El mes de setembre es varen complir vuit anys de l’arribada a Sóller del rector Marià Gastalver. Procedent de Palma es va establir a la vall per ser la cara visible de l’Església Catòlica, on ha dirigit els principals canvis i modernitzacions eclesiàstiques que s’han impulsat durant aquest període.

Pregunta.- Just a les portes de les festes de Nadal, quin balanç en fa dels seus vuit anys a Sóller?
Resposta.- Per sortir dels tòpics, com a balanç diré com jo em sent i el que rep de la gent. En aquest sentit, de cada vegada jo estic més a gust, més còmode i més adaptat a la realitat tan complexa que és la vall. I a la vegada aquests vuit anys també em donen una visió més de conjunt del que necessita la gent i quines són les preocupacions reals.

P.- Fa poc temps s’han modificat els horaris de les misses, quin ha estat el motiu?
R.- Per una banda per afavorir que el moment del comiat cristià d’un membre de la comunitat pugui estar acompanyat de més gent. Es va decidir allargar l’horari durant trenta minuts perquè molta gent no podia assistir a l’eucaristia o no podia venir a donar el condol. També es va fer per l’adaptabilitat amb les altres parròquies de Sóller, perquè som dos capellans i tenim complicacions per als horaris de les celebracions. També perquè consideram que a la primavera i a l’estiu les 19 hores és una mica massa prest.

P.- A les passades jornades d’estudis locals es va posar de manifest el mal estat de l’arxiu parroquial. Com es troba realment?
R.- Ben igual que l’església, l’arxiu va patir amb el canvi de teulada. Però no és que estigui en mal estat, sinó que està desordenadíssim. El que estam fent ara és habilitar un espai més ample i amb millors condicions per traslladar-hi l’arxiu. Crec que guanyarà en molts de sentits. En aquest curs serà una realitat.

P.- En quin estat es troba la reparació de la façana?
R.- Patrimoni ja ens ha donat el permís després d’haver presentat tota la documentació i el projecte de restauració. Fa uns quinze dies que ens han donat el vist-i-plau. Per això, ara entrarem en la darrera fase en la que presentarem el pressupost i si Déu vol per gener podrem començar els treballs.

P.- Quina durada tendran aquests treballs?
R.- Estam parlant d’una restauració complicada. Els vitralls s’han de revisar vidre per vidre. És una feina de molta dedicació. N’hi ha que només necessitaran una neteja, però d’altres s’hauran de repintar. En definitiva, serà un treball molt minuciós. I, d’altra banda, també s’haurà de dedicar temps al treball dels clivells detectats a la façana.

P.- Ha disminuït el volum d’usuaris atesos pel grup parroquial d’Acció Social?
R.- No, no ha disminuït. Es manté el mateix nivell d’actuació. De moment no hem eliminat cap projecte i la demanda que tenim és més o manco la mateixa que durant els darrers anys. Sóller, tant a nivell econòmic com a nivell de donacions, és un poble que sempre respon molt bé. Això permet que es pugui participar en molts programes socials.

P.- Com es trobem les altres parròquies de la vall?
R.- Des de fa uns anys a Sóller s’ha fet un treball d’unitat pastoral, on Sant Bartomeu està al capdavant de les altres parròquies. Però feim l’esforç per mantenir l’eucaristia dominical, l’atenció als malalts i les festes pròpies de l’Horta, Biniaraix, el Port de Sóller o Fornalutx. En aquestes petites comunitats és molt important el suport del grup de col.laboradors de cada parròquia que ajuden en l’obertura i la neteja. Sense ells els capellans no donaríem a l’abast.
P.- Quin és el camí adequat per a la conservació del patrimoni eclesiàstic?
R.- Per exemple a Sóller, l’ajuda de la comunitat cristiana no és suficient per mantenir i sostenir els treballs. Per això cercam subvencions o donacions de fundacions que vulguin participar en la consecució del patrimoni. De totes maneres, crec que el més important per a una comunitat cristiana no ha de ser el patrimoni, sinó els pobres i la vivència de la fe.

P.- I en matèria de vocacions, a Sóller s’ha constatat la disminució durant les darreres dècades. Cap on va l’Església?
R.- El substracte d’una vocació de vida consagrada en la vida religiosa són les famílies i la comunitat cristiana. Jo constat que les famílies no tenen en general una experiència religiosa vital que afavoreixi que alguns dels seus fills puguin plantejar-se la vocació. El camí que hem de fer els sacerdots es preparar el teixit humà i religiós de les nostres famílies, que vulguin viure l’experiència de la fe d’una manera tal que estigui dins el seu projecte de família la possibilitat que un fill o una filla entregui la seva vida al servei.

P.- Què en pensa dels darrers anuncis del papa i la seva visió de l’Església?
R.- Personalment m’agrada la manera com el papa Francesc transmet el missatge de Jesús. Ho fa en un vocabulari nou i d’una manera molt directa i transparent que provoca admiració, reflexió i en segons quins sectors preocupació. Jo crec que amb la postura que ha adoptat està aproximant el missatge de Jesús a molta gent que no li agradava o no entenia les maneres anteriors de transmetre el missatge de l’Església. Crec que ara mateix no hi ha cap líder mundial que parli tan clar i de manera tan humana com ho fa ell.
P.- Canviant de tema, vostè és el president del telèfon de l’esperança, que acaba de complir 30 anys. Com es troba aquest servei?
R.- Estam en un moment en el que aprofitam una campanya nacional i internacional de canvi de la imatge corporativa que vol ser a la vegada un llançament de nous programes, noves activitats i noves ajudes en el camp de la salut emocional. La nostra tasca no és només d’ajuda telefònica, sinó de promoure programes que ajudin a la salut emocional de la població.

P.- Quin és el perfil de persona que recorr als serveis del telèfon de l’esperança?
R.- El perfil mitjà és una dona, ja que de cada quatre usuaris tres són dones, que es troba en una franja d’edat d’entre els 40 i 55 anys. El rerefons de la seva demanda és que viu una situació d’incomunicació i soledat que es manifesta amb un desequilibri emocional i psicològic.

P.- Quin missatge envia als sollerics de cara al Nadal?
R.- Jo els convidaria a viure amb austeritat i senzillesa, valorant i agraint el que tenen, però sobretot el que són. Per tant, els convid a descobrir que són fills estimats d’un Déu que es fa present en la realitat i que descobrim en Jesús com a font de pau i d’amor.

P.- Li sorprèn la manera que té la societat actual de viure les festes de Nadal?
R.- Més que sorprendre, és una conseqüència de viure en una altra dinàmica que ens deshumanitza i ens fa entrar ens uns paràmetres de consum, superficialitat i d’evasió total.