Rafel Solivellas Coll és el nou president del Club Nàutic Sóller des del passat 29 de març, data en què fou escollida la nova junta directiva d’aquesta associació. Solivellas és un bon coneixedor de la mar sollerica ja que des de fa una desena d’anys és el vocal de submarinisme del Club Nàutic a més d’un dels promotors de la proposta per a una reserva marina a la zona de S’Illeta.

Pregunta.- Què el va dur a presentar-se a president del Club Nàutic de Sóller (CNS)?
Resposta.- Fou un cúmul de diverses raons: d’una banda, per continuar amb la tasca que ja duia a terme el CNS; de l’altra, el grup d’amics que formam la junta directiva i que ens coneixem des de fa anys; i finalment, la passió que sentim envers la mar.

P.- Amb quin suport comptà la seva candidatura?
R.- La nostra candidatura fou l’única que es presentà i comptà amb el suport total tant de la junta sortint com de l’entrant, ja que som un grup d’amics on cadascú té la seva vocalia i des d’on intenta promoure les diferents activitats que duim a terme des del CNS. Volem posar remei a algunes situacions que pateix el Port des d’una òptica constructiva i conciliadora sobretot ampliant la base social del club perquè quan més serem més força tendrem a l’hora de realitzar les nostres reclamacions. Aquesta junta té com un objectiu primordial engrescar gent jove que pugui garantir la continuïtat del club així com el seu relleu generacional.

P.- Quin és l’estat en què rep el CNS?
R.- Actualment, el CNS és un club nàutic gairebé virtual: sense seu social i tan sols compta amb les aportacions del socis com a única entrada econòmica. Si no fos per la implicació personal dels membres de la junta no es podrien dur a terme les activitats que realitzam.

P.- Amb quants socis compten?
R.- Amb un centenar, és obvi que hem d’augmentar la nostra base social aconseguint més socis.
P.- Qui forma la seva junta directiva?
R.- Jo mateix com a president i vocal de submarinisme; Domigo Ramon com a vicepresident; Toni Marroig com a secretari; Xisco Darfeuille com a tresorer; Onofre Bisbal com a vocal de vela; Pep Jordan com a vocal de pesca; Rafel de Santiago com a vocal de piragüisme i Santi Mayol que també actua com a vocal.

P.- Quins són els reptes de futur del CNS?
R.- Bàsicament, augmentar el número de socis per augmentar les entrades econòmiques; seguidament, arribar a aconseguir alguna mesura de protecció marina com pugui ser la Reserva Marina de S’Illeta; així com seguir la tasca de conscienciació sobre la preservació de la mar i el coneixement del món marí; i finalment, mirar que Ports de les Illes Balears s’impliqui més en el vessant social de la vida del Port, tasca que a dia d’avui duu a terme el CNS i que a d’altres indrets de l’illa realitza Ports.

P.- Com es finança el CNS?
R.- Amb les quotes dels socis -60 euros anuals-; a més de les aportacions d’empreses locals per dur activitats puntuals que realitzam amb un gran esforç perquè siguin de cost econòmic zero.

P.- Quines activitats duen a terme?
R.- Tenim un calendari bastant complet que es pot consultar al web del CNS així com tota la informació relativa al nostre club. Sí que és ver que tenim algunes activitats estel•lars com la Volta a S’Illeta amb piragua, el concurs de fotografia submarina, diverses competicions de pesca o les activitats informatives sobre la proposta de Reserva Marina a S’Illeta.
El CNS també compta amb una webcam que permet comprovar quin és l’estat de la mar sense necessitat de baixar al Port.

P.- Quina és la principal problemàtica marina que afecta el Port de Sóller?
R.- Sens dubte la minva de la pesca que es dóna a tota la zona de la Serra de Tramuntana que s’ha convertit en un lloc reclam per a la pesca furtiva. Aquest fet es veu reforçat per la manca de control de les embarcacions que vénen de fora de la vall i que sense tenir cap tipus de restricció accedeixen a les rampes de Ports de les Illes Balears.
P.- És possible conjuntar els interessos dels sectors pesquers professional i recreatiu?
R.- Sí, tenint present sempre que hi haurà d’haver unes negociacions on no hi prevalgui l’opinió de cap dels sectors implicats i observant que cada vegada hi ha menys embarcacions professionals que tenen a la mar com a font de vida.

P.- Vostè sempre ha estat un ferm defensor de la creació d’una reserva marina a S’Illeta. Com es troba aquest tema?
R.- Estancat per la poca pressió exercida a Madrid pels polítics locals ja que, en definitiva, és Madrid qui ens ha de donar els permisos ja que la hipotètica reserva es troba en “aigües exteriors” que depèn del Ministeri d’Agricultura i Pesca. Tot i comptar amb el recolzament dels diversos governs que ens han governant durant aquests darrers deu anys, la desídia dels polítics illencs no ha fet possible avançar en el reconeixement de la reserva. Per posar tan sols un exemple, fa vuit mesos vengué al Port el conseller d’Agricultura i Pesca a presentar l’estudi que havia realitzat sobre la reserva i no n’hem sabut més noves.

P.- On veu els entrebancs per a la reserva marina?
R.- Crec que es tracta d’un tema econòmic ja que en trobar-se en aigües exteriors la reserva hauria d’anar a càrrec del Ministeri d’Agricultura i no crec que estiguin per això; tot i que la desídia política local tampoc ens ajuda.

P.- A nivell d’instal.lacions com veu el Port de Sóller?
R.- Malament: les instal.lacions elèctriques fan pena, els pantalans presenten un aspecte deplorable amb escales rompudes i llums apagats, els aparcaments són insuficients, les càmeres de vigilància no es sap ni si funcionen... A més a nivell local, hi ha una clara desconnexió entre Sóller i el Port.

P.- Quins efectes pot tenir l’obertura del túnel, nàuticament?
R.- Segurament, el primer any hi haurà un efecte crida que anirà minvant amb el pas del temps. Crec que és vital que es controlin les rampes d’accés de les barques ja que en cas contrari acabarem amb la poca vida que encara hi ha a les nostres costes.

P.- Com es podria solventar aquest problema?
R.- En la majoria dels ports hi ha unes barreres automàtiques per accedir a les rampes de desembarcament que només deixen accedir-hi a qui paga la quota; a més aquestes barreres permetrien i facilitarien controls anuals i mensuals de les embarcacions que es boten. També fa falta arreglar aquestes rampes i estaria bé que tant la Guàrdia Civil com els tècnics de la conselleria comptassin amb una base al port per dur a terme les tasques de control tant de permisos com de quotes.

P.- El CNS sovint emprèn accions de neteja al Port. Quines tenen previst de cara a enguany?
R.- Tenim planejat dur a terme una neteja -dia 26- amb els escolars de Ses Marjades i del Pere Cerdà; així com xerrades en aquestes escoles -juntament amb Octopus- per conscienciar de la incidència dels humans sobre el medi marí. I juntament amb l’Ajuntament i els centres de buceig -Octopus i Sóller Driver- durem a terme la bussejada anual de neteja que serà el proper 27 d’abril.

P.- Per acabar, quines reclamacions faria de cara al Port?
R.- D’una banda, que Ports milloràs el manteniment de les seves instal.lacions; de l’altre, lluitar per canviar el varador de situació; i finalment, demanaria més implicació en el vessant social a Ports -ja que ells tenen més recursos que no nosaltres- tant pel que fa a la preservació de la costa com en ajudar a la gent del Port.