la zona centre -com es fa arreu d’EuroP.- i reeducar la gent: s’ha d’habituar la gent a no anar al centre en cotxe i demostrar-los que no passa res per caminar deu minuts per arribar-hi. Ara, per això és imprescindible cercar més aparcaments. En definitiva, crec que tot hauria de ser més racional.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a