Joan Avellaneda Artigas (Sabadell, 1956) és notícia perquè és l’autor dels continguts de “Ramon Llull en deu passes. Petita guia per conèixer un savi”, un llibre imprescindible per a tots aquells que vulguin acostar-se de forma amena i senzilla a la figura del mallorquí més universal.
Avellaneda és llicenciat en Filosofia i Lletres en l’especialitat de Geografia i des de fa una vintena d’anys treballa en la didàctica de la geografia. En aquest aspecte ha duit a terme nombrosos projectes mediambientals i d’interpretació del medi cultural. És autor també de “Viatge a l’origen dels insults” on estudià la dimensió geogràfica de determinats insults.

Pregunta.- Com va sorgir la idea d’escriure aquest llibre?
Resposta.- Des de fa deu anys treball a l’empresa IRU dedicada a la gestió cultural en qualitat de responsable de continguts i ja fa cinc anys que estam treballant al voltant de la figura de Ramon Llull i dels actes del seu VII centenari. A tal efecte, hem creat una sèrie de recursos didàctics al voltant d’aquest personatge: entre d’altres destacaria un portal web dedicat al públic juvenil (rutesramonllull.com) per donar a conèixer el personatge sobretot destacant la seva faceta viatgera; també unes rutes per Palma; jocs interactius, mapes, el guió i els continguts per a una sèrie d’IB3, etc. Tota aqueta feinada va implicar que cada cop anàs quedant més fascinat pel personatge gràcies en part a la seva capacitat de feina i la seva vàlua intel.lectual. La darrera passa d’aquesta investigació ha donat com a resultat aquest llibre.

P.- Per què és tan desconegut Ramon Llull a casa nostra?
R.- En aquest aspecte pens que s’han de fer algunes matisacions, sempre tenint present aquesta figura a nivell popular: en primer lloc, crec que per a la gent de mitjana edat és força desconegut, mentre que per a la gent més gran no ho és gràcies a la dimensió religiosa del personatge; i en segon lloc, per a la gent jove és ben conegut perquè se l’estudia a l’escola. Tot i això, crec que en conjunt Ramon Llull és massa desconegut per la dimensió del personatge.

P.- Quina creu que és la causa que un personatge com Llull no hagi aconseguit arrelar en la cultura popular de les illes?
R.- Pens que en la devoció popular és conegut, m’atreviria a dir que totes les esglésies de l’illa en tenen representacions, però en la cultura popular laica no hi figura, tot i que ha creat llegendes, però cultes. Malgrat tot, hi ha hagut intents -com el del bisbe Campins- per recuperar la seva figura però -sobretot en l’època franquista- romangué en un àmbit estrictament eclesiàstic. Pens que el seu vessant culte el fa mal d’introduir en les festes populars.

P.- Creu que aquest llibre és una bona eina en aquest sentit?
R.- És la nostra voluntat: amb motiu del seu VII centenari el que hem volgut és difondre la seva figura.

P.- Per què han decidit publicar aquest llibre en quatre idiomes: català, castellà, anglès i alemany?
R.- Aquest fet respon a una demanda real ja que estam convençuts que Ramon Llull interessa no només als mallorquins sinó a molta de la gent que ens visita. A nivell d’anècdota, l’altre dia un turista suec ens demanà si Ramon Llull era el mateix que Raymundus Lullus; en contestar-li que sí, es posà molt content perquè recordà que ell l’estudià a l’escola.

P.- Podem dir, doncs, que Ramon Llull és més conegut a fora que no aquí?
R.- A nivell popular, no; però a nivell intel.lectual, sí. Són molts els països i universitats d’arreu del món -Alemanya, Itàlia, França, Brasil...- on Ramon Llull és subjecte d’estudi.

P.- On es pot adquirir aquest llibre?
R.- Als principals llocs de la ruta lul.liana mallorquina: Convent de Sant Francesc a Palma, Cura i Monestir de la Real; i també a llibreries com la Ramon Llull de Palma.

P.- Han comptat amb alguna subvenció per editar aquests llibres?
R.- No, ha estat una iniciativa privada sense cap tipus de subvenció pública.

P.- Quin és l’eix vertebrador d’aquest llibre?
R.- La difusió integral del personatge sobretot a través dels seus viatges.

P.- I la importància de Llull?
R.- Llull és important en molts d’aspectes: és un dels intel.lectuals més potents de finals de l’Edat Mitjana a Europa; a més és el creador del català literari; també és l’antecessor del poliglotisme actual -gràcies als seus coneixements de llengües i a la seva missió convertidora d’infidels-; també és un dels primers europeus que escrigué filosofia en una llengua que no era el llatí; fins i tot, se’l podria considerar el rebesavi de la informàtica pel seu nou mètode de raonar basat en la creació de tot un nou mètode de pensament on emprava lletres per substituir conceptes. En línies generals, Llull fou un intel.lectual de primer ordre.
P.- Creu que els actes de l’any Llull hauran servit per apropar la figura del filòsof al gran públic?
R.- Sí, tot i que pens que hi ha faltat alguna iniciativa amb un caràcter marcadament popular o multitudinari. S’ha fet el que s’ha pogut ja que hem de tenir present que quan es començà a preparar hi havia una govern que no estava massa per aquesta feina. Tot i això, s’han fet molts d’actes petits al respecte: edicions de llibres, conferències, concerts...

P.- Veu possible l’apropament del sistema filsòfic lul.lià al gran públic o és nomes apte per a elits?
R.- El vessant literari de Llull és molt important i valuós però per apropar-lo al gran públic se n’han de fer adaptacions.

P.- Si Llull hagués emprat la llengua anglesa, avui en dia seria objecte de pel.lícules, sèries, biogràfies...?
R.- Seguríssim, si tan sols hagués nascut a Toledo, Roma o París avui en dia Ramon Llull seria un mite, un personatge clau. Hi ha qui diu que si hagués nascut en alguna d’aquestes ciutats avui en dia ja seria sant.

P.- Després de Llull, té altres projectes en ment?
R.- Ara per ara m’agradaria continuar amb la curolla de Llull i crec que així ho faré. És un personatge molt interessant; tant és així que actualment el Cercle d’Economia i el Consell de Mallorca està mirant de tirar endavant un itinerari cultural europeu al voltant de la figura de Ramon Llull, la qual cosa ajudaria a posicionar-lo a Europa.