Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 18 de noviembre de 2017   |   05:47
 
Enquesta  
Creus que les autoritats són suficientment contundents en la lluita contra la drogaaddicció?


Bastant
Poc
Gens
 
Entrevista
14/07/2017 | 14:38
Josep Frontera:
"Suliar va ser el detonant per construir el polígon”
G.M.

A les 18 hores d’avui horabaixa es procedirà a la inauguració de la nova seu de l’empresa Suliar S.A., una tenda de material de construcció amb més de trenta anys a la seva esquena que veu ara satisfets dels desigs dels seus socis i clients amb un local de nova construcció, ampli i adaptat a les seves necessitats que s’aconsegueix després d’anys d’esforç.
Josep Frontera, mestre d’obres jubilat, és el president d’una entitat convertida en empresa, però que té encara la vocació de cooperativa de constructors per a la qual va ser constituïda el mes de març de 1984.

Pregunta.- Qui va fundar Suliar?
Resposta.- Vàrem ser un grup de mestres d’obra de Sóller (23 fundadors) de tota la vida que fa més de trenta anys vàrem crear una societat anònima, que més aviat ha funcionat com una cooperativa.

P.- I per què es va constituir?
R.- Va ser senzillament per a l’autosubministrament, per obtenir materials de construcció a més bon preu. Ja s’havien creat empreses similars a Pollença, Inca, Muro i sa Pobla i a Sóller també ho vàrem veure convenient. Es tractava de poder oferir els nostres clients uns millors preus, més competitius i interessants.

P.- I va funcionar bé?
R.- I tant que sí. Sóller era un poble molt aïllat i gràcies a Suliar varen obtenir preus molt avantatjosos. Aleshores fèiem grupatges amb entitats similars d’altres pobles de Mallorca i cadascuna comprava un determinat material a l’engròs i després ens el repartíem. Va ser molt positiu. És d’agrair la col·laboració del personal i d’en Marcel·lí Rullan “Muana”, gerent en aquell moment, en el desenvolupament de Suliar i en la feina de coordinació amb aquestes empreses.

P.- Quina va ser la vostra primera seu?
R.- Vàrem adquirir una nau a la Roca Roja que abans havia estat bugaderia, fàbrica d’estores i magatzem de subministres per a l’hoteleria i ens vàrem instal·lar en aquell loc. Amb el temps vàrem comprar els solars del veïnat per poder engrandir i retirar els materials a la banda de darrere per així evitar molèsties als veïnats. Teníem tota la documentació en regla, tot i situar-nos en sol rústic, i vàrem demanar a l’Ajuntament que ens tramitàs l’interès general per a l’empresa. Fins aquí cap ajuntament ha estat per la labor de dur el tema endavant, tot i que els documents es varen lliurar correctament. Arran de denúncies de veïnats, fa quinze anys un jutge va anul·lar-nos la llicència d’activitats i vàrem haver de deixar aquell lloc.

P.- Com han estat aquests quinze anys?
R.- A partir d’aquí vàrem anar d’un lloc a un altre, amb molt perjudici per a nosaltres a causa de la deslocalització, amb un handicap logístic molt gran i amb gent pensant-se que havíem tancat. Han estat uns anys molt durs, però hem aguantat. Crec que podem dir que el tancament de les naus de la Roca Roja varen ser el detonant per accelerar la construcció d’un polígon industrial a Sóller.

P.- Quin era el perfil de client durant els anys vuitanta?
R.- Eren els manobres de tota la vida, dedicats a realitzar obres als hotels, moltes reformes de cases, algun immoble de nova construcció i fins i tot també alguna promoció de pisos, però poques. També vull destacar que sempre hem comptat amb clients externs, ja que és important remarcar que no fa falta ser soci per venir a Suliar a comprar.

P.- Ha esquivat Suliar les crisis?
R.- Ens hem sabut mantenir perquè també ens hem sabut redimensionar. Hem tengut èpoques en les que era complicadíssim trobar a Mallorca un bloc o una teula perquè tots els proveïdors els havien exhaurit; també moments en els que pel Pla de Mallorca estava ple d’obres aturades; però Sóller sempre ha estat un món a part, i quan per allà no hi havia gens de feina aquí sí que encara n’hi havia.

P.- I ha aprofitat Suliar el boom de la construcció?
R.- La majoria dels edificis de pisos de Sóller no els han fet mestres d’obra d’aquí.

P.- Per què? Les empreses locals han tengut un perfil diferent?
R.- Val a dir que els mestres d’obra sollerics, petites empreses familiars, ens hem dedicat més a la feina artesanal, a les reformes de cases i són molt pocs els que han exercit de promotors d’edificis. Els nostres oficials de construcció són professionals com Déu mana, saben fer la feina des de baix fins a dalt i no solem tenir escaradors que es dediquin a fer només una part concreta de la feina. El perfil d’empresa que ha fet bancarrota amb la crisi de la construcció, que són algunes de les que operaren a Sóller durant aquell temps, no és exactament el nostre.

P.- Quin és el moment actual de Suliar?
R.- Actualment tenim vuit empleats i 30 socis -molts dels quals ja estan retirats- i amb la nova nau del polígon ens adonam que començam a recuperar clientel·la i a tenir visites de gent que no sabia ni que existíssim. Per aquí hi passa molta gent, malgrat no ho sembli. Esperam amb aquest nou espai donar més bon servei al client, donar-nos a conèixer millor i créixer.

P.- Com és la nova seu que avui horabaixa s’inaugura?
R.- A la planta superior hi tenim una gran sala d’exposició de material de construcció (rajoles, estufes, banys...), l’oficina, un servei de bricotenda i un aparcament exterior per als clients, en uns espais oberts a tothom. A la planta inferior hi tenim el material de construcció que ha d’estar cobert i un pati amb els àrids i altres materials, a disposició dels camions. És un edifici construït per mòduls dins un solar d’uns 2.500 metres quadrats de superfície.

P.- Com han evolucionat els materials de construcció amb el temps?
R.- Hem passat dels materials tradicionals mallorquins a altres més moderns gràcies a l’evolució tecnològica que afecta aïllants, rajoles, ciments, coles, reparadors de formigó... Avui hi ha una gamma molt extensa de nous materials que obliga els nostres treballadors a mantenir-se permanentment en formació per poder assessorar els clients. Cada dia apareixen al mercat materials nous, tot i que també perviuen i retornen materials antics com alguns fets amb calç o les rajoles hidràuliques.

P.- Hi ha avui un major interès per l’estètica?
R.- Ens adonam que la figura del decorador o interiorista ha irromput amb força, i el client habitualment es deixa assessorar tant per nosaltres com per aquests professionals. Per tant, estam molt sobre els materials de tendència i ens anam adaptant al que exigeix la moda.

P.- Després de 33 anys, el perfil d’obra que atenen és el mateix?
R.- No ha canviat molt. La majoria són reformes de cases, molt exigents i ben fetes, i alguna edificació nova. Tampoc les lleis urbanístiques vigents tampoc permeten fer massa més coses, sobretot a la zona de muntanya.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a