Pablo Botinelli i Antonio Rodríguez són els fundadors de Merca2, una empresa fruit del caràcter emprenedor dels seus propietaris que, en un breu espai de temps, ha aconseguit fer-se un racó en els hàbits de molts d’habitants de la vall.
Pablo Botinelli té 38 anys i és argentí -concretament de Buenos aires- i ja fa una quinzena d’anys que resideix a Sóller on s’hi ha establert amb la seva família; mentre que Antonio Rodríguez Plaza és nadiu de Córdoba, té 46 anys i en fa 18 que resideix a la vall, on també hi ha format una família. Amdós provenen del món de la construcció, on es conegueren i forjaren la seva amistat, tot i que Botinelli també havia treballat en la reparació d’aparells de telefonia mòbil.
La suma dels seus esperits i el seu caràcter dinàmic han fet de Merca2un espai freqüentat per a nombrosos sollerics que el visiten a la recerca d’un petit tresor que ben segur hi trobaran.

Pregunta.- Per començar aquesta entrevista, què és Merca2?
Resposta.- És una empresa dedicada a la compra-venda d’articles de segona mà amb la finalitat primordial de reutilitzar productes que la gent o bé té oblidats o bé no utilitza amb assiduïtat. Podríem dir que nosaltres ens dedicam a donar una altra vida a productes que no es fan servir. Fruit d’aquesta iniciativa, també ens dedicam al transport de mercaderies i a fer mudances, fins i tot a nivell europeu: fa poc vàrem fer mudances des de Suïssa fins a la vall. A més, també arreglam telèfons mòbils, tabletes i ordinadors, ja que en Pablo és tècnic acreditat.
P.- Quan i com sorgí la idea de muntar aquesta empresa?
R.- Merca2 sorgí d’una conversa que vàrem tenir fa dos anys on sorgí la idea de muntar una empresa d’aquestes característiques. Hem de dir que ja ens coneixíem amb anterioritat ja que havíem treballat junts en el gremi de la construcció.

P.- Quin balanç fan d’aquests dos anys de trajectòria?
R.- Molt positiu, estam prou satisfets de l’evolució del negoci que ha seguit una corba ascendent, gràcies en bona part a la resposta de la nostra clientela.

P.- Merca2 és un negoci beneficiat per la crisi?
R.- En part, sí; perquè a Merca2 la gent pot aconseguir articles de segona mà en molt bon estat i a bon preu, uns articles que van des d’objectes de primera necessitat -geleres, rentadores...- fins a objectes de decoració i antiguitats.

P.- A Merca2, compren i venen o només venen?
R.- Compram, venem i fins i tot tenim objectes en dipòsit; és a dir, la gent ens duu articles, arreglam un preu amb ells i, un cop venut l’article, ens repartim els beneficis.

P.- Treballen la compra a nivell individual o també ho fan amb majoristes?
R.- Treballam a nivell particular -ja sigui amb empreses o amb individus-; no tenim intermediaris.

P.- Quin és el prototip de client de Merca2?
R.- De tot tipus i diferent nivell adquisitiu: clients locals, nacionals, estrangers... En aquest sentit, no tenim cap queixa ja que la resposta i acceptació dels nostres productes ha estat molt bona.

P.- Quin és el producte estrella de Merca2?
R.- Sens dubte els electrodomèstics: rentadores, geleres, televisions... i material d’electrònica.

P.- Compten amb taller de reciclatge?
R.- No, nosaltres no restauram; tot el que compram sempre es troba en correcte funcionament i en condicions òptimes de conservació. Per llei nosaltres no podem vendre res que no hagi passat per un centre de reciclatge.

P.- Què diferencia Merca2d’altres empreses que es dediquen al reciclatge?
R.- Bàsicament i en primer lloc, que nosaltres compartim beneficis amb el client; en segon lloc, les empreses que es dediquen al reciclatge no poden vendre sinó obtenir una compensació a canvi; en tercer lloc, nosaltres no reparam; i finalment, nosaltres no treballam ni amb roba ni amb calçat.

P.- El públic solleric té algun tipus d’inconvenient d’anar a una tenda de segona mà?
R.- Hi ha de tot: hi ha gent que ho accepta sense cap problema i d’altra que té certs miraments a l’hora de venir, tot i que quan ho fan se’n duen una grata sorpresa.

P.- Quin tipus de garantia ofereixen a Merca2?
R.- En electrodomèstics i electrònica, un mes per mal funcionament.

P.- En quin estat solen trobar el material que reben?
R.- Bàsicament, brut. Al lloc on els trobam, els feim una primera neteja; i després, un cop ja són a la tenda, els netejam a fons, sempre amb molta cura.

P.- Què és el més estrany que els han demanat?
R.- Una post antiga de fusta per rentar.

P.- I el més rar que els han ofert?
R.- Una figura d’un Sant Antoni d’un metre d’alçada; pensàvem que el tendríem mal de vendre i al segon dia ja l’havíem venut.

P.- La “millora econòmica” és una mala noticia per a la seva empresa?
R.- No, perquè a la gent li agrada cercar. La curiositat és el principal “leitmotiv” de la nostra empresa: sovint la gent entra sense cap idea prefixada i acaba sortint amb alguna cosa que ha trobat per atzar. Per aquesta raó encoratjam a la gent que ens visiti i es sorprendrà de tot el que tenim. A més, a la gent a qui li agraden les “gangues” que vengui que ben segur que en trobarà alguna.

P.- Accepten el regateig?
R.- I tant: la gent sol regatejar preus i a nosaltres ens agrada el regateig també.

P.- Com comproven que el material que els duen no és robat?
R.- D’això se n’encarrega la Guàrdia Civil que regularment visita la tenda a tal efecte. A més, tenim un llibre on figuren tots els articles per assegurar-ne la procedència. A tota la gent que ens ven algun article li feim una fitxa on figuren les seves dades i una fotocòpia del DNI per assegurar el producte.

P.- Per què no els vàrem trobar a la passada Fira del Reciclatge?
R.- Tot i tenir contactes amb el regidor de Medi Ambient en aquest aspecte, finalment no es va materialitzar la invitació a participar-hi, tot s’ha de dir, per sorpresa nostra.

P.- Han trobat algun tipus d’entrebanc a l’hora de dur a terme el seu treball?
R.- Quan obrírem la tenda sol.licitàrem a l’Ajuntament una llicència per a ocupació de la via pública per tal de mostrar alguns dels nostres productes -així com fan altres negocis- i encara esperam una resposta. Hem anat moltes vegades a l’Ajuntament a veure com estaven els tràmits però davant la manca de resposta, hem desistit.

P.- Per finalitzar, creuen que s’ajuda suficientment al fet de reciclar?
R.- Creim que hi ha aspectes molt millorables: un d’ells és el preu -excessiu al nostre entendR.- que hem de pagar quan duim el material de reciclatge al centre de reciclatge. Cal tenir present que som una empresa que ajuda al reciclatge i ens topam amb “sorpreses” com aquesta, que fan difícil sostenir el negoci.