Maria de Lluc Vicens Ripoll és la pregonera de les festes patronals de Foralutx d’enguany i serà ella qui donarà el tret de sortida a aquestes festes diumenge que ve, dia 28, a les 20 hores, amb la lectura del pregó que es celebrarà a l’Església parroquial de Fornalutx.

Vicens és una persona ben coneguda a Fornalutx -i també a tota la vall- no tan sols per haver exercit de mestra durant més de trenta anys al col.legi de Sant Vicenç de Paül sinó també -i sempre des d’un segon terme- per haver estat l’esposa de Joan Albertí, batle de Fornalutx i president de la Federació de Municipis de les Illes Balears durant anys.

Afable per naturalesa, Vicens ha fet de la discreció el seu “modus vivendi” fet que no li ha impedit ajudar i col.laborar en tot el que se li hagi pogut demanar al llarg dels anys: a destacar la seva col.laboració en l’organització de les primeres Festes des Vermar -ja que Binissalem és una segona llar per a ella- o essent col.laboradora dels Donants de Sang a Fornalutx durant anys.
Actualment dedica bona part del seu temps a la seva nombrosa família; no debades és mare de quatre filles i padrina de set néts, sense descuidar l’ajuda desinteressada que pot oferir a tot aquell que li demana.

Pregunta.- Què sentí quan li demanaren de ser la pregonera de les festes de Fornalutx 2016?
Resposta.- Me’n vaig dur un esglai de por quan en Toni -batle de la vila- m’ho va demanar perquè pel meu caràcter -no som gaire coratjuda- no em considerava la persona més idònia de cara al públic, ja que sempre m’ha agradat fer feina al darrere perquè no m’ha agradat mai figurar.

P.- Acceptà tot d’una o s’ho va haver de pensar?
R.- No, de tot d’una vaig dir que no; però un cop pensat fredament em vaig decidir a fer-ho.

P.- Sobre què versarà el seu pregó?
R.- Sobre una sèrie de vivències personals en una finca de muntanya on vaig passar bona part de la meva infantesa -Moncaire, una típica finca de muntanya de la Serra de Tramuntana- i de com era Fornalutx fa cinquanta anys.

P.- Per què pensa que l’escolliren com a pregonera?
R.- No en tenc ni idea. Supòs que el batle i la regidora de Cultura varen considerar que era una persona adient per dur a terme aquesta feina.

P.- Vostè sempre ha estat una persona molt discreta i ha romàs sempre en un segon terme. Què sent ara que li toca ocupar el primer pla?
R.- No sé si les cames em faran figa. Consider que és un gran honor i tota una responsabilitat i alhora estic molt agraïda que hagin pensat en mi per obrir les festes amb el meu pregó.

P.- Com ha canviat Fornalutx amb el pas dels anys?
R.- Pens que on ha canviat més és en la mentalitat de la gent: avui en dia la gent de Fornalutx té una mentalitat més oberta gràcies sobretot a l’arribada del turisme i també a l’obertura del túnel. I en un altre apartat de coses, en la incorporació de moltíssimes infraestructures a tot nivell que han facilitat molt la vida de les persones que hi viuen.

P.- Sense ser política, l’ha viscuda molt de prop. Com es sent en l’actualitat?
R.- No em sent molt diferent; he de dir que no som ni he estat mai política, però que de sempre m’ha agradat estar ben informada. He après molt del contacte amb la política ja que m’ha obert moltes portes. No he viscut el contacte amb la política negativament: és un món diferent on has de saber valorar el bo i el dolent de cada persona. Mai m’hi he sentit desplaçada, tot i que he hagut de tenir contacte amb gent d’un estatus social més elevat, però sempre he procurat saber-me comportar.

P.- Què és el que més enyora de la seva infantesa?
R.- Realment, no enyor res; però tenc el record d’haver viscut una vida plena que tornaria a viure. Tornaria a viure tot el que m’ha tocat viure ja que crec que una de les coses que més em caracteritza és la capacitat d’adaptació a les situacions a que he hagut de fer front.

P.- Quin és el moment que li agrada més de les festes?
R.- M’emociona molt l’ofici del dia de la Patrona, tal vegada aquest fet vagi lligat al record que tenc d’haver-lo viscut tantes vegades juntament amb la figura de mon pare. En general, m’agraden aquestes festes perquè són unes festes senzilles i molt sentides, de poble.

P.- Què en pensa de la polèmica del bou?
R.- Pens que se li ha donat un caire que no és el real, ja que el bou de Fornalutx no pateix. En aquest sentit, em fa gràcia la gent que fa bandera del maltractament animal i no l’afecta gens el tractament de l’avortament.

P.- I de la supressió de la revetlla del bou?
R.- Em sembla molt bé. Voldria que la revetlla del bou tornàs a ser com fa 25 anys quan era una festa molt de poble: la gent es reunia per passar la vetllada i compartir, sense la presència del botellot i del malfraig. Crec que darrerament s’havia desvirtuat aquesta revetlla.

P.- Què canviaria d’aquestes festes?
R.- Crec que res perquè pens que estan força bé; sempre tenint present les activitats per als infants i per a la gent major.

P.- Quins creu que són els principals problemes que afecten a Fornalutx?
R.- La manca de civisme i de saber creure: amb tants d’aparcaments com hi ha, encara hi ha gent que ha d’aparcar a la zona de la Plaça provocant així problemes de trànsit. A més, crec que la gent s’hauria d’implicar més en les festes: pens que hi manca una mica d’energia.

P.- Què és el que més li agrada de viure a Fornalutx?
R.- La vida de poble que encara s’hi pot fer -igual que a Sóller-, no m’agrada la vida de les grans ciutats: m’agrada trobar la gent al carrer i poder parlar-hi tranquil.lament. No som de grans capitals sinó de fer vida de poble.

P.- Per acabar, quins creu que són els grans reptes a què haurà de fer front Fornalutx en el futur?
R.- D’una banda, conservar el poble: mantenint els horts i olivars, per això demanaria que el poble pogués créixer sense veure’s afectat per unes restriccions urbanístiques tan exagerades. I de l’altra, mantenir la pròpia identitat -fet que el fa ser tan especial i estimat-.