Hi ha negocis que doten de caràcter l’indret on duen a terme la seva tasca i, sens dubte, Cas Sarrier és un d’ells. Situat al cor del carrer de Sa Lluna, Cas Sarrier ha calçat nombroses generacions de sollerics i ha servit infinitat de clients -tan autòctons com estrangeR.- amb els seus productes de cistelleria i cordelleria. Però aquesta setmana és notícia perquè és a punt de convertir-se en un dels pocs comerços de les Balears que ha arribat al segle d’existència: aquest diumenge celebrarà el seu aniversari ja que obrí les seves portes dia 6 de novembre de 1916.
Catalina Busquets i Gràcia Andreo representen el passat i el futur de l’empresa regentada durant generacions per la família Bernat. Elles són dues dones de bandera que faran un repàs al que ha estat la trajectòria centenària de Cas Sarrier. Catalina Busquets Serra despatxà durant 38 anys al negoci familiar i actualment gaudeix d’una merescuda jubilació que compagina amb diverses activitats que l’ajuden a estar activa i distreta -entre d’altres assisteix als Tallers de Memòria i és una de les integrants de la Coral de l’Associació de la Tercera Edat local. Per la seva banda, Gràcia Andreo Marroig representa el futur de l’empresa i és ella qui regenta des de fa tres anys la cara renovada de l’empresa familiar; tot i ser mestre d’Educació Infantil, no dubtà en posar-se al davant del negoci familiar per encarar amb entusiasme i energia l’avenir de Cas Sarrier.

Pregunta.- Quin és el secret perquè un negoci arribi als cents anys d’existència?
Resposta.- D’una banda, tenir molta paciència per poder capejar les diferents temporades per les que passarà el negoci; en el cas del meu sogre -afirma Catalina- ell hagué de passar per la posguerra i fou una etapa difícil-; i de l’altra, sort per poder omplir la tenda i poder dur el negoci fins al dia d’avui.

P.- Com foren els inicis de Cas sarrier?
R.- El negoci fou obert el 1916 per l’amo Vicenç Bauzà i senyora -Sarrier- a qui deu el nom; en aquella etapa es dedicava bàsicament a la venda d’espardenyes i material fet amb corda per al treball amb bísties -d’aquí en ve el nom-. Posteriorment el negoci fou regentat per la primera generació de la família Bernat, fou després de la guerra civil. Els meus sogres -comenta Catalina- treballaven a França -a Mulhouse, on regentaven el “Palais de la bière”- però per motius de salut hagueren de retornar a Sóller i decidiren agafar Cas Sarrier perquè l’amo Vicenç ja havia tornat major. En morir el meu sogre (1979) juntament amb el meu espòs ens férem càrrec de la tenda fins que, després d’un breu lapse de temps per reformar-la, na Gràcia se’n va fer càrrec ara fa tres anys.

P.- Quantes generacions de la família Bernat hi han fet feina?
R.- Tres, durant més de setanta anys: primer foren, Miquel Bernat i Catalina Colom; seguits de Miquel Àngel Bernat i Catalina Busquets; i finalment, Juan José Bernat i Gràcia Andreo. Ha estat un negoci que ha anat passant de pares a fills; això sense tenir en compte els anys que la regentaren els fundadors, Vicenç Bauzà i senyora.

P.- Com ha anat evolucionant el negoci amb el pas dels anys?
R.- Sempre ens hem mantengut fidels als productes artesanals elaborats amb corda i espart però inevitablement ens hem anat adaptant a les noves modes i als productes que la nostra clientela ens ha sol.licitat. S’ha de tenir present que quan els meus sogres agafaren el negoci -diu Catalina- a Sóller no hi havia negocis grans i havies de tenir una mica de tot: la meva sogra començà a vendre sabata mallorquina feta a Inca, Consell i Campanet, senalles de Capdepera, graneres de Pollença i diversos tipus de calçat de tela i fibres naturals; quan jo hi vaig arribar vaig introduir noves tendències com el calçat esportiu i noves marques com Wamba i Keds, i darrerament, na Gràcia ha introduït les noves modes i dissenys en espart i llatra. Sempre ha estat un negoci on s’ha mirat de mantenir els productes que funcionaven i anar-ne introduint de nous, tenint com a eixos fonamentals el treball artesanal i els materials naturals i ecològics.

P.- Quin ha estat el pitjor moment pel que ha passat el negoci?
R.- Sens dubte, la posguerra ja que en aquell moment s’havia de fer molta feina per aconseguir tirar endavant i treure el jornalet, com es diu populament “en aquell moment no es fermaven els cans amb llangonisses”. Hem de tenir ben present, que avui en dia hi ha molt més que no hi havia abans, però així i tot s’aconseguí tirar endavant, i aquí som a dia d’avui.

P.- Pensaren mai en tirar la tovallola?
R.- No, mai; perquè el negoci sempre ens ha agradat molt. Tot i això, s’ha de dir que als negocis no sempre tot és de color de rosa i sovint sofreixes i passes pena però sempre ens ha agradat molt a totes les generacions; ara bé hem d’agrair la confiança dels nostres clients que són qui -en definitiva- ens han permès arribar als cent anys i esperam que siguin molts més.

P.- Quin producte s’ha mantengut estable amb el pas dels anys?
R.- Tot el d’espardenyeria i cordelleria.

P.- Per als productes de llatra, compten amb productors illencs?
R.- Sí, de Capdepera; són productes d’alta qualitat i completament artesanals. Tot i això -completa Gràcia- he introduït productes naturals de llatra tenyida que vénen de fora sempre mantenint l’essència del producte artesanal i fet completament a mà.

P.- El sector de la llatra illenca sap fer front a la competència estrangera -asiàtica o africana-?
R.-En qualitat, sobretot. A més el color és completament diferent ja que la llatra illenca és més blanca perquè s’ensofra, mentre que la llatra africana és més verda.

P.- Què diferencia un article de llatra illenc d’un altre fet a fora?
R.- Els acabats fonamentalment, a part del color. Els articles de llatra illencs compten amb uns acabats exquisits; la feina aquí és més perfeccionista, sense voler llevar mèrits als productes venguts de fora. La feina de llatra illenca es caracteritza per estar feta per gent major -les vetleries- i és una feina artesana remarcable; ara bé, malauradament aquesta gent major va desapareixent i es difícil trobar-li recanvi.

P.- L’espart està de moda?
R.- Sí, i les espardenyes encara més. Hi ha un retorn en la moda actual cap als productes artesanals i això potencia un retorn cap a l’antic i autèntic: productes ecològics, espardenyes de tela o de ganxet... En moda sempre tot torna.

P.- Encara es comercialitza la sabata de sola d’auto?
R.- Ja ho crec, encara se’n fan a Campanet i Inca. És un producte que, tot i ser de posguerra, realitzat amb retalls i goma de cotxe -d’aquí prové el nom-, encara té èxit avui en dia; i no només entre el sector espanyol sinó entre els estrangers que el troben molt autèntic. Igual com passa amb les albarques.

P.- Què representa per a un negoci com Cas Sarrier l’arribada de la Fira?
R.- Són els dies grans del negoci ja que marquen el tret de sortida de la temporada alta. Són dies de molta venda de productes com l’espardenya d’espart, capells i -darrerament- botellers de llatra.

P.- Quin tipus de client té el seu negoci?
R.- Molt variat: comptam amb el client de tota la vida així com amb una nova clientela que ve atreta per les noves tendències del sector -materials ecològics i naturals-; però també comptam amb molts d’estrangers -sovint vénen any rere any i ens diuen que no canviem-. Igualment comptam amb molta gent peninsular que coneix molt bé els nostres productes perquè per allà també els treballen.

P.- Què és important per a un negoci com el seu?
R.- D’un costat, l’horari: tenir-lo ben fixat i no canviar-lo; i de l’altre, l’ordre: en un negoci com el nostre on hi ha centenars de capses de sabates, l’ordre és vital ja que en cas contrari seria un caos.

P.- Veuen Cas Sarrier celebrant cent anys més?
R.- Així ho desitjam a les generacions properes. Estic segura que els meus sogres estarien molt contents de veure on ha arribat la seva iniciativa -sentencia Catalina-. Finalment, volem agrair la confiança de la nostra clientela -tant la novella com la d’antic- que ens ha permès tirar endavant i els convidam a fer una copa de cava demà dematí -dissabte 5- per celebrar el centenari. Gràcies a tots de tot cor!