Joan Mayol Covas és la revelació del món del culturisme balear després d’haver guanyat el passat 18 de setembre el Campionat Balear de Culturisme en la categoria Clàssic. Nascut a Fornalutx fa 21 anys, actualment resideix a Palma on treballa de monitor i entrenador personal en un conegut gimnàs de la capital mallorquina.
Mayol ha estudiat Nutrició i Suplementació Avançada, així com els cursets de monitor de sala i d’entrenador personal; aquests estudis li han permès no tan sols treballar en el que li agrada sinó també iniciar-se en el  món de la competició professional.

Pregunta.- Per començar, què diferencia el culturisme de l’halterofília?
Resposta.- Tot i que totes dues són disciplines esportives en relació al cos humà, el culturisme cerca arribar a la perfecció en l’estètica corporal -emulant les estàtues gregues de l’antiguitat- mentre que l’halterofília es basa més en l’aixecament de pes.

P.- Quan i per què s’inicià en el món del culturisme?
R.- Tot començà ara fa cinc anys quan vaig patir un accident de moto que va fer que hagués d’anar a sessions de rehabilitació;  d’aquesta manera vaig poder comprovar que entrenant els músculs la recuperació era més ràpida i això va provocar que m’hi enganxés i aprofundís més en el tema. En definitiva, el culturisme em serví per superar les seqüeles de l’accident; cosa força freqüent en aquest món, on molta gent hi arriba per superar accidents o malalties, com pot ser un trastorn bulímic.

P.- Quin tipus d’entrenament segueix?
R.- Això depèn del moment de la temporada en què em trobi: si som en plena temporada faig dues sessions de dues hores diàries i els entrenaments són més intensos on els períodes de descans entre exercicis és més curt; però si som fora de temporada entren entre dues i tres hores diàries.

P.- Duu a terme alguna dieta alimentària?
R.- Sí, ja que és el més important. Aquesta dieta es basa en una distribució adequada durant els diferents moments del dia dels greixos, proteïnes i hidrats: durant la pretemporada duc a terme una disminució calòrica que augment durant la temporada. Es tracta d’una dieta variada on he de consumir totes les fonts de proteïnes, ja siguin ous, peix, vedella, pollastre, indiot o verdures.

P.- Què és el que té prohibit?
R.- Bàsicament els dolços i les fritures, l’alcohol i el tabac. Això no vol dir que si un dia surt de marxa o vaig a alguna celebració no pugui fer una cervesa o menjar un tros de pastís com la resta de mortals.

P.- Pren algun tipus de suplement alimentari?
R.- Sí, fora de temporada no excessivament ja que treus l’energia dels aliments que consumeixes però durant la temporada de competició sol prendre un multivitamínic al dematí, Omega 3-6-9 dos cops al dia i vitamina C, així com proteïna després d’entrenar per ajudar a la recuperació muscular després dels entrenaments.

P.- Es pot aconseguir un bon cos només amb suplements?
R.- De cap de les maneres, arribar a aconseguir un bon cos culturísticament parlant no es pot fer només amb suplements; d’aquí la importància de seguir una bona dieta marcada per professionals del món de la nutrició.

P.- Què és el més important a l’hora d’iniciar-se en el  món del  culturisme?
R.- Contactar i contractar un professional en nutrició i no deixar-se seduir pel que es pugui trobar a internet. El problema de guiar-se únicament per internet és que hi ha molta informació -sovint contradictòria- que et pot dur a problemes de salut i a estafes.

P.- Compta amb algun tipus d’assessorament psicològic?
R.- Sí, el  meu entrenador, José Clemente Ximenes, em fa un seguiment tant a nivell de nutrició i entrenaments com a nivell moral i psicològic. Aquest suport psicològic és vital i molt important sobretot en les èpoques de precompetició.

P.- En aquest món es corre el risc de patir vigorèxia -culte excessiu al cos-?
R.- Sí, ja que quan estàs tan ficat en la competició només et centres en aquesta i efectivament és corre el risc de patir-ne; d’aquí la importància de comptar amb un bon assessorament psicològic professional i també familiar.

P.- En quina categoria competeix?
R.- La meva seria la Junior -menys de 23 anys- però a Mallorca no hi ha al.lots de la meva categoria i he de competir amb gent major que jo, en la categoria Clàssic.

P.- És el culturisme una disciplina esportiva cara?
R.- Sí, sobretot perquè necessit consumir una dieta extensa i molt variada; fora de competició puc gastar fàcilment entre 500 i 600 euros mensuals només en alimentació.

P.- Fins quan creu que podrà mantenir un cos com el que té a dia d’avui?
R.- Per sort, el culturisme és un esport on quan més anys passes millor és la teva condició física. Es pot començar a decaure a partir dels 35 o 40 anys; però tenc coneguts i competidors amb una seixantenta d’anys -que competeixen en la categoria Màster- i que es troben en perfectes condicions.

P.- Aquest tipus de disciplina esportiva pot venir acompanyada de danys col.laterals?
R.- La gent sol pensar que un cop deixes de competir els músculs s’afluixen i pengen i no és així; el normal és tornar al físic original. De totes maneres, si una persona que ho ha deixat decideix tornar a competir hi ha una memòria muscular que fa que es retorni al bon estat físic en menys temps.

P.- Cap a on té fixades les fites esportives?
R.- Precisament aquest diumenge participaré en el campionat Balear de Culturisme i Fitness, serà al Trui Teatre a les 17 hores. Competiré en la categoria Clàssic, i en la preselecció per al Campionat d’Espanya Júnior -menors de 21 anys-.

P.- Es veu fent carrera en aquest món?
R.- Aquesta és la meva intenció, tot i que el fet de viure a les Illes em jugui a la contra ja que el culturisme no compta amb ajudes institucionals i els desplaçaments són cars. Malauradament i com en molts d’altres esports minoritaris, el culturisme és un esport poc reconegut i valorat quan precisament tots els esportistes han de passar pel gimnàs.

P.- Què és el pitjor per a un culturista?
R.- Obsessionar-se, molta gent ho deixa per aquest fet: la gent sol seguir dietes i exercicis massa forts que fan que es cremin i acabin deixant-ho. D’aquí la importància de saber dur aquest esport psicològicament.

P.- Quan veu una persona, en què es fixa en primer lloc?
R.- Òbviament, en el físic -una mica per deformació professional-, però vull deixar molt clar que en cap cas estic en contra de la gent grassa, prima, o de qualsevol altra constitució: el primer que som és persones.

P.- Per finalitzar, el cos és el mirall de la personalitat?
R.- Per a mi, sí.