Bonifaci García Puig -més conegut per tothom com a “Boni”- és un fornalutxenc de socarrel que des de ben petit ha viscut amb emoció i alegria la festa del bou de Fornalutx; de fet, ja la vivien així el seus pares, padrins i repadrins. Empresari del món de la fusteria -no debades regenta la Fusteria Soller 65- García és el que podríem anomenar un “bouer” de tota la vida i és un dels membres del grup de cordes que des de fa cinc anys s’encarrega de vetllar pel correcte funcionament de la festa. Precisament, avui ell ha estat un dels encarregats de dur les cordes del tradicional Correbou de Fornalutx -l’únic que resta a les Balears i que està documentat amb més d’un segle d’història ininterrompuda- i un dels defensors de la festa.

Pregunta.- Creu que el d’enguany serà el darrer bou de la història?
Resposta.- Crec que no, però ho tenim difícil perquè un grup de persones insignificants -pel que fa al seu nombR.- es posicionen en contra del bou i tenen més poder que tot un poble a l’hora de les seves tradicions.

P.- Quines mesures excepcionals s’han pres perquè l’animal no pateixi?
R.- Des de fa cinc anys -i gràcies al suport del llavors batle, Joan Albertí- es creà el Col.lectiu Bou que s’encarrega del bé de l’animal i que tot vagi segons el previst. Tenint molt present sobretot el vetllar per la integritat del bou.

P.- Com ha canviat el correbou amb el pas dels anys?
R.- S’ha reduït moltíssim: l’itinerari és més breu i hi ha molta més seguretat de cara a l’animal. S’intenta limitar el nivell d’estrés del bou, envoltant-lo de persones responsables de la seva integritat durant tot el recorregut.

P.- Veu legítimes les declaracions dels col.lectius animalistes?
R.- Veig bé que es defensin els animals però trob exagerada la polèmica suscitada al voltant del correbou. Per posar alguns exemples d’altres tipus d’estrés animal: quan un munta a cavall, l’ha d’ensellar i li ha de posar una brida a la boca -la qual cosa no pens que li agradi massa al cavall- o quan passejam un ca pel carrer l’hem de dur fermat -per llei- i estic ben segur que ell preferiria anar a lloure. No veig bé que es caigui en aquestes exageracions.

P.- Què en pensa d’Okupem Fornalutx?
R.- Pens que es tracta d’una convidada a la confrontació social, i d’una manera molt especial amb la gent del poble -en una data molt sensible per a ells-. Basta recordar els fets ocorreguts l’any passat en què es manifestaren i encadenaren -sense tenir permís- posant en perill tant l’animal com la gent -participant o observadora de la festa-.

P.- Quina és la millor estratègia davant les provocacions?
R.- Sens dubte, la indiferència, ignorar-los. Ara bé és més fàcil de dir que no de fer. Són provocadors i juguen amb la sang calenta de la gent del poble; mentre que a nosaltres no se’ns ha passat mai pel cap acudir a boicotejar una manifestació seva.

P.- Què en pensa de les actuacions dels diferents partits polítics envers el correbou?
R.- Crec que estan poc informats de com va la festa i de quina és la nostra tradició i es deixen guiar pel que proclamen els animalistes que, tot s’ha de dir, és un col.lectiu que fa molt de renou.

P.- Creu que l’estratègia emprada per defensar el correbou ha estat la correcta?
R.- Sí, tot i això pens que si n’hi ha d’altres les hem d’utilitzar també. Pens que ja que s’han protegit els jaleos menorquins -on qui en dubta que els cavalls també pateixen estrés-, també es pot protegir el correbou com una tradició secular.

P.- Per què no s’ha equiparat el correbou als cavalls menorquins dels jaleos, en lloc de fer-ho amb els toros nacionals?
R.- Tota estratègia és bona per defensar la nostra tradició; si no s’ha fet, pens que s’ha de fer. En principi el comparàrem amb els toros nacionals perquè el bou que és duu actualment és de lídia i no de pastura-granja com era el cas d’antigament, en què dur el bou d’una finca de la comarca suposava la possibilitat de menjar carn de bou almenys durant les festes patronals.

P.- Concep unes festes de Fornalutx sense bou?
R.- Jo no.

P.- La Unió Europea ja ha eliminat les subvencions a la tauromàquia. Creu que les pressions animalistes europees poden fer tombar la balança en contra del correbou?
R.- Crec que no perquè en aquest sentit no hem hagut de menester mai cap tipus de subvenció per dur a terme el correbou.

P.- En cas de prohibició, és partidari de continuar amb el correbou?
R.- Sí, es tractaria de cercar alternatives en l’àmbit privat; la qual cosa em sabria greu per tot el jovent i la gent major del poble que espera amb il.lusió l’arribada del bou.

P.- I qui se n’hauria de fer càrrec de les sancions econòmiques, en cas que n’hi hagués?
R.- És un fet que s’hauria d’estudiar i debatre quan es donàs; supòs que l’Ajuntament ens hauria de donar un cop de mà.

P.- Per finalitzar, pensa que els animalistes valoraran les mesures que s’han iniciat o no en faran cas?
R.- Sincerament, crec que no en faran gens de cas ja que el que volen és la prohibició total del correbou. No volen dialogar sinó imposar el sistema del pensament únic.