Joan Ruiz Vicens és notícia aquestes setmanes per haver efectuat el tan desitjat pas del ciclisme amateur al professional, passant a engrossir les files de l’equip Burgos BH. Als seus 19 anys, Ruiz compta amb una àmplia experiència en el món del ciclisme, una experiència que l’ha duit a formar part dels equips del Club Ciclista Defensora Sollerense (CCDS) -categoria infantil-, del Vicens Reynés i del Gijón-Las Mestas, així com de l’Aldro Team de Cantàbria.
Ruiz compta en el seu haver amb el Grau Mitjà d’Activitats Físiques i Esportives en el Medi Natural i a partir de gener del 2017 haurà de posar a prova la seva vàlua a les files del Burgos BH. Amb una bona predisposició i una ment molt ben moblada, Ruiz iniciarà en breu la seva trajectòria professional i passarà a formar part de l’excel.lent planter de ciclistes que Sóller -i també Fornalutx- ens ha ofert durant els darrers temps.

Pregunta.- Com reaccionares quan es confirmà el teu fitxatge pel Burgos BH?
Resposta.- Òbviament vaig estar molt content ja que era una cosa que sempre havia volgut i que en breu passarà a ser realitat. Podria dir que ha estat un somni fet realitat.

P.- Què significa aquest fitxatge en la teva trajectòria?
R.- El pas d’amateur a professional: una recompensa a molts d’esforços i privacions i la confirmació d’un futur professional que esper que fructifiqui. És una passa que crec que val molt la pena i que no pens deixar passar.

P.- Què suposarà la teva professionalització?
R.- A nivell personal, el fet d’haver-me de desplaçar a la península, un fet que no em vendrà de nou ja que l’any passat ja ho vaig haver de fer quan corria a Cantàbria. A nivell d’entrenaments: un ritme més alt, un major quilometratge i córrer amb els “tops” del món del ciclisme com Valverde, Contador o Froome, entre d’altres. Tot i això, no hi vaig amb por però sí amb molt de respecte.

P.- Quan iniciaràs els entrenaments amb el nou equip?
R.- Començ la temporada a finals de gener aquí, a Mallorca, amb la Challenge. I actualment faig la pretemporada amb dosis de natació, caminar, gimnàs... sense deixar de rodar amb la bicicleta; faig esports que no podré fer durant la temporada.

P.- Quins reptes et poses a curt termini?
R.- Sempre estaria bé poder guanyar alguna etapa o carrera i poder estar en la zona capdavantera a les voltes regionals que hi haurà a Espanya. Ara per ara, no podré participar a les grans proves com “La Vuelta” perquè per poder-hi accedir és necessari que l’equip estigui convidat per l’organització i no és el cas.

P.- I a llarg termini?
R.- Poder córrer un dels grans circuits estaria molt bé.

P.- El ciclisme és només potència física?
R.- No, al ciclisme és tan important l’estat físic com el mental o psicològic ja que duim el cos al límit i tant la persistència com una correcta manera de pensar són vitals. Cal pensar que vaig incrementant les fites a mesura que vaig progressant i en aquest aspecte és molt important evitar bloquejos mentals.

P.- Què creus que serà el més dur en aquesta nova etapa?
R.- L’assimilació al ritme de carrera, l’augment del quilometratge i la quantitat de dies de competició, ja que solen anar molt seguits.

P.- Coneixes algú del nou equip?
R.- No, arrib de bell nou i no tenc amistat amb ningú amb qui hagi de córrer, però no m’importa.

P.- Ja saps com serà la rutina d’entrenaments?
R.- No, però seguirà per l’estil de la que ja feia combinant-la amb exercicis extra depenent de la competició. He de dir que els hàbits ja els duc dedins. Pens que la manera de descansar serà important per la quantitat de competicions a fer, així com la preparació psicològica -sobretot en la primera carrera que serà la Challenge mallorquina- ja que hauré de córrer amb les primeres espases i això, vulguis que no, genera molta pressió.

P.- Quina rutina seguies fins ara?
R.- Ara duc el ritme de pretemporada: fent tres o quatre hores diàries entre gimnàs i rodet, quasi cada capvespre faig exercicis de compensació -el que s’anomena “core trainning”- : abdominals, equilibri... Aquests exercicis serveixen perquè els músculs que no aprofites fent bicicleta no s’atrofiïn.

P.- Et veus com el relleu de Xisco Martí?
R.- Sí, tenint present que ell feia pista i jo faré carrera.

P.- T’atreu el ciclisme en pista?
R.- La veritat és que no; sempre he fet mountain-bike i carretera.

P.- Segueixes una dieta estricta?
R.- No, es tracta d’una dieta basada en la dieta mediterrània que ja feia des de fa temps. No abusar de salses ni dolços, i fora alcohol i tabac.

P.- Per què les Illes Balears no tenen un equip potent quan s’ha demostrat que tenim uns circuits que són l’enveja d’Europa?
R.- Crec que és un tema econòmic: aquí, s’aposta més pel futbol que no pel ciclisme. Fa anys hi hagué l’equip Illes Balears però malauradament ja és història.

P.- Esportivament, quin és el teu fort?
R.- Les pujades, les etapes dures de muntanya.

P.- Què en penses del dopatge, un fet que per desgràcia afecta molt al món del ciclisme?
R.- De dopatge n’hi ha per tot; i -no cal ni dir-ho- es tracta d’una molt mala pràctica que tard o d’hora acaba sortint a la llum.

P.- Com alternes el ciclisme i el món “de la marxa”?
R.- Has de saber distribuir-te bé el temps i tenir present que no tot és ciclisme; i saber que els amics són una part important de la vida. L’anar de festa fins ara l’he duit bé i el sortir a sopar també; només has de controlar una mica el que consumeixes. Tenc molt present que la carrera que vull seguir exigeix molts sacrificis i que a vegades no pots seguir la festa amb els teus amics, però té la seva recompensa. Has de saber tenir els peus a la terra i intentar conservar i -si potser millorar- el que tens a la mà.