D’ascendència sollerica, mossèn Pierre Mayol Coll és una personalitat ben coneguda per tots els feligresos sollerics, ja que durant les estades que fa a la vall participa de valent de la vida religiosa de la comunitat, concelebrant missa diària a la Parròquia de Sant Bartomeu.
Mossèn Mayol és un assidu visitant de la vall -hi passa llargues estades cada any a la casa pairal que conserva al carrer de la Mar- tot i que resideix a Dijon -França- on la família s’establí. Nasqué el 1937 i compta amb una germana major i un germà bessó; fou ordenat capellà el 1965 i el 2013 fou nomenat canonge de la Seu de Dijon.

Pregunta.- Quina és la relació que el lliga amb la vall de Sóller?
Resposta.- Una relació de tota la vida: els meus pares eren de Sóller; més ben dit, mon pare era originari de Sóller, de Can Corona, i ma mare tot i haver nascut a França va venir quan tenia tan sols 15 anys -li deien de Cas Mestrutxo o de Can Joan Miquel-. Curiosament, ells foren un dels matrimonis que arreglà el famós vicari Fiquet ja que, malgrat que es coneguessin una mica, mon pare treballava a França quan s’arreglà el matrimoni. He de dir que els meus pares sempre parlaren en mallorquí a ca nostra i sempre ens contaven històries de Sóller i mantengueren un contacte epistolar amb els parents de la vall. Vaig venir per primera vegada a Sóller el 1945 -una vegada acabaren les misèries de la Guerra Civil i de la Segona Guerra Mundial- i des de llavors sempre he procurat venir vàries vegades l’any, conservant la casa pairal i les relacions familiars i d’amistat.
P.- Com se sent a Sóller?
R.- Com a casa meva, i ho dic a tot nivell: no només per la família i amics que hi tenc sinó per la bona acollida que sempre m’han atorgat a nivell religiós.

P.- Com veu actualment l’església de Mallorca?
R.- He de dir que no la conec en la seva totalitat ja que la meva actuació és circumscriu a l’església de la vall. Per a mi representa l’església mare ja que la meva manera de veure Déu prové de la fe que em mostraren els meus pares i aquests provenien de Mallorca.

P.- Quines diferències constata entre les esglésies de Mallorca i França?
R.- Són dues esglésies molt diferents: a França, l’església ha sofert molt des de la Revolució Francesa i -sobretot- des del 1905 quan s’establí la separació entre església i estat; des de llavors l’església intentà viure molt propera a la gent; fet que es posà de manifest durant les guerres mundials on els capellans lluitaren al costat del poble. Avui en dia, l’església francesa és minoritària degut a un procés de dessacralització enorme que s’inicià fa més de trenta anys. Curiosament, l’església mallorquina també és minoritària, però no tant com pugui semblar: sí que és veritat que hi ha poca gent que va diàriament a missa, però crec que n’hi ha més del que sembla.

P.- Què en pensa de la destitució del bisbe Salinas?
R.- Pel que conec de la situació pens que el bisbe Salinas ha estat víctima d’una trama fulletinesca, una víctima de la situació. No em sembla un “affaire” de gran alçada i m’ho vaig prendre una mica a rialles ja que semblava un fulletí.
P.- Pensa que el Papa Francesc ha actuat correctament en aquest cas?
R.- No puc respondre a aquesta qüestió perquè hi ha molts aspectes que no conec; però pens que Salinas no es mereixia acabar com ha acabat.

P.- Coneix el bisbe Taltavull?
R.- No, però vull matisar que no és el bisbe de Mallorca sinó l’administrador de la Diòcesi de Mallorca.

P.- Quin paper juga la fe en una societat assolada per la crisi?
R.- Pens que és la taula de salvació. La fe ens ajuda a ser positius, a veure el costat bo de la vida gràcies a la resurrecció de Jesús.

P.- Pot fer una valoració de la tasca duita a terme pel Papa Francesc?
R.- Crec que -com es diu per aquí- és un home que “parla clar i català”. Déu ens ha donat un home que convé a la situació actual per la que passa el món ja que és un home que no es deixa tancar per les crisis, que ens ajuda a veure més enllà del nostre nas.
P.- Creu que l’actitud del Papa Francesc pot ajudar a fer acostar nous feligresos a l’Església Catòlica?
R.- Sens dubte, es tracta d’un home per als moments actuals; precisament en aquest sentit ha fet del 2016 l’Any de la Misericòrdia en un intent d’accedir i apropar-se a tothom. El Papa Francesc és un home que vol ser proper a la gent i que ajuda i promou que la gent trobi la misericòrdia no només en els actes de fe sinó en tots els aspectes de la vida quotidiana.

P.- Per què hi ha tant poc jovent a les esglésies?
R.- Si en sabés la resposta seria l’home més feliç del món, però malauradament no en tenc la resposta. És una llàstima l’allunyament del jovent de les esglésies; quan els tractes un a un pots comprovar que són persones magnífiques i que són creients a la seva manera. Crec que l’església mare parla un llenguatge diferent al seu; però estic segur que el jovent sap viure en Jesús però tenen una manera diferent de practicar -aquest fet el puc constatar amb el contacte directe amb els meus onze nebots, un contacte que em posa de manifest una manera diferent de viure el cristianisme-.

P.- Què pensa quan veu que les esglésies només s’omplen els dies de festa i els funerals?
R.- Vull ser positiu i pens que la gent que hi va -ni que sigui durant aquests dies- són creients però amb una manera de viure la fe diferent a la meva. Crec que aquest fet es deu a un ambient social excessivament individualista propiciat pels mitjans de comunicació.

P.- Què ha de fer l’Església per aconseguir fidelitzar més feligresos?
R.- Crec que ha de donar un missatge de bellesa -lloar l’alegria, les bones actuacions, la part bona de la vida...-. S’ha d’obrir al poble amb una nova mentalitat ja que hi ha gent que no és practicant però que té el costum d’ajudar; basta veure les ONG i entitats semblants. El Papa Francesc diu que ajudar algú és una manera de practicar. Sí que és veritat que les esglésies no són plenes, però també ho és que hi ha molta gent que ajuda al proïsme. La vida cristiana no és només anar a l’església, és viure: saber fer front a la crisi amb alegria, no abaixar el cap.

P.- Les esglésies duen el camí de convertir-se en museus?
R.- Els museus són llocs plens de gent i indrets on es pot apreciar la bellesa; i aquest crec que és un missatge cristià d’interès.

P.- Per finalitzar, com veu el futur de l’Església?
R.- Amb molta d’esperança. El Bon Jesús és més fort que tot i farà que l’Església sàpiga adaptar-se al futur amb gent com l’actual Papa -i molts d’altres-.