Magdalena Vicens Fornés és, ben segur, una de les persones que millor coneix un dels espais més carismàtics de la nostra vila, un lloc que massa sovint passa desapercebut per a la majoria dels sollerics: el Jardí Botànic de Sóller situat a l’emblemàtica finca de Can Prohom.
Vicens és biòloga i la conservadora d’aquest espai des del 1998. El Jardí Botànic té pocs secrets per a Vicens ja que hi treballa des de la seva primera joventut quan va ser-ne voluntària. A més, a part dels seus estudis, Vicens es formà en el món de la botànica treballant, primer com a voluntària i després com a conservadora, en varis jardins botànics d’Anglaterra.

Pregunta.- Quina és la seva tasca com a conservadora al Jardí Botànic de Sóller (JBS)?
Resposta.- He de dir que estic fent feina en un espai fruit de la il.lusió d’un grup de persones -Jeroni Orell i Pep Lluís Gradaille, entre d’altres- que tengueren la quimera de crear aquest lloc on es pogués cultivar la flora balear més amenaçada. Per tant, les tasques primordials que tenc són conservar la flora baleàrica, el cultivar plantes silvestres que mai s’havien conreat fins a la creació d’aquest jardí i finalment la creació d’un espai atractiu al públic.

P.- Amb quin personal compten al JBS?
R.- De manera fixa, al JBS hi treballam tres jardiners i jo mateixa; i de manera eventual -tant pel que fa a projectes de recerca com de conservació-, i finançats amb doblers estrangers hi ha tres biòlegs i una administrativa.

P.- El 2016 el Banc de llavors que hi ha al JBS complí 25 anys. Per aquè serveix i qui en pot fer ús?
R.- El Banc de llavors del JBS serveix per tenir emmagatzemades llavors, prioritzant en el nostre cas les d’espècies rares o amenaçades de la flora balear i també endemismes, plantes úniques que només es donen a la nostra comunitat. El pot fer servir qualsevol científic que ho sol.liciti i que estigui duent a terme un projecte de recerca o qualsevol administració que necessiti restaurar un espai amb aquestes varietats.

P.- Podria fer un balanç dels anys d’història del JBS?
R.- S’obrí com a tal el 1992 i ha passat per diverses fases. Destacaria la creació de la Fundació Jardí Botànic de Sóller l’any 1997, que serví per al llançament del projecte i on gràcies a una forta implicació institucional -Consell de Mallorca, Govern Balear i Ajuntament- es pogueren acabar les obres del Jardí i poder gaudir-ne del seu estat actual, així com la reforma de la casa del pagès, que n’és la seu. Del 1997 al 2008, fou una etapa de consolidació; mentre que del 2009 a dia d’avui vivim el que es podria dir una època de resistència, ja que les institucions s’han vist molt afectades per la crisi i això ha repercutit al JBS. Actualment, la dinàmica del Jardí depèn dels projectes que duim a terme; mentre que del manteniment se n’ocupen les institucions.

P.- Quines són les principals mancances del JBS?
R.- Crec que la més urgent passa per la renovació de la part divulgativa; se li hauria de fer una rentada de cara: renovació faristols... Tot i això, la feina que feim a nivell de les xarxes socials és significativa: he de remarcar que gràcies a aquestes xarxes hem augmentat l’afluència de visitants mallorquins.

P.- I el seu major atractiu?
R.- Personalment, crec que es troba en la col.lecció de botànica balear i en el paisatgisme que hem creat a base de flora autòctona; que -tot sigui dit de passada- és la primera vegada que s’ha fet a les Illes. Referent a això, és una llàstima que un poble com Sóller -que té l’únic jardí botànic de la comunitat- no tengui una jardineria especial basada en la flora autòctona.

P.- Com és possible que encara hi hagi sollerics que no hagin trepitjat mai el JB?
R.- És un fet que sol passar a totes les ciutats que tenen espais com el nostre. Tal vegada sigui culpa del mateix JBS, que no hem sabut estirar suficientment a la gent. En general, la gent vol rebre qualque cosa a canvi de visitar un espai, per això miram de crear tota una sèrie d’activitats -tai-txi al JBS, cursets de pintura...- per incentivar que la gent s’apropi al jardí. Aprofit l’avinentesa per convidar els sollerics a visitar-nos ara que s’apropa la primavera i que gaudeixin d’espai en esplendor. També vull remarcar que un jardí botànic no és un espai estàtic sinó canviant, per això també anim a la gent a que ens visiti vàries vegades, ja que sempre hi descobrirà coses noves.

P.- Com es gestiona el JBS?
R.- Es tracta d’una fundació on els patrons -en la seva major part, institucions- el mantenen. Una de les meves tasques es tracta en trobar projectes de recerca i conservació que ens permetin tenir becaris i biòlegs.

P.- Com són aquests projectes?
R.- N’hi ha de nacionals -som assessors del “Llibre vermell de la flora espanyola” i, per tant, tenim cura de les espècies amenaçades- i d’internacionals -formam part de la xarxa Bancs de Llavors i Jardins Botànics Mediterranis-. Gràcies a aquests projectes som més reconeguts a nivell internacional que no localment: això és bo de cara a aconseguir projectes, però dolent de cara a obtenir una popularitat que sovint ens manca.

P.- Què trobarà qui visiti per primera vegada el JBS?
R.- Un paisatge idíl.lic on gaudir no tan sols de les plantes sinó també de tranquil.litat i d’un espai adient per a moments de reflexió. Fou construït a partir de la il.lusió i és ben segur que cada visitant hi trobarà el seu racó on desenvolupar la seva.

P.- Quina és la millor època per visitar el JBS?
R.- A partir de març i fins a juny -coincidint amb la primavera-; i durant la tardor que vendria a ser com una segona primavera.

P.- Quines activitats s’han organitzat al JBS per a enguany?
R.- Taller d’aquarel.la, classe de ioga i cursets de poda i de plantejament de la sembra d’hortalissa. No podem obviar que al JBS també ens preocupam per les varietats tradicionals d’hortalissa i la seva difusió. Intentam atraure visitants al JBS, però el que vull deixar molt clar és que de cap manera permetria una banalització d’aquest espai; per tant, hem de saber trobar l’equilibri entre els factors lúdics i científics.

P.- Com a conservadora, quina opinió li mereixen les plagues que afecten la flora balear?
R.- No és un tema banal: el que hem de tenir clar de cara al futur és que un cas com el del becut vermell no es pot tornar a repetir. La gent ha de tenir molt clar que no s’han de dur arbres ni plantes de fora. Sóller presenta un avantatge en tractar-se d’una vall tancada. L’administració ha de controlar tot el que arriba, però el pagès ha de ser ben conscient dels riscos que hi ha.

P.- S’haguessin pogut evitar?
R.- En el cas del becut, sí; de fet, així ho feren a Canàries i a Sardenya. El que és vital és no amagar els problemes i actuar amb celeritat.

P.- La Xylella fastidiosa serà el punt i final a fets d’aquest tipus o creu que n’hi haurà d’altres?
R.- Malauradament pens que se’n donaran més casos a causa de la globalització i de la manca de consciència envers aquestes plagues i les seves nefastes conseqüències.

P.- Com veu el paisatge illenc?
R.- Es manté gràcies a la propietat privada ja que els pagesos cuiden els seus conreus. La política del JBS es basa en la no utilització de fitosanitaris ja que crec que és primordial mantenir els ecosistemes i dur a terme els cultius de la manera més sostenible possible per poder arribar a assolir un equilibri natural. Realment el que posa en perill el paisatge illenc són les plagues que ens arriben de fora, per tant és bàsic no dur res de fora.

P.- Per acabar, quins són els reptes de futur per al JBS?
R.- El primer i bàsic: mantenir-se viu, el que popularment es diu aguantar el tipus; i en segon lloc, no caure en la banalització d’un espai com aquest ja que la feina científica que s’hi fa no pot quedar en no-res.