Marina Gual Casellas és una de les persones mes conegudes a la vall, sobretot pel gènere femení, ja que fa dos anys que és la comare del Centre de Salut de Sóller. Sollerica d’adopció -tot i que va néixer a Inca- Gual pertany a una coneguda nissaga de metges sollerics, els Casellas. Actualment és ella qui s’encarrega de vetllar per la salut sexual i reproductiva de les dones de la vall. Gual arribà a la vall després d’haver realitzat la diplomatura d’Infermeria en l’especialització de Ginecologia i Obstetrícia i d’haver treballat com a comare durant sis anys a l’hospital de Son Llàtzer.
    
Pregunta.- Per començar l’entrevista, quina és la diferència entre una comare i una ginecòloga?
Resposta.- La diferència es troba en el fet que la ginecòloga és una metgessa mentre que la comare és una infermera especialista en Ginecologia i Obstetrícia. A nivell de feina, antigament la comare es relacionava amb la persona que atenia els parts, però a dia d’avui la seva funció s’ha ampliat molt.

P.- Des de quan es recomanable visitar una comare?
R.- Seria un bon moment fer-ho durant la pubertat per mirar de resoldre dubtes i inquietuds. He de dir que en aquest sentit solem realitzar visites als centres escolars: per posar només un exemple anam a l’Institut amb el programa Consulta Jove, que es tracta d’una consulta oberta per resoldre dubtes de diversa índole: educació per a la salut, sexualitat, autoestima, mètodes anticonceptius, malalties de transmissió sexual... Són xerrades informatives on ve qui vol -des de 1er d’ESO fins a 1er de Batxillerat- i les solem donar jo i una infermera; això sí, adaptant les xerrades a les diferents edats del joves que tenim davant.

P.- Quines són les principals atribucions d’una comare del segle XXI?
R.- En general, una comare s’encarrega de la salut sexual i reproductiva de la dona en un llarg període que ocupa des de la pubertat fins a la menopausa i fins i tot la postmenopausa. Les seves principals atribucions són el control de l’embaràs, l’educació de la criança i l’atenció al part des de l’hospital -al sistema sanitari públic-.

P.- Quines són les pors més freqüents durant un embaràs?
R.- La por al moment del part i a que tot vagi bé. Tot i que aquestes pors sempre depenen molt del tarannà de la dona, ja que hi ha dones que tenen por de tot i d’altres que no tenen por a res.

P.- I quina és la realitat objectiva?
R.- Al nostre país el mal que ocasiona el part és un fet culturalment establert i es viu com una cosa horrible. Una prova d’això és que a Espanya el 95% dels parts es realitzen amb Epidural, mentre que als països nòrdics no arriben al 50%. Aquest fet s’hauria de canviar i viure el part com un repte on sigui la dona qui controli el mal i no a l’inrevés.

P.- Ha canviat la funció d’una comare amb el pas del temps?
R.- Sí, perquè antigament només atenien els parts, mentre que avui en dia controlen molts més apartats de la salut reproductiva i sexual de la dona i més enllà. Per aquest motiu hem d’estar en continu reciclatge, ja que les dones ens hi obliguen a través de les seves consultes. A nivell formatiu la feina de la comare ha sofert una gran evolució.

P.- Tot i les campanyes de prevenció, segueix havent-hi massa embarassos no desitjats?
R.- Sí, n’hi ha massa i francament no sé on falla el sistema. Encara que resulti mal de creure pens que encara ara hi ha manca d’informació i educació al respecte. Pens que el jovent peca d’un excés de confiança en aquest sentit, pensant “això no em passarà a mi” i creient que la marxa enrere és un sistema de prevenció d’embaràs efectiu quan està completament demostrat que no és així.

P.- Avortar és la solució a aquest problema?
R.- No, l’avortament sempre ha de ser en darrer extrem perquè la gent ha de tenir molt clar que no és agradable passar per aquest fet i que si no es duu correctament pot tenir greus seqüeles psicològiques i sanitàries. Avui en dia hi ha massa avortaments, sobretot si tenim present la quantitat d’informació que hi ha per prevenir-los. Un avortament no es pot prendre mai a la lleugera -hi ha casos en què la mateixa persona a avortat entre tres i quatre vegades- i això no és una solució; nosaltres sempre recomanam la utilització dels mètodes anticonceptius.

P.- És partidària de fer classes d’educació sexual a les escoles?
R.- Totalment, i no només a les escoles; som partidària de plantejar-ho també a nivell familiar.

P.- A part de l’embaràs, quins altres perills hi ha si no es controlen les relacions sexuals?
R.- Les malalties de transmissió sexual, que en els darrers temps han augmentat moltíssim. Per posar només un exemple, a dia d’avui hi ha un increment de casos de SIDA nous deguts bàsicament a un relaxament en les relacions heterosexuals. A més també podem parlar d’herpes genitals, sífilis, gonorrea, clamídia... El repunt d’aquestes malalties es deu a un relaxament i a pecar d’excés de confiança, ja que sovint ens deixam guiar per l’aparença física de la persona sense tenir present que aquestes malalties no es manifesten fins que ja s’han infectat vàries persones ja que són asimptomàtiques, és a dir, es torben a manifestar-se.

P.- Ajuden realment les classes de preparació al part?
R.- Sí ja que es tracta d’una manera d’informar bé a la gent. El seu principal objectiu és empoderar la dona i la parella de les opcions que hi ha de diferents parts.

P.- Ha canviat la mentalitat masculina envers l’embaràs?
R.- Sí, molt; tot i que encara tenim terreny per córrer. Sobretot ha canviat des dels anys 70 fins a la data, sobretot en el fet que la parella de la dona l’acompanyi en el part i durant l’embaràs.

P.- És partidària del part a casa?
R.- Sí, però amb un control constant durant tot l’embaràs realitzat per un equip qualificat.

P.- Com s’ha d’actuar davant un part precipitat?
R.- El millor és no fer res, deixar fer a la natura. Tranquil.litzar la dona guiant la respiració pausada, i un cop ha nascut el nadó tapar-lo i posar-lo pell a pell amb la seva mare. No s’ha de tallar el cordó sinó esperar l’arribada de l’equip mèdic.

P.- A què es deu el bullir aigua i llençols que sovint veim a les pel.lícules?
R.- Senzillament es tractava d’una tècnica de distracció mentre es deixava fer a la natura la seva feina.

P.- El part sense dolor és una realitat o una llegenda?
R.- És una realitat que es sol donar en un 3% dels parts. No és que no tenguin mal sinó que aquest mal està controlat per la dona. Aquests parts solen donar plaer.

P.- Què són els problemes de sòl pèlvic?
R.- Són els problemes ocasionats per la debilitació dels muscles que aguanten la bufeta, l’úter o el recte; aquests muscles es debiliten i cauen provocant el prolapse -aquests muscles cauen i es poden localitzar a la vagina, podent arribar a sortir a l’exterior-. Aquest problema pot ocasionar pèrdues d’orina -en un principi-, podent agreujar-se fins arribar al prolapse. Les causes s’atribueixen al pes de l’embaràs, al part o a la menopausa. La solució passa per realitzar una sèrie d’exercicis recomanats o bé per les comares o bé pels fisioterapeutes.

P.- Com ha ajudat la ciència a l’hora de parir?
R.- Sobretot en la disminució de la mortalitat intrapart, tant de la mare com del nadó. Si un embaràs va bé, la ciència ajuda al seu control; però quan es veuen realment els avenços científics és quan el part es complica. Tot i això, vull remarcar que encara que l’obstetrícia hagi avançat molt és tan màgic el part que mai es pot controlar al 100%: el miracle de la vida no es pot controlar.