Fanny Guerrero Torcque és una biniaraixenca que ha fet del somriure la seva eina de treball: no debades és una de les integrants de l’Associació Educaclown, entitat que ha fet de la rialla un element educatiu.
Amb una llarga trajectòria en el món del clown -pallasso en anglès- Guerrero duu més d’una vintena d’anys formant-se, tasca que ha anat alternant amb altres estudis com Educació Social i Màsters en Coaching i Gestió i Direcció d’Entitats sense ànim de lucre. Professionalment, Guerrero ha treballat entre d’altres entitats amb Sonrisa Médica durant deu anys i des de fa un any i mig es troba immersa en l’ambiciós projecte d’Educaclowns. Entusiasta i riallera -mai més ben dit- Guerrero és una fervent seguidora de les teories que atorguen a la rialla un alt poder terapèutic, un poder que s’ha mostrat òptim per a la integració de persones en risc d’exclusió social o amb deficiències.

Pregunta.- Què és Educaclown?
Resposta.- És una entitat que neix amb l’objectiu de fomentar les arts escèniques com a instrument terapèutic per millorar la qualitat de vida no tan sols de nins sinó també de joves i col.lectius en risc d’exclusió social per facilitar-ne la seva integració en la societat. Depenent del tipus de grup que tenguem al davant actuam d’una manera o de l’altra: si tractam amb infants, ho feim emprant la figura del clown, una figura que no només entretén sinó que ens facilita l’entrada al món dels infants; per contra si treballam amb adolescents o adults el que feim és una “masterclass” de clown que ens ajudarà a través de la rialla a motivar-los. Tant en un cas com en l’altre, la nostra funció bàsica és educar a través del joc i sobretot de la rialla.

P.- Com arribà al món del pallasso?
R.- Des de petita sempre m’ha atret aquest món; però la meva decisió de dedicar-me al món del pallasso de manera professional m’arribà un dia quan em trobava viatjant -treballava per una empresa de cosmètica internacional- i fent temps en un aeroport vaig veure un cartell on hi havia un nin amb un pallasso en un hospital i fou com una il.luminació: en aquell moment vaig veure clar què volia fer en la vida, volia dedicar-me al clown i a més ajudar la gent.

P.- Qui forma Educaclown?
R.- Som un total d’onze persones amb un ampli ventall professional -psicòlegs, professors, treballadors socials...- que tenim com a passió comuna el món del clown. és a dir, el món del pallasso és el vincle comú però tots tenim després la nostra formació que tot s’ha de dir és molt diversa.

P.- Quins són els requisits que es demanen per formar part d’Educaclown?
R.- Bàsicament, que t’apassioni el clown i que siguis una bona persona; evidentment no s’han de tenir antecedents penals.

P.- Quin tipus d’activitats realitzen?
R.- Comptam amb un ampli ventall de projectes, activitats i tallers adaptats al perfil i característiques dels col.lectius a què ens dirigim. Per exemple: Juegaclown -va adreçat a nins-, Motivaclown -s’encamina als adolescents- mentre que Saludclown -va enfocat als adults-. A més també tenim tallers de sensibilització que poden ser a través de visites a col.legis com a través del Coachclown.

P.- A quin públic s’adrecen?
R.- A tot tipus de públic; treballam des de llars d’infants on els nins que hi ha són víctimes d’abusos com a la presó o a Burquina Faso. Estam a punt d’iniciar feina amb gent afectada per paràlisi cerebral i problemes de salut mental. Com es pot comprovar ens adaptam a tot tipus de demanda.

P.- Quin és el seu mètode de treball?
R.- Amb els infants ho feim a través del pallasso; però amb ela adults ho feim a través de la improvisació i del joc per aconseguir tant la cohesió grupal com l’autoconeixement, la integració o el treball en grup -tot per provocar un augment de l’autoestima-.

P.- Ja han actuat a la Vall?
R.- Sí, i en diverses ocasions -a Biniaraix, a la Biblioteca i aquest passat hivern al CP Victòria-, sempre amb una resposta fantàstica

P.- On es formen com a Clown?
R.- A Barcelona i a Madrid es fan cursos de clowm amb assiduïtat; però a Mallorca no és fàcil fer-ho, tot i que gairebé cada any es fa algun tipus de curset al respecte. Entre les idees futures d’Educaclown hi ha de crear un centre de formació de clown.

P.- També actuen fora de l’illa com a ONG. On?
R.- A Burquina Faso -un dels països més pobres d’Àfrica-; és un projecte que fa poc que va néixer però ja hem viatjat al país on hem duit una tasca molt important per a nosaltres. A Burquina Faso fa falta molta tasca educativa ja que no hi ha recursos; per això la nostra feina ha estat centrada en treballar amb formadors d’allà. Tenim pensat tornar-hi a finals d’any -la nostra intenció és anar-hi almenys un cop l’any- on volem treballar amb els professors locals en tasques educatives tan bàsiques com aprendre certs hàbits sanitaris -com rentar-se les mans o no menjar-se els mocs per posar tan sols uns exemples- que evitaran la propagació de moltes malalties.

P.- Compten amb algun suport institucional?
R.- Sí, l’IMAS ens aporta ajuda material i l’Ajuntament de Palma ens facilita publicitat. Concretament, a la Vall de Sóller comptam amb tres empreses col.laboradores que són sòcies d’Educaclown: Tren de Sóller, Fet a Sóller i l’Hotel Marina. Aprofit l’avinentesa d’aquestes línies per si algú vol col.laborar amb nosaltres o si ens volen comanar algun tipus de feina o per si volen visitar al nostre Facebook, ja que consisteix en la millor eina promocional per a una entitat com la nostra.

P.- Realitzen tallers de clown per a aficionats?
R.- Sí, al llarg dels anys en feim varis a Palma; però si hi ha empreses que en volen fer a títol privat també ens traslladam on ens sol.liciten.

P.- Quin poder té un somriure?
R.- El somriure és la distància més curta que hi pot haver entre dues persones; si rius amb algú és que has entrat al seu cor. La rialla és una eina guaridora ja que es tracta d’un instrument alliberador a nivell emocional.

P.- Creu que la gent d’avui en dia -enfangada en la crisi- valora el poder d’una rialla?
R.- I tant que sí, molt. La gent té moltes ganes de riure malgrat viure sota la dictadura del rellotge. És ben cert que la gent es mor de ganes de riure.

P.- Com ho fan per canviar de xip, posant-se tan sols un nas postís?
R.- Crec que en aquest aspecte som egoistes ja que quan et poses el nas postís la gent ja somriu i et sents fenomenal. Ens fa sentir bé el veure que la gent somriu gràcies a tu i això ens fa oblidar la resta del que passa al nostre voltant -almenys durant uns moments-.

P.- Per acabar, creu que el clown és una manifestació teatral de segon ordre?
R.- De cap de les maneres; al teatre es compta amb la quarta paret mentre que en el clown, no: estàs nuu i crec que per això funciona.Al Clown -tot i tenir un guió- es treballa molt la improvisació i això ens permet adaptar-nos a cada situació i col.lectiu amb què treballam.