Federico Francisco Price Gay és un solleric amb una dilatada carrera militar a l’Armada Anglesa que l’ha duit a ostentar diversos càrrecs a l’Estat Major Anglès al Ministeri de Defensa -les seves bases navals i la seva corresponent defensa- així com diversos càrrecs diplomàtics a les Ambaixades Britàniques a Dubai, Sarajevo, Abu Dhabi, Qatar i Madrid.

Actualment jubilat, Price duu a terme una activa vida que el porta a cooperar en diverses entitats nacionals i també locals: és membre de la Junta Directiva del Casal de Cultura-Museu de Sóller i col.laborador del Museu de Ciències Naturals i del Jardí Botànic de Sóller.
Fill de pare gal.lès i mare sollerica, gaudeix plenament de tot el que li reporta la vall de Sóller on hi té casa i on participa activament de la vida social i cultural de la vall.

Pregunta.- Quines foren les circumstàncies que propiciaren que nasqués a Sóller?
Resposta.-L’any 1954 mon pare arribà a Biniaraix des de Ceylan -on havia passat la vida- i s’hi instal.là amb la seva col.lecció d’orquídees; allà conegué ma mare, que pertanyia a la família de Can Gay. Curiosament, mon pare fou el primer anglès que va comptar amb una dispensa papal per casar-se a l’església de Sant Bartomeu. Aquest fou el motiu de la meva naixença a Biniaraix.

P.- Quins records guarda de la seva infantesa al llogaret?
R.- Molts pocs perquè als 3 anys retornàrem a Anglaterra, és d’allà d’on conserv els primers records. Tot i això, veníem a Sóller cada any i quan morí mon pare -jo tenia 9 anys- ma mare va decidir retornar a Sóller.

P.- On realitzà els seus estudis?
R.- Els meus primers anys lectius els vaig passar en col.legis infantils a Anglaterra; però quan retornàrem a Sóller vaig estudiar al Convent dels Sagrats Cors i als 11 anys vaig ingressar al King’s College, Tauton, Anglaterra, un lloc preciós al mig del camp, un dels primers col.legis sense càstigs físics però amb una disciplina fèrria. Vaig estudiar Ciències Naturals, d’aquí que em doctoràs en Comunicació Ultrasònica; paral.lelament era voluntari de guardamarina i als 26 anys vaig ingressar a l’Armada, d’on vaig sortir com a Tinent de navili.

P.- Com ha vist canviar la vall de Sóller?
R.- Totalment: Sóller era un poble molt acollidor i familiar, més pausat; però quan començaren a tancar les fàbriques, el poble va anar perdent vida. El renou de les fàbriques sí que era quelcom d’especial a la vall. Personalment, notava força els canvis ja que pel fet d’ésser fora per llargs períodes de temps -de sis mesos a un any- encara se’m feien més evidents els canvis. L’arribada de la televisió també suposà un canvi molt gros ja que provocà que la gent ja no tengués les portes obertes de pinta en ample com abans. Finalment, l’impacte del turisme va canviar radicalment el poble.

P.- Què creu que atrau tant de Sóller als que venen de fora?
R.- El paisatge, únic a Mallorca. Tot i estar força aïllat, la gent de la vall és molt acollidora i la vall té molts atractius: natura, tren, la seva gent...

P.- Què ens pot explicar del seu oncle, Toni Gay?
R.- Tot i un caràcter una mica difícil i complicat era molt apreciat i la gent encara ara el recorda sovint. Destacava especialment en la seva afició envers el teatre i la decoració, que era la seva gran especialització.

P.- Quina relació manté actualment amb el Casal de Cultura?
R.- Som membre de la Junta i som ben conscient que mantenir el patrimoni és una molt bona idea. El Casal de Cultura és una joia per al poble de Sóller. Des de la directiva ens agradaria molt captar més socis interessats en ajudar-nos.

P.- Com valora l’obertura gratuïta del túnel?
R.- Sens dubte, el túnel ha estat el major impacte per a Sóller que he vist; i tal vegada l’afluència massiva de visitants per la gratuïtat del túnel pugui arribar a ser un problema. Record quan venir de Londres a Palma era bastant fàcil, mentre que el vertader viatge consistia en agafar el coll.

P.- Què té Sóller que no tengui Anglaterra?
R.- Places com la de Sóller, no n’hi ha en cap lloc d’Anglaterra ni de la resta del món.

P.- I què té Anglaterra que no tengui Sóller?
R.- Allà hi he desenvolupat la meva vida laboral, que ha estat molt variada: des de bases grosses a bases petites,he treballat a l’Almirallat, l’Estat Major... tot i que també he estat durant quatre anys en zones de conflicte bèl.lic, essent el meu càrrec de major rellevància Cap de l’Estat Major. L’ésser militar és una vocació.

P.- Quin paper juga un militar en temps de pau?
R.- El de preparar-se per a la guerra: tot el temps és entrenament i tot ha d’estar sempre operatiu. Ningú no vol emprar els militars, però el comptar amb ells és tota una assegurança per a quan els hagis de menester.

P.- Pensa que és veritat que ens trobam immersos en la Tercera Guerra Mundial?
R.- A dia d’avui no tenim guerres convencionals, sinó guerres asimètriques -aquí hi ha el problema-: pots estar molt ben defensat però el terrorisme jihadista és una amenaça real , talment com ho és el ciberterrorisme.

P.- Com ha rebut vostè la victòria del Brexit?
R.- Jo em sent europeu, però des d’un punt de vista britànic entenc els seus dubtes sobre una Europa amb ambicions d’unificar els estats, deixant de banda la sobirania dels seus estats membres.

P.- Com pensa que ens pot afectar el Brexit?
R.- Pens que no afectarà perquè el Regne Unit vol mantenir unes excel.lents relacions amb Europa, com a bons veïns.

P.- I l’arribada a la Casa Blanca de Donald Trump?
R.- Tot i el gran trasbals produït per l’arribada de Trump, no crec que aquest abandoni les seves obligacions a nivell mundial.

P.- Com valora la figura de la reina Isabel II? Pensa que hauria d’abdicar com a fet el rei Joan Carles I?
R.- Em consider monàrquic i respect molt la monarquia britànica. La reina Isabel II ha estat una gran reina perquè mai ha deixat de banda les seves obligacions; des del mateix moment de la seva coronació parlà de defensar la fe fins a la resta dels seus dies i així ho ha fet. Pel que fa a l’abdicació, a Anglaterra no hi ha tradició d’abdicar.

P.- Què desitja per al Sóller del futur?
R.- M’agrada molt el projecte de tornar a sembrar tarongers a la vall i esper que vagi endavant. També esper i desig que els afortunats amb comptar amb un peu a la vall cuidem i protegim aquest entorn inigualable. També esper que l’Ajuntament continuï treballant en la neteja de la vila i que la gent no abandoni els horts.