L’entrevistat d’aquesta setmana no necessita gaire presentació en tractar-se de l’esportista solleric d’elit de més renom tant a nivell nacional com internacional ja que es tracta d’en Tòfol Castanyer Bernat, que aquestes darreres setmanes ha estat notícia ja que ha estat designat per l’Ajuntament com a pregoner de les fires i festes de maig d’enguany. Discret però amb les idees molt clares, Castanyer compta en el seu haver amb tots els títols assolibles en la categoria de curses de muntanya, destacant d’entre el seu palmarès el Campionat del Món de l’any 2010 i el bon paper en proves tan emblemàtiques com el Montblanc, el Campionat d’Europa i el d’Espanya.

Pregunta.- Tòfol, què sentí quan li comunicaren que havia estat designat com a pregoner de les festes 2017?
Resposta.- Evidentment, sorpresa; tant és així que vaig dir al batle que creia que hi havia gent més meritòria que jo per dur a terme aquesta tasca. Un cop dit això, et planteges que com a solleric i com a persona que estima Sóller i la seva història era impossible dir que no. Es tracta de tot un honor, però també de tota una responsabilitat per intentar fer-ho el millor possible.

P.- S’havia plantejat mai ser-ho?
R.- Qualque vegada se m’havia passat pel cap però pensava que no és una tasca que s’encarregui a esportistes, més aviat ho sol fer gent del món de la cultura o de la història.

P.- Ja ha pensat sobre què anirà el seu pregó?
R.- Li estic fent voltes al tema: tenc una idea però no sé encara com contar-la. Tot i això, està clar que una mica ha de tocar el vessant esportiu, però no exclusivament.

P.- Esportivament, quines fites s’ha marcat de cara a enguany?
R.- Ara mateix acab de sortir d’una operació per intentar regenerar un tendó i sincerament el més important és la recuperació; si em recuper, intentaré arribar el més amunt possible.

P.- Un cop s’ha assolit el cim, cap on cal mirar?
R.- Em moc en dues direccions: esportivament, i fins que em senti amb forces no deixaré de pensar en les millors proves del món; i pedagògicament, estic duent a terme una tasca educativa amb els menors, una feina que em fa sentir molt bé i que em té molt enganxat.

P.- Es tracta de la promoció infantil de les curses de muntanya i dels valors de l’esport?
R.- Sí, juntament amb el Consell de Mallorca hem creat un projecte no només per inculcar valors esportius, sinó d’altres com el respecte a la natura, la solidaritat... es tracta d’una feina basada en la transmissió de valors al jovent.

P.- Què té córrer a la muntanya que no tengui l’asfalt?
R.- El medi, el terreny de joc: quan corres per la muntanya cada prova és diferent i et permet tenir un contacte de primera mà amb la natura. Es tracta d’una experiència indescriptible.

P.- Quin creu què és l’efecte de les curses de muntanya sobre el medi ambient?
R.- Mínim, tenint present que qualsevol acció en la natura la modifica. Som un dels introductors de la normativa d’aquestes curses i puc assegurar que és superproteccionista del terreny que trepitjam. Pens que el nostre esport és el menys agressiu pel que fa al medi ambient.

P.- Veu justes les queixes de certs sectors a aquestes curses?
R.- Pens que els corredors “hem pagat el pato” en aquest sentit, ja que hi ha molts d’altres usuaris de la natura que impacten molt més que no els corredors i el nostre paper és poc important, tot i l’augment tant en corredors com en proves que ha patit el nostre esport.

P.- Quina és la cursa que més li ha agradat i per què?
R.- És mal de dir però tenc records especials del Campionat del Món a Malaïsia, del Gir di Mont a Itàlia o del Montblanc. Però la cursa de la Serra de Tramuntana és una de les que més ganes em fa fer perquè corr a casa.

P.- Té alguna espina clavada pel que fa a algun circuit en concret?
R.- Sí, m’hauria agradat fer més bon paper a la Transalpin, una prova per etapes i parelles que he realitzat en dues ocasions.

P.- Què li dóna l’esport?
R.- Em serveix per llevar-me l’estrés diari, per sentir-me viu i ara mateix i gràcies a la feina que faig amb els nins em serveix per sentir-me útil.

P.- Quines rutines segueix?
R.- Sobretot -i no és fàcil-intentar en les 24 hores que té el dia combinar els millors entrenaments possibles amb estar al màxim amb els meus fills i complir amb la feina a l’empresa familiar. Tot i això, he de dir que on menys vigil és en l’aspecte alimentari i en el descans.

P.- Es sent profeta en pròpia terra?
R.- A nivell de carrer, sí; però tant institucional com federativament em sent més reconegut a fora que no aquí.

P.- S’ha plantejat mai la retirada?
R.- No, crec que em retiraré de les competicions el dia que no estigui motivat per competir; però de córrer per la muntanya no crec que ho faci mentre pugui.

P.- Quin paper juga la pressió psicològica en les curses de muntanya?
R.- La part mental és molt important en els esports de resistència: a vegades -sobretot en l’ultramarató- aconsegueixes fer moure les cames gràcies al cap, però no sempre s’aconsegueix.

P.-És un esportista socialment compromès? Veu necessari aquest compromís?
R.- No puc entendre que els esportistes hagin de ser neutres a l’hora d’implicar-se socialment, ja que abans que esportistes som persones. Sovint els moments de compromís són més importants que els purament esportistes. Ara bé, tot i això intent no implicar-me políticament però sí socialment. Em mou molt el pensar que hi ha situacions que impliquen certes accions; sobretot no m’agradaria en un futur haver-me de penedir de no haver actuat davant certes injustícies, sobretot per la responsabilitat que tenc adquirida amb els meus fills.

P.- Qui pateix més amb les curses: vostè o la família?
R.- Som molt conscient que les curses són hores llevades als meus fills, però intentaré recompensar-los de tot això. Em sent mol satisfet quan el meu fill gran em diu que està orgullós del seu pare.

P.- Com combina feina i esport?
R.- Amb molta voluntat i dormint poques hores; sobretot trobant minuts d’on no n’hi ha.

P.- Per acabar, què en pensa de la gratuïtat del túnel?
R.- Crec que vendrà més gent a Sóller, la qual cosa durà efectes positius i d’altres negatius. On veig més problemes és en el trànsit i l’aparcament dels vehicles. Crec que no estam preparats a nivell de serveis; una situació -per altra banda- extrapolable a la resta de l’illa quan arriben els mesos alts d’afluència turística.