Antoni Pons Puig és un conegut empresari solleric que forma part, entre d’altres empreses, de les Juntes d’El Gas, del Ferrocarril de Sóller i del Patronat Tren de l’Art, i que darrerament és notícia ja que juntament amb l’empresari Franz Kraus (Fet a Sóller) ha constituït l’empresa Horts de Sóller S.L., amb el clar objectiu de fer tornar a reviure la taronja sollerica.
Copropietari de Son Puça, serà en aquesta emblemàtica finca de la vall on s’iniciarà l’ambiciós projecte empresarial que pretén recuperar una zona –actualment erma- per al conreu de la taronja i així revertir el progressiu abandó d’horts a la vall que ha posat en un seriós perill el paisatgisme de la Vall d’Or.

Pregunta.- Com sorgí la idea de crear Horts de Sóller S.L.?
Resposta.- Conec Franz Kraus, l’altre soci de l’empresa, des de fa anys i sempre hem tengut una molt bona relació a més d’un feeling especial que ha fet augmentar la sintonia entre nosaltres, tant a nivell personal com empresarial. Un bon dia que preníem cafè plegats, Kraus em proposà que li llogàs la finca de Can Puça, a la qual cosa li vaig respondre que estava disposat a fer-ho, però de manera gratuïta. Per raons legals, el lloguer no podia ser gratuït per la qual cosa establírem una sèrie de condicions davant notari a l’hora de constituir la societat Horts de Sóller: la primordial fou que es signàs un contracte per cinc anys, prorrogables a vint.

P.- Qui forma l’empresa Horts de Sóller i quines són les seves atribucions?
R.- Jo, com a propietari i arrendatari dels terrenys, i Franz Kraus, com a arrendador. El fet de ser amics ha implicat que anàssim una passa més enllà i constituíssim aquesta societat, on jo tenc la majoria d’accions i Kraus n’és el responsable únic –ell és qui governa el negoci ja que n’és l’administrador únic-; tot i que el negoci és a mitges i les decisions que es prenen són consensuades per ambdós. Les despeses són a mitges, la qual cosa és una garantia per a les dues parts.
P.- Tenen previst que s’hi puguin afegir més finques?
R.- Si hi hagués altres finques que volguessin fer el mateix, estaríem disposts a assumir-les amb el temps.

P.- Amb quin suport tècnic compten?
R.- Franz Kraus compta amb un enginyer agrònom –Lluc Crespí- que serà qui ha fet els estudis de viabilitat per tirar endavant aquest negoci. Aquests estudis ens marquen un període de vint anys per aconseguir recuperar la inversió començar a generar alguns guanys.

P.- Quines són les seves motivacions de cara a aquest projecte?
R.- Bàsicament aconseguir veure la finca cuidada; a més d’un orgull personal, ser un exemple per als sollerics i amb el temps guanyar alguna cosa. Hem de conservar l’esperança en la terra: l’únic que no vull perdre és l’esperança de veure produir la terra.

P.- Sí que veu el futur de la Taronja de Sóller clar per embarcar-se en una empresa com aquesta.
R.- Sí, sobretot per la presència en el projecte d’una personalitat –dinàmica i emprenedoR.- com la de Franz Kraus. Kraus és una persona capaç de vendre i comercialitzar el que vulgui.

P.- Quines varietats tenen previst sembrar i per què?
R.- Es tracta d’una decisió presa per Kraus i Crespí i seran cinc varietats diferents de cítrics. Taronja canoneta, una varietat conreada tradicionalment a la vall; es tracta d’una taronja nostra, bona, productiva i rendible –té molt suc i poca pell- per als nostres interessos. Es tracta d’una varietat de taronja que oficialment no existeix i volem que sigui reconeguda i fer-ne una Denominació d’Origen (DO). També tenim previst sembrar mandarina tradicional –pel seu perfum que la fa idònia de cara al gelat-, taronja amarga –per fer-ne confitura-, llimona i taronja salustiana –força sembrant a la canoneta-.

P.- Com veu la creació d’una DO o una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per a la taronja sollerica?
R.- És la idea que perseguim. Volem que la taronja segueixi l’exemple de l’oli, creant una marca de qualitat, ecològica al cent per cent. Aquestes dues condicions hauran de ser assumides tant pel poble com per l’Ajuntament: per posar només un exemple, l’Ajuntament haurà d’assumir que de cara a l’agricultura ecològica s’hauran d’habilitar petites casetes amb WC i comptadors d’aigua, de cara a mantenir les eines ben netes.

P.- Si no es visualitzàs una figura protectora per a la taronja sollerica, hagués participat en una iniciativa com Horts de Sóller?
R.- Personalment, sí; però Kraus segur que no.

P.- Per què s’abandonà el conreu a Son Puça?
R.- Per la jubilació dels pagesos que la conreaven. Vàrem tenir la sort de comptar amb dos dels darrers pagesos sollerics: Pedro Rojo i Miquel Raja. Eren gent molt treballadora que estimava molt la terra i als quals m’unia una relació molt cordial. Pedro Rojo, a més de conrear la terra, també tenia un trast al mercat on comercialitzava els productes que treia de Son Puça. De Miquel Raja record que era qui repartia llet per Sóller i que treballà 35 anys amb nosaltres. Ambdós eren persones admirables.

P.- Què s’hi conreava anteriorment a Son Puça?
R.- Una mica de tot, basta dir que hi vivien quatre famílies. A l’estiu s’hi feia hortalissa i a l’hivern la verdura de temporada: cols, patata, moneato...

P.- Que té Son Puça que la converteix en una finca apta per a aquesta iniciativa?
R.- Son Puça té una orografia que la converteix en els plans de Sóller; la qual cosa permet sembrar en tires i poder accedir-hi amb maquinària. A més, no s’hi han de fer infraestructures perquè la natura ja ens ho facilita pla. Compta també amb una bona accessibilitat i amb uns terrenys envejables i fèrtils.

P.- Quanta gent hi farà feina?
R.- De manera fixa, ningú. No pensam amb persones polivalents sinó amb persones eventuals que coneguin a la perfecció cada una de les tasques a fer.

P.- En quin temps podrem veure resultats?
R.- Els primers resultats es veuran en set anys; però el rendiment òptim es veurà en una vintena d’anys.
P.- Quines pautes seguiran per tirar endavant aquest projecte?
R.- Sembrarem més d’un milenar d’arbres; ara bé, la condició “sine qua non” per a Franz Kraus és que ha de ser producció ecològica.

P.- Podrem tornar a veure una vall de Sóller amb tarongers esponerosos?
R.- Crec que sí, almanco farem feina perquè això sigui així. No és el temps de l’agricultura sinó del turisme i del bon temps; però no podem oblidar la importància del paisatge de cara al turisme; per posar només un exemple recordaré el cas de Santiago Rossinyol que arribà a comprar la collita d’uns horts per poder-los pintar tranquil.lament.

P.- Com a empresari, què el va dur a participar en aquest projecte?
R.- L’amor per Sóller i el recuperar un paisatge. La meva filosofia empresarial em duu o a posar-me en negocis que conec o a posar-me en mans d’algú que conegui bé el negoci, com ha estat el cas amb Franz Kraus.

P.- Ha caigut sota l’embruix de Franz Kraus?
R.- Decididament, sí; però crec que ha estat un afecte recíproc.

P.- Per acabar, pensa que la taronja de Sóller compta amb el recolzament suficient del sector serveis: hoteleria i restauració?
R.- Del sector hoteler no, ja que venen el més barat que troben quan haurien de treure fruita d’aquí. Per altra banda, els restaurants i bars sí que estan fent bona feina amb la taronja.