Marcus Marguillier és l’instructor de Tai-txí que des de fa dos anys mostra a Can Dulce els secrets d’aquesta disciplina oriental. D’origen belga, Marguillier resideix al Port de Sóller des de fa una dotzena d’anys, un lloc on ha trobat la pau i l’harmonia que són indispensables per a la pràctica del Tai-txí. Amb un passat vinculat a la joieria artística, Marguilliez es dedica actualment a gaudir del que la pràctica i instrucció del Tai-txí li pot deparar; forma part de la Delegació de Tai-txí Taoista de Palma, una associació sense ànim de lucre que té seus a 28 països. Amb un posat tranquil -tal com requereix la pràctica de l’art del Tai-txí- Marguilliez exposa quins són els beneficis que la pràctica d’aquesta tècnica oriental pot reportar a aquell que s’atreveixi a conèixer-la.

Pregunta.- Per començar l’entrevista, com definiria el Tai-txí?
Resposta.- Com un art que reporta salut mental i corporal. He de dir que hi ha diferents tipus de Tai-Txí i nosaltres feim el que es denomina Taoista. Tot i que en un principi fou un art marcial, nosaltres no el practicam com a art marcial sinó com a art de salut. El mètode que nosaltres feim és l’estil Yang, però adaptat pel mestre Moy Lin Shin.

P.- Des de quan el practica i on n’aprengué?
R.- En vaig aprendre a Palma i fa sis anys que en practic i dos que faig d’instructor.

P.- Què diferencia el tai-txí de la resta d’arts marcials?
R.- No practic cap altre art marcial i m’és difícil respondre a aquesta pregunta, però crec que és en la pràctica meditativa -que no tenen les altres arts marcials- on es troba la diferència. Nosaltres exemplificam el Tai-txí com la pràctica de la meditació en moviment, sovint en parlam com la “medicació en moviment” ja que la part física és important però també ho és -i molt- la part mental.

P.- Què es requereix per fer Tai-txí?
R.- Res d’especial, tan sols les ganes, paciència, motivació i perseverança.

P.- Per a qui és recomanable la pràctica del Tai-txí?
R.- Per a tothom, es pot fer a qualsevol edat i no hi ha cap tipus de limitació a l’hora de  practicar-lo: de fet, hi ha gent que el fa d’assegut i -fins i tot- hi ha gent que en fa en cadira de rodes. Cada vegada més, és una pràctica recomanada pels metges; és recomanable per a gent amb un alt nivell d’estrés, amb un excés d’ansietat, per a gent que ha sofert una malaltia i necessita recuperació... Això sí, no és una pràctica amb resultats a curt termini, sinó a llarg termini; solem dir que cal “fer solc” i aprofundir en la seva pràctica. El pitjor enemic del Tai-txí és aquella gent que s’ho agafa com un passatemps temporal i no aprofundeix en el seu coneixement.

P.- Quins són els valors sobre els quals es basa el Tai-txí?
R.- Bàsicament tenen  molt a veure amb les idees de la filosofia Taoista de compassió, altruisme i acceptació. En la pràctica del Tai-txí Taoista és molt important el fet d’ajudar als altres. Per posar un exemple, al Tai-txí és molt rellevant l’acceptació de l’ensenyament: si acceptes, la pràctica millora, mentre que si et resisteixes, la millora no és tan evident.
P.- Com repercuteix la pràctica de fer Tai-txí?
R.- Molt positivament; té uns efectes molt beneficiosos tant en la salut corporal com mental. De fet, cada vegada ve més gent recomanada pels professionals de la medicina ja sigui per problemes físics o per problemes d’ansietat.

P.- Quina relació té aquesta pràctica amb la relaxació?
R.- Molta ja que el Tai-txí és una pràctica que s’ha de fer des de la relaxació; estan directament relacionats aquests dos conceptes ja que són dues cares de la mateixa moneda. Quan més Tai-txí fas més gran és l’estat de relaxació que assoleixes i amb més facilitat pots sentir el teu propi cos.

P.- Com organitza les classes?
R.- Són classes de dues hores amb una pausa intermitja d’un quart d’hora a can Dulce i solen ser una mica diferents cadascuna, tot i que sempre solem fer una tabla de moviments que combinam amb repàs de moviments bàsics i exercicis de fonament.

P.- Quants moviments té el Tai-txí?
R.- Una taula consta de 108 moviments, dels quals n’hi ha alguns que es repeteixen. Les taules tenen un ordre fix, però en cada classe solem practicar alguns moviments concrets d’una forma més detallada.

P.-És rutinari?
R.- El Tai-txí és repetitiu però mai rutinari. El fet de ser una disciplina que requereix molta atenció fa que no sigui en cap cas rutinari. On tenim la ment no hi ha rutina ja que quan no param atenció al que feim no podem dir que feim Tai-txí.

P.- Quantes sessions són recomanables fer per setmana?
R.- Les que el cos demani -ja que un cop apresa la tècnica també es pot fer des de casa-; però es sol dir que almenys se n’ha de fer més d’una per setmana.

P.- Com s’ha de venir a fer Tai-txí?
R.- Vestit el més còmode possible -sense estretors que impedeixin moure’s amb comoditat- i amb sabates planes i còmodes, mai amb talons, com és obvi.

P.- El Tai-txí empra elements accessoris?
R.- Sí, però a Sóller feim la taula normal sense ells; però a Palma feim classes amb espasa i sabre.

P.- Quin paper juga el professor en el Tai-txí?
R.- Vull puntualitzar que no s’anomena professor sinó instructor i és qui dirigeix la pràctica: ensenyant i corregint els diferents moviments i posicions. Per altra banda, el fet de ser instructor duu aparellat el fet de continuar aprenent i millorant; per això solem tenir una classe setmanal de referència i -a més- és aconsellable acudir -almenys un cop l’any- a algun taller internacional. En Tai-txí mai assoleixes un coneixement total; fins i tot els grans mestres sempre van aprenent i millorant.

P.- Ha evolucionat molt aquesta disciplina?
R.- Com a disciplina poc, però sí que ho ha fet la manera d’ensenyar-lo, sobretot enfocar-lo a nivell de salut, és una tendència recent.

P.- Per finalitzar, el Tai-txí és una bona pràctica per a èpoques de crisi?
R.- Sí, i tant  perquè només el fet d’anar a Tai-txí ja ens indica el gaudi d’un temps en benefici propi en una època on sovint el cos va per un costat i la ment per l’altre. Hi ha poques pràctiques com el Tai-txí on la gent s’ajudi tant a comprendre el propi cos i ,a més, aprengui a corregir males postures en benefici de la salut. En una època on l’actitud de cuidar el propi cos s’ignora, el tai-txí és molt adequat.