La figura de Josep Antoni Morell González necessita poca presentació a la vall: d’una banda perquè són molts els alumnes que han passat per les seves mans, uns alumnes que encara el recorden com “Don José”; i de l’altra, perquè la seva tasca divulgativa del patrimoni solleric –d’una manera ben especial pel que fa a l’eclesiàstic- li ha reportat el reconeixement unànime de la gent de la vall. Morell gaudeix actualment d’una merescuda jubilació després d’haver treballat durant 43 anys com a professor de Matemàtiques, Història i Religió al col.legi de Sant Vicenç de Paül; però aquesta jubilació, lluny d’allunyar-lo de la realitat sollerica, ha servit per dotar-lo de més temps per dedicar a la seva tasca divulgativa. En aquest aspecte, ha escrit els llibres: “La catedral de muntanya”, “Vida de Francisca Alcover”, “Guia de la parròquia de Sant Bartomeu”, “L’adoració nocturna de Sóller”, “La parròquia de l’Horta” i “El santuari de Santa Maria de s’Olivar des Fenàs. Sa Capelleta”,  a més de participar entre d’altres autors en “Guia de Sóller” del Grup Serra, el llibre dels metges de Sóller i el dels fills il.lustres i, des dels seus inicis, col.laborar activament en les Jornades d’Estudis Locals. Tot i això, Morell és notícia un cop més perquè en breu sortirà a la llum el seu darrer llibre: “Segle i mig de Caritat. Història de les germanes de la Caritat a Sóller i Fornalutx”. Amb el seu posat calmat i la seva veu inconfusible detalla com ha estat la gestació d’aquesta obra i les seves darreres curolles historiogràfiques.

Pregunta.- Com sorgí la idea d’escriure aquest llibre sobre el pas de les monges de la Caritat a la vall?
Resposta.- La idea d’aquest llibre sorgí d’una doble iniciativa: d’una banda, des del col.legi se’m demanava que escrivís una ressenya sobre la trajectòria de l’escola per a la seva web; i de l’altra, durant la festa del segle i mig de permanència de les monges de la Caritat a la vall –l’any 2012-, la superiora general de l’ordre, Sor Bàrbara Pascual, m’encarregà l’elaboració d’aquest llibre. De fet, és ella qui fa la presentació escrita del llibre a les primeres pàgines del volum.

P.- Quina era la funció primordial de les monges de la Caritat a la vall?
R.- Varen dur a terme una funció social claríssima: atenció als malalts i de la residència dels majors, i una tasca educativa impressionant. Una funció que avui en dia duen a terme els Serveis Socials de l’Ajuntament i Acció social. Fou una tasca molt sacrificada que fou reconeguda pel poble en moltíssimes ocasions.

P.- Com foren els inicis de les monges de la Caritat?
R.- Els principis foren magres però molt actius: basta veure que en un primer moment-1862- només arribaren sis monges i la seva situació era precària: basta veure que el primer any romanien a l’hospital davall teulada, aguantat calor i fred. Poc a poc, la seva situació anà millorant i el 1864 ja pogueren comprar Can Pati –actual col.legi-; amb el pas dels anys s’anaren estenent per tota la vall, arribant a tenir convents a Sóller, Fornalutx, Port, Biniaraix, Casa bressol nin Jesús, L’horta, Hospital i la convivència de sant Vicenç de Paül, sempre tenint present que a cada comunitat hi solien haver entre set i vuit monges.

P.- Quan començà la tasca educativa?
R.- Al poc d’establir-se: el 1865, iniciaren la catequesi de nins; el 1869, iniciaren l’escoleta per als nins  fins a tres anys de les “fabricantes”;  el 1896 s’amplià l’escola fins a l’edat de vuit anys; el 1945, s’amplià l’escola a nines, sempre separades dels nins com exigia la moral d’aquella època.  Hi ha dos aspectes educatius que voldria ressaltar del col.legi de La Caritat: en primer lloc, que el 1979 hi hagué un primer intent d’impartir dues matèries en català –que malauradament no prosperà-;  i el més rellevant, que el curs 1986/87 el col.legi fou pioner en l’educació integral de l’ensenyament en català.

P.- Com ha evolucionat la comunitat de La Caritat amb els anys?
R.- Ha tengut alts i baixos –com és lògic en un segle i mig-: començaren amb sis monges i hi va haver èpoques –al voltant dels anys quaranta i cinquanta- que a la vall hi havia a prop d’un centenar de monges. Actualment, a la Convivència hi ha cinc monges que es dediquen –i ja són d’una certa edat- a dur la comunió als malalts i a la neteja d’ornaments religiosos.
    
P.- A què es deu aquesta davallada de germanes de La Caritat?
R.- És un fet usual a totes les congregacions i que crec que es deu a diversos factors: d’una banda, una falta de vocacions; de l’altra, a la creixent secularització de la societat; i finalment, que la societat actual cobreix les necessitats que abans duen a terme les monges.

P.- Hi deu haver anècdotes a rompre al llibre. Ens en pot contar alguna?
R.- Ja ho crec. Durant el govern del Front Popular s’instà les monges de La Caritat a abandonar l’ensenyament ja que serien substituïdes per una mestra laica; en aquesta mateixa època, a Fornalutx s’ordenà el mateix i els pares deixaren d’enviar els nins a l’escola. Durant aquest període, l’escola de Sóller passa de ser l’Escola de La Caritat a ser la “Escuela de padres de família”.

P.- Què destacaria de l’Escola de La Caritat?
R.- La capacitat que ha tengut d’adaptar-se a les necessitats pròpies de cada època que ha viscut: darrerament, a més d’una clara voluntat envers el català, l’esforç que va fer durant la dècada dels noranta per adaptar-se a l’ESO: creació de laboratoris, gimnàs nou... En aquest sentit, vull destacar que ha estat sempre una escola –gràcies al professorat i a les monges- oberta a la nostra cultura i el nostre poble; i això, sense perdre de vista projectes europeus com el Comenius que ens han posat en contacte amb Alemanya, Escòcia o Lituània entre d’altres països.

P.- Quan se’n farà la presentació i on es podrà adquirir?
R.- Serà el proper divendres 25 de novembre a les 20’15 hores a la parròquia de Sant Bartomeu; abans –a les 19’30- es farà una missa d’acció de gràcies en honor a la comunitat de monges de La Caritat. El llibre es podrà comprar a la mateixa parròquia, després de la presentació; i posteriorment a l’estanc de plaça a un preu de vint euros.

P.- Vostè acaba de presentar una ponència sobre el cementeri en les darreres Jornades d’Estudis Locals. Sobre què versà?
R.- Sobre l’eixamplament i l’extrem-eixamplament del cementeri i sobre les escultures i intervencions artístiques en aquest espai; amb un incís especial a la tasca duita a terme per l’escultor Cristòfol Quintana Colom.

P.- Estam conscienciats els sollerics de la vàlua de les peces que hi ha al cementeri?
R.- Pens que no: tot i que hi ha de tot, pens que majoritàriament, no. El cementeri de Son Sang hauria de ser un orgull per als sollerics perquè té obres i peces de relleu.

P.- Creu que aquestes peces estan suficientment protegides?
R.- No, i em consta que s’està procedint a fer-ne una catalogació. Aquesta catalogació tendrà com a principal conseqüència que no s’hi podran fer segons quines intervencions als conjunts escultòrics catalogats.

P.- Quines particularitats presenta el cementeri de Son Sang?
R.- Representa els doblers aconseguits per l’emigració sollerica i la sensibilitat cultural que molts d’aquests sollerics assoliren, i així ho demostren els conjunts escultòrics que s’hi poden observar.

P.- Com a especialista en el patrimoni religiós solleric, han de venir els estrangers perquè el valorem?
R.- Crec que els sollerics antics eren més conscients de la vàlua del nostre llegat i estaven més sensibilitzats que no nosaltres. A Sóller –i a Mallorca en general- tenim cultura i patrimoni per vendre i l’hem de saber explotar i valorar.

P.- Per acabar, quins altres projectes té en ment?
R.- Una guia del cementeri de Sóller i un estudi sobre l’escultor Cristòfol Quintana; entre d’altres. Sempre tenc un munt de curolles en marxa.