Als seus 61 anys d’edat, ha dedicat mitja vida a la pesca a bord de la seva embarcació d’arts menors. Josep Mayol és el president de la Confraria de Pescadors Sant Pere del Port de Sóller, critica el mal que fa al sector la pesca d’esbarjo i reclama la creació d’una reserva marina a la costa sollerica.

Pregunta.- Encara queda peix?
Resposta.- Sí, i molt. Mostra d’això és que les captures d’enguany són superiors a les de l’any passat. Llevat de la llagosta, la resta d’espècies capturades ha anat en augment. A la llagosta s’hi han dedicat menys embarcacions i per això ha baixat la seva extracció.

P.- En quina situació es troba la pesca professional al Port?
R.- Es un sector que està putejat per l’administració i dominat per la pesca d’esbarjo. Nosaltres hem de patir inspeccions setmanals, cosa que seria impensable en altres sectors. No crec que cap empresa hagi de suportar ni l’1% de les inspeccions que ens fan a nosaltres. I per si no fos poc després tenim la pesca d’esbarjo, un sector que és el que té els doblers i comanden. És així.

P.- I què hi poden fer contra aquest intrusisme?
R.- Poca cosa. Ara pareix que Madrid comença a adonar-se que es ven molt de peix en negre i per això sembla que podria regular el que per a nosaltres són els pescadors d’esbarjo professionals, aquells que en negre es fan el jornal sense haver de declarar res.

P.- A Sóller n’hi ha d’aquests?
R.- La costa de Sóller és la més abandonada de Mallorca perquè no hi ha cap tipus de vigilància...

P.- Quin futur li espera a la pesca professional a Sóller?
R.- És mal de dir. Hi ha molta contaminació dins la mar, hi ha el problema dels pescadors d’esbarjo professionals... En la meva opinió s’ha de controlar la mar, des de la pesca professional fins a la d’esbarjo. Hi ha d’haver un control sever per a tots.

P.- Quines infraestructures vos fan falta?
R.- En principi per l’octubre començaran les obres de construcció dels magatzems i el punt de venda de peix. Disposar d’aquests equipament és l’únic que pot salvar-nos, malgrat que disposar de noves instal.lacions ens obligarà a pagar un lloguer per utilitzar-les. Molts es pensen que estendre una xarxa damunt el moll per reparar-la és gratis, quan en realitat no ho és.

P.- Què suposarà tenir un punt de venda de peix al moll?
R.- És una incògnita. Ara hi ha restaurants que ens demanen poder comprar-nos peix i sense tenir aquest punt de venda no es pot fer. A més, per al client serà una garantia de qualitat, perquè espècies com el cap-roig, el déntol, el gall o la llagosta podran dur l’etiqueta identificativa que els permetrà, fins i tot, saber quina barca l’ha pescat.

P.- És rendible exercir de pescador a Sóller?
R.- Si un fa feina així com toca un treu el seu jornal. Ara bé, requereix moltes hores de feina i un ha de procurar fer-ho tot perquè, contràriament, no seria rendible. Un pescador fa més hores de feina al terra que no dins la mar per poder sortir endavant.

P.- Serviria d’alguna cosa crear una reserva marina a la costa sollerica?
R.- Tot això serveix. Per tot on els pescadors han augmentat en captures hi ha una reserva marina. És dóna el cas que ni Sóller ni Pollença la tenim i jo crec que seria necessària per regular la pesca professional i la d’esbarjo.

P.- Té sentit fer aturades de pesca?
R.- Se’n fan, però encara no hem cobrat la de l’any passat. Ara bé, és molt discutible fer-les així com es fan ara aturant un dia a la setmana. No té gaire sentit i per als pescadors de Sóller suposa pèrdues per les despeses de transport perquè no tots aturam el mateix dia. Això implica que cada dia hi ha transport de peix amb Palma, la qual cosa genera pèrdues quan les barques grosses estan aturades.

P.- I no seria millor fer una aturada d’un mes per exemple que no un dia a la setmana?
R.- Els pescadors varen votar com volien fer les aturades i va sortir fer-les setmanals. Per a mi seria més lògic agrupar els dies per fer menys aturades però de més temps. Abaratiria costs perquè es podria aprofitar per donar vacances al personal, entre d’altres.

P.- Vos sentiu un col.lectiu marginat?
R.- Sí, com tots els natius de les Balears, especialment com els pagesos. Els pagesos i els pescadors som els sectors més desfavorits de les Balears. No és normal que a un productor li paguin les taronges a 20 cèntims el quilo i després a un bar hagis de pagar 3 euros per un suc de taronja. No és normal que el peix hagi de pagar un IVA del 10% quan és un aliment de primera necessitat i estigui a la mateixa altura que un refresc. Tot això que fa el producte final s’encareixi molt.

P.- Com ha canviat el Port?
R.- Es veu a simple vista. Per al sector de la pesca ha canviat cap a mal. Per exemple, quan jo vaig començar a pescar teníem dos llocs per treure la barca i ens costava el que valia la pintura i la feina. Ara per treure una barca fora de l’aigua no ens basta ni 600 euros.

P.- Ha deixat de ser el Port un port pesquer per convertir-se en un lloc eminentment turístic?
R.- Sí, només basta veure-ho. Fa uns anys hi havia nou barques del bou i 26 d’arts menors. A dia d’avui queden dues barques de bou i tan sols set embarcacions d’arts menors. Com es pot veure, la pesca ha anat a menys.

P.- Té futur combinar pesca i turisme en les seves embarcacions?
R.- Es fa molt difícil pescar i dur turistes dins la barca. O una cosa o l’altra, perquè és molt delicat. A Itàlia fa més de 20 anys que es fa però les embarcacions de pesca han acabat per convertir-se en atraccions turístiques. Han deixat de ser vertaderament barques de pesca.