Jaume Deyà Miró és l’arqueòleg encarregat dels treballs que s’estan duent actualment al Puig d’en Canals. Llicenciat en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, alterna la seva tasca com a docent als Sagrats Cors amb la seva vocació com a arqueòleg autònom, dedicat a la branca de l’arqueologia urbana o d’urgència.
Corresponsable de les excavacions d’Almallutx, Deyà és també el director del Museu de Sóller que es troba en fase de renovació del circuit expositiu. Amb un verb decidit i una mirada clara sobre tot el que l’envolta, Deyà intenta trobar en el passat arqueològic de la Serra algunes de les respostes -encara sense solventar- de la vida que es va dur fa milers d’anys a la contrada més emblemàtica de la major de les Balears.

Pregunta.- Perquè la gent es faci una idea, quina importància té el jaciment del Puig d’en Canals?
Resposta.- Aquest jaciment està considerat com el principal poblat de l’Edat de Ferro -és a dir talaiòtic- de la vall de Sóller. Les primeres excavacions en aquest indret foren organitzades per Bartomeu Ensenyat i significaren l’obertura de la recerca científica arqueològica durant la postguerra.

P.- Com es localitzà aquest jaciment?
R.- Fou localitzat per Ensenyat -que és qui li donà valor- durant la dècada dels 50 quan hi localitzà un santuari i una altra estructura; tot això, a resultes de certes informacions de caràcter popular i dels treballadors de la pròxima cimentera que alertaren de troballes.

P.- En quin estat es troba?
R.- Ha patit un desvirtuament exagerat per la contínua acció que s’ha duit a terme a la zona: marges, cimentera, tennis i escola. Gran part del jaciment està sepultat per marges.

P.- És normal que la investigació científica estigui sotmesa a les directrius dels polítics de torn?
R.- Completament normal, perquè aquestes investigacions depenen de finançament públic. Els polítics decideixen si hi inverteixen doblers o no. Perquè la gent es pugui fer una idea, per a tota Mallorca tan sols s’inverteixen 120.000 euros anuals en intervencions arqueològiques.

P.- Quin temps tenen pensat investigar al Puig d’en Canals?
R.- Tenint present que aquesta obra depèn d’una ordre judicial, crec que hi farem feina un mes i busques. Farem una neteja a la zona que queda intacta del turó -el cim- per delimitar-lo i protegir-lo.

P.- Amb quin pressupost compten?
R.- 3.600 euros que aporta l’Ajuntament de Sóller ja que la sentència judicial l’obliga a fer-ho.

P.- Quanta gent hi farà feina?
R.- La brigada municipal ha duit a terme les feines de desbrossament; a part hi treballaré jo com a arqueòleg, a més d’un topògraf -Pep Sunyer-i un equip de voluntaris format per estudiants d’arqueologia que ho faran de forma altruista.

P.- Els arqueòlegs són el malson dels constructors?
R.- Realment, no; els problemes venen per la manera en què es fan les coses. S’ha de tenir ben clar que quan hi ha risc de trobar alguna cosa hi ha un protocol a seguir que sovint no es segueix: primer ha de passar l’arqueòleg i després el constructor -això sovint es fa a l’inrevés-. Hi hauria d’haver un sistema de bonificació per als afectats per troballes patrimonials i arqueològiques. A més, també fa falta més coordinació entre les diferents administracions.

P.- Creu que per aquest motiu hi ha restes arqueològiques que han estat silenciades?
R.- Completament. Això ha estat, és i serà així ja que la riquesa arqueològica de Mallorca és tan espectacular que ens pegaríem tocs pel cap si veiéssim tot el que ha desaparegut o ha estat silenciat.

P.- En quin estat es troba el talaiot de Son Angelats?
R.- No és pròpiament un talaiot sinó les restes d’un poblat, similar al del Puig d’en Canals. El gran mal dels jaciments de la vall de Sóller es troba en les marjades que han provocat una desvirtuació de l’original. Hem de tenir present que Sóller es troba entre el “top-10” dels municipis de l’illa pel que fa a jaciments arqueològics.

P.- Hi ha algun estudi arqueològic sobre la vall de Sóller?
R.- Sí, Jaume Coll Conesa va fer al primer tom de la Història de Sóller que abraça des de la Prehistòria fins a l’època musulmana.

P.- Vostè és també el director del Museu de Sóller. Quines actuacions hi tenen pensat dur a terme?
R.- Actualment s’hi fa una renovació de l’espai expositiu basat en un discurs museogràfic: guies de visita de les sales, renovació cartelleria...

P.- Què té d’interessant aquest museu?
R.- És un dels millors museus privats de Mallorca que compta amb una interessant mostra d’arqueologia sollerica, col.leccions de pintura i fotografia i un habitatge dels segles XIX i XX.

P.- Per què és tan desconegut per als sollerics?
R.- Ningú no és profeta en la seva terra. Hi ha hagut èpoques en què el Museu ha tengut molta activitat però sí que és veritat que ens costa que la gent de Sóller vengui a visitar-lo. Tal vegada es deu al fet que donam per suposat que el coneixem i sovint no és així. Per altra banda, és un fet que es dóna arreu: coneixem el que tenim enfora i desconeixem el que tenim al costat.

P.- Vostè deu ser dels pocs mallorquins que no s’alegra de la pluja, ho dic pel jaciment d’Almallutx?
R.- La pluja té dues cares en aquest aspecte i no puc descartar la faceta protectora. Tot i això, he de dir que duim cinc anys amb molta promesa política sobre Almallutx que no va enlloc i començam a estar desanimats. Almallutx és un projecte ambiciós i de molta responsabilitat que ha comptat amb molt poc suport institucional.

P.- En quin moment es troba Almallutx?
R.- Estam en una fase d’estudi i redacció dels resultats. Amb Almallutx hem obert una nova línia d’investigació a la Serra basada en el poblament rural musulmà.

P.- Per què s’ha explotat tan poc turísticament l’arqueologia illenca?
R.- És un tema que s’ha intentat promocionar durant els darrers anys: un bon exemple seria el portal www.arqueomallorca on es pretenia impulsar el turisme arqueològic, però hem de tenir clar que l’oferta turística mallorquina deixa a l’ombra el patrimoni arqueològic. A Menorca per contra aquest tipus de turisme funciona molt bé.

P.- Es pot viure avui en dia a Mallorca fent d’arqueòleg?
R.- Sí, però t’has de moure molt. Hi ha moltes obres privades que necessiten tècnics per supervisar-les; però també és veritat que hi ha superàvit d’arqueòlegs.

P.- L’arqueologia, té mes d’aventura o de treball de laboratori?
R.- Depèn de com te la plantegis: en el meu cas, m’apassiona el camp i explorar. Tot i això, he de dir que cada vegada hi ha menys arqueòlegs de camp.

P.- Per acabar, quina crida faria als polítics arqueològicament parlant?
R.- Els diria que “lo nostro” també s’ha de cuidar ja que el patrimoni és el que ens dóna identitat. No només hem de rebre paraules repetitives cada quatre anys i durant els períodes electorals que acaben sent això: només paraules.