Joan Soler Rebassa ha estrenat fa algunes setmanes la seva darrera exposició titulada “Llum obscura” a la sala Àmbit Galeria d’Art de Barcelona, una exposició que ha assolit molt bones opinions per part de crítica i públic i que romandrà oberta fins al proper 21 de gener. Soler, membre de la coneguda nissaga sollerica de Can Soler, alterna la seva professió d’arquitecte amb la vocació artística que l’ha duit a exposar a nombroses galeries i museus de renom nacional i de l’estranger. Estudià arquitectura a la Universitat de Navarra i realitzà un Postgrau a la Universitat Pompeu Fabra de la ciutat comtal. A més, també aconseguí el prestigiós premi del Ministeri de Cultura per estudiar i residir un curs a l’Acadèmia d’Història, Arquitectura i Belles Arts de Roma. Joan Soler és un reconegut artista plàstic de la vall que fou pregoner de les Fires i Festes de Maig l’any 1997; amb un posat introvertit que amaga una certa timidesa, Soler sorprèn a qui mantengui una conversa amb ell per la seva clarividència i pel seu fi sentit de l’humor.

Pregunta.- Què és “Llum obscura”?
Resposta.- És el rerefons de la meva obra actual i títol de la meva darrera exposició. Sota aquest títol present una obra on es posa de manifest la meva perplexitat i indignació envers el món actual i la hipocresia que ens envolta. Tracta d’un món obscur i negatiu amagat rere les aparences. En les meves obres el que pretenc és fer preguntes a l’espectador, crear incertesa, animar a la reflexió: la meva obra va més enllà d’un element purament decoratiu.

P.- Per què aquesta exposició ja ha estat vista a bona part de la península i no a l’illa on resideix i treballa?
R.- Ha anat així, no ho he fet expressament. Possiblement l’any vinent es podrà veure una exposició de la meva obra a un important centre cultural de Palma, està quasi fermat.

P.- A “Llum obscura” s’hi observa ja des del títol una certa intenció de jugar amb l’espectador. Per què?
R.- Més que jugar, el que pretenc és que l’espectador es demani coses, que qüestioni i es qüestioni, A “Llum obscura” s’hi observen taques de fum que ens porten al món dels conflictes, a la guerra i el desordre alternant amb una geometria i color que ens duu a l’equilibri i la pau. Algú va dir que a la meva obra feia conviure llops i ovelles i pens que és així: hi ha la recerca de la pau i l’equilibri mitjançant la complementació del bé i el mal. La meva obra no és només un element decoratiu sinó també un món complex de conceptes.

P.- En aquesta exposició s’hi reflecteix un cert desordre controlat; és un reflex de les seves darreres vivències personals?
R.- No és cap reflex d’un esdeveniment concret; ara bé, l’obra de tot artista forma part de la seva vida i del món que l’envolta; l’artista no és un ésser que viu en una torre d’ivori. Pens que l’artista, fins i tot, s’ha d’avançar a la societat i l’època que li toca viure i fer-ne denúncia; ja que en definitiva, l’art és el que queda com a testimoni d’una determinada època.

P.- Què s’amaga darrere la seva obra?
R.- No s’hi amaga res, a no ser una obra narrativa oberta a deliberacions. La meva obra pel fet de ser abstracta no és descriptiva, és una obra oberta a interpretacions. Pens que no amaga, sinó més aviat suggereix: guarda un cert misteri i no tanca cap porta.

P.- D’on treu la inspiració?
R.- No es tracta d’un moment puntual sinó d’un procés dins un camí que vaig emprendre ja fa anys. Sol començar cada obra amb una idea primigènia que posteriorment pot evolucionar; en aquest aspecte, crec que és bo deixar-se dur pel que sorgeix. L’elaboració de cada obra és una feina d’investigació i d’experimentació, així com una feina de pensar i meditar: en definitiva forma part d’un procés de vida.

P.- Quina rutina de treball té quan es troba en ple procés creatiu?
R.- En temps som una mica desordenat ja que he d’alternar la meva tasca d’arquitecte amb la d’artista: avui en dia som molts els artistes que hem de compartir el nostre temps entre diverses facetes. Això fa que no tengui un horari determinat per crear i sovint vaig mancat de temps. També he de dir que puc tenir tres i quatre obres començades alhora; tant és així, que a vegades he modificat obres que ja havien estat exposades.

P.- Com duu les tasques de promoció?
R.- Formen part de l’ofici de l’artista, però on jo gaudesc de veritat és creant més que no duent a terme tasques promocionals o de relacions públiques.

P.- És fetitxista duran el procés creatiu?
R.- Sobretot necessit silenci. Tenc un petit estudi a Sóller que utilitz com a laboratori i un estudi més gran a Palma on sol finalitzar les obres.

P.- Vostè és més visceral o conceptual?
R.- Intent fer dialogar aquests dos aspectes, ja he dit que prov de fer dialogar llops i ovelles. A vegades, arrib a conceptes de manera intuïtiva; però sí que és veritat que intent racionalitzar les intuïcions i els sentiments a la meva obra.

 P.- Quin paper juga el color en la seva obra?
R.- És importantíssim ja que forma part de l’expressivitat de l’obra. A través del color, l’artista suggereix emocions a l’espectador. Pel que fa al color, en la meva obra hi ha un exercici de contenció ja que és més fàcil fer una empastifada de color que no controlar-lo. A “Llum obscura” hi és present aquest exercici de contenció, així com també un exercici de contrast entre el negre del fum i l’esclat de llum del color.

P.- Com afecta la seva professió d’arquitecte a la seva obra?
R.- Com a arquitecte tenc formació i facilitat per ordenar els diversos elements, fins i tot visualitzant una tercera dimensió; i en la meva obra present i/o suggeresc aquesta tercera dimensió  que un arquitecte sempre té molt present. És un bagatge més de la meva obra pictòrica.

P.- Com s’ha de situar l’espectador davant una obra abstracta?
R.- Pens que en aquest sentit hi ha una gran mancança a nivell educatiu que es posa de manifest en el cada cop més freqüent menyspreu de l’estudi d’humanitats; la qual cosa es reflecteix en una manca d’educació a l’hora d’apreciar l’art. Una obra abstracta s’ha de fruir sense prejudicis, amb el cap i el cor oberts ja que intenta transmetre no una fotografia sinó uns conceptes més profunds i espirituals a través d’un llenguatge plàstic atractiu. Per a valorar una obra abstracta és necessària una certa formació i habituació a aquest tipus d’expressió artística i no es tracta d’un procés fàcil. A més, al poder no li interessa que la gent pensi, el que intenta és que a l’art i al pensament -en general- li llevin ajudes i presència; propiciant una societat consumista i fàcil de dirigir: en definitiva, el que volen aconseguir els grans poders econòmics i polítics és una majoria dòcil, que no qüestioni.

P.- És dels artistes que en acabar una col.lecció ja en té una altra en ment o necessita un període de repòs creatiu?
R.- La meva obra és fruit d’un procés vital, per tant no hi ha ruptures sinó que tot forma part d’un continu; per això, no tenc períodes de repòs. Ja estic treballant en obra nova.

P.- Li costà abandonar l’empresa familiar a la recerca d’un espai propi d’expressió?
R.- Tot i que hagués estat l’opció més còmode, he de dir que no vaig romandre lligat a l’empresa familiar. A més, he de dir que estic content de no haver quedat enclotat a Sóller, la qual cosa m’ha permès ser jo mateix. Treballar fora de Sóller m’ha permès assolir una entitat pròpia sense cap tipus de condicionament: a vegades has de preservar l’amor propi per garantir l’amor a altres coses com puguin ésser en el meu cas, Sóller o la família. No som sibarita ni un artista que viu als núvols; de jove, un estiu quan encara estudiava, em vaig dedicar a pintar persianes -qui sap si en aquest moment se’m desvetllà la dedicació d’artista-. Tot i això, vull deixar ben clar que em sent 100% solleric.

P.- Durant el darrer any, ha patit un gran trasbals de salut. Com ha afectat aquest fet a la seva obra?
R.- Ara per ara no crec que hi hagi afectat gaire; però tal vegada encara sigui una mica massa prest, tal volta ho faci en un futur en el fet -sobretot- de relativitzar o valorar el que és rellevant en la meva vida, en tenir present que el destí és imprevisible i que no som res.

P.- Quin paper juga la religiositat en la seva vida?
R.- Un paper important: som creient però, ni molt manco, cap sant. La religió -i més concretament l’Evangeli- és un instrument de vida i forma part de la meva opció de vida ja que pens que al missatge de Jesús hi podem trobar les instruccions de com tenir el cel a la terra. Seguir el missatge de Jesús és una guia que m’és útil i m’omple i em dóna força als moments difícils.

P.- Es sent profeta en pròpia terra?
R.- Tot i que no és un fet que em preocupi, pens que sí: no em sent insatisfet, tan sols em conform amb que es respecti la meva obra i persona. Malgrat que no sigui un tema que m’obsessioni, no em sent marginat; i vull donar fe que m’ha costat arribar a qui on som ja que no provenc d’un ambient artístic. He fet alguns projectes arquitectònics interessants a la vall: fa anys el projecte de la primera fase de Rehabilitació del Defensora, la reforma de Santa Caterina com a museu al Port i fa poc el Projecte de Rehabilitació de la Façana de l’Església de Sant Bartomeu, entre d’altres.

P.- Per acabar, per a quan una exposició seva a la vall?
R.- Per a quan algú m’ho proposi en un espai digne. Sóller té una gran mancança d’espais culturals en condicions: tant pel que fa a sales d’exposició com pel que fa a un teatre-auditori..., a diferència d’altres pobles de l’illa amb menys entitat cultural. Crec que Sóller hauria de ser la segona capital cultural de Mallorca i em causa molta tristesa veure la decadència cultural que ha patit Sóller al llarg dels darrers cinquanta anys. No comptam amb cap galeria d’art contemporani ni cap exemple destacable d’arquitectura moderna feta a les darreres dècades; a vegades pens que Sóller viu massa del passat.