Antoni Garau Vallés és durant aquestes setmanes un dels protagonistes del panorama cultural solleric ja que exposa la seva col.lecció “El passat/El present” a Can Prunera i a la vegada és el coordinador de l’exposició “Remant amb els refugiats” que s’ha pogut veure al Museu de Sóller.
Dissenyador industrial de professió, Garau és sent artista per vocació i ja fa anys que treballa de valent en aquesta faceta artística que l’ha duit a muntar diverses exposicions en els darrers anys i a participar en vàries ocasions a la Nit de l’Art de Palma; fruit de la bona acollida tant de públic com de crítica la seva obra ha arribat a indrets tan llunyans com Shangai o Dubai.

Pregunta.- Què trobarà qui visiti l’exposició “El passat / El present” que actualment s’exposa a Can Prunera?
Resposta.- Una col.lecció de tretze obres on a través de l’art he volgut transmetre les emocions de la gent que va treballar a les antigues fàbriques tèxtils de la vall. Mitjançant aquestes obres he trobat una nova forma d’emprar un material mort que ha estat de vital importància en la història de Sóller.

P.- Una altra vegada empra fils de les fàbriques solleriques en la seva obra. Per què?
R.- Ho faig des del 2013 que fou el moment en que es convocà als comerciants de la vall a emprar-los per a fer decoracions als seus mostradors; en aquell moment vaig poder fer-me amb un bon estoc d’aquest material i vaig començar a fer provatures artístiques. En un primer moment no trobava la forma de donar vida artística a aquest material fins que vaig descobrir la tècnica d’aferrar els fils a la fusta i de treure els pigments dels fils. El fet de treballar amb aquest material em va dur a investigar i conèixer el passat industrial solleric, fet que com es veu ha marcat la meva obra.

P.- La seva obra presenta un cromatisme molt definit -grisos, colors terra...-. Com és això?
R.- Bàsicament és per qüestions de comoditat. En cada obra meva hi ha la recerca d’una pau, harmonia i equilibri que aquests colors em donen. Tot i això, a la propera Nit de l’Art de Palma rompré amb aquesta trajectòria i s’incorporà a la meva obra el color vermell.

P.- En la seva obra hi ha un predomini de la línia. Per què?
R.- Tal vegada sigui un reflex de la meva personalitat i sobretot de la meva professió -no em puc aïllar de la meva professió i més quan pint-
P.- Quina ha estat la rebuda del públic a aquesta exposició?
R.- Molt bona, però destacaria dos aspectes al meu veure interessants: d’una banda, la gent més major hi troba un sentiment i records del seu passat laboral -tal vegada sense entendre del tot el que hi veu-; i de l’altra, el públic més jove hi veu més una estètica i el vessant més pròpiament artístic. Tant en un cas com en l’altra, els agrada molt -malgrat hi pugui haver gent que no ho entengui-. Tot i això, tenc molt clar que una obra agradi o no: és problema de l’altre, no meu.

P.- Què ha representat per a vostè el fet de poder exposar a Can Prunera?
R.- Tot un orgull i satisfacció. Quan des de Can Prunera em proposaren formar part de “Fills de la Tramuntana” em donaren una gran satisfacció. Per a mi -com a artista- ha estat un pas molt important en la meva carrera artística ja que ha tengut molta repercussió mediàtica.
P.- Com s’inicià en el món de l’art?
R.- Aquesta història començà quan era ben petit i una veïnada de l’Horta -una artista catalana anomenada Virtudes- m’inicià en la tècnica de l’oli vist l’interès que demostrava en la pintura. Des de llavors tot anà lligat: vaig estudiar el Batxillerat artístic, vaig començar Història de l’Art... i fins a la data.

P.- On troba la motivació-inspiració?
R.- Tenc dues tècniques bàsiques quan em trob davant la fusta en blanc: o bé hi faig feina directament, o bé faig feina en maquetes que després pas a la fusta si assolesc el resultat volgut. Excepcionalment, en aquesta exposició hi ha una obra “Realitat irreal” que és fruit de la vivència del viatge humanitari a Grècia. Curiosament, el nom de les obres els ho pos en haver-les enllestides.

P.- Quins són els seus referents artístics?
R.- Sempre en vaig descobrint de nous, però per citar-ne dos diria Kandinsky i Fernando Mejias. En un altre aspecte, tant com a persona com a nivell d’artista m’agrada molt Pep Girbent.

P.- Té en ment una altra exposició o es troba en un moment de repòs creatiu?
R.- No, tot al contrari: fa un any que estic preparant la Nit de l’Art de Palma, tot i que serà un exposició més petita que la que present a Can Prunera, on hi seran presents tant la presència dels fils de les fàbriques com objectes d’aquestes.

P.- Ha participat en alguna ocasió en la Nit de l’Art de Sóller?
R.- No, tot i que em sembla una bona iniciativa. Trob que la meva obra necessita d’un espai ampli on pugui respirar, situació que no es dóna a la Nit de l’Art local. Tot i això, pens que és un esdeveniment social que compta amb molta acceptació, és una festa de l’art on predomina l’aspecte social per damunt de l’artístic.

P.- Què és més difícil realitzar la primera pinzellada o la darrera?
R.- La darrera perquè quan tens una obra treballada i madura, la pots esguerrar amb un simple detall -com m’ha passat moltes vegades-. Els inicis són més fàcils perquè és més senzill arreglar un desperfecte.
P.- Com ha evolucionat la seva obra amb el pas dels anys?
R.- Sempre he treballat sobre fusta i emprant materials com la pols de marbre i l’acrílic. Tot i això tècnicament en les meves darreres exposicions hi he incorporat el fil ; tal vegada la passa més complicada a l’hora de treballar amb aquest material hagi estat l’arribar a trobar un vernís acrílic que reconvertís els dèbils fils en un objecte amb la resistència necessària perquè puguin romandre ben aferrats i resistents.

P.- Vostè està fortament involucrat en el col.lectiu “Sóller amb els refugiats”. Quina tasca hi duu a terme?
R.- Som un membre més del col.lectiu que intenta conscienciar la gent envers la problemàtica que viu bona part de la societat arran de la immigració i que sovint passa totalment desapercebuda als mitjans de comunicació.

P.- També organitza i participa en l’exposició-subhasta “Remant amb els refugiats”. Què pretenen amb aquest esdeveniment?
R.- Bàsicament conscienciar la gent: la gent no és conscient de la gravetat de la situació de la immigració. No es tracta d’un fet que ja hagi passat, existeix a dia d’avui i cada vegada va a pitjor. I òbviament recaptar doblers per al proper viatge humanitari a Grècia -tendrà lloc el proper 24 d’agost-; es viatjarà a un petit campament i s’avaluarà en quins projectes futurs hi podrem ajudar. L’exposició està funcionant molt bé ja que els artistes s’hi ha abocat i el públic l’està valorant molt positivament. Esperam que avui vespre quan es clogui n’haguem obtengut un bon resultat.

P.- Quina és la seva proposta en aquesta exposició?
R.- Representar el caos en què viu aquesta gent en arribar a Grècia: ells pensen haver trobat el paradís i viuen en uns “llimbs” que ara per ara no tenen solució.

P.- Per acabar, i retornant a l’exposició de Can Prunera. Què espera de “El passat / El present”?
R.- Que em permeti fer passes endavant a nivell artístic: que m’obri camí en el món de l’art i que ajudi a donar-me a conèixer -tant a mi com a la meva obra-. Com tot artista m’agradaria dedicar-me exclusivament a l’art ja quan treball en aquest aspecte faig feina per jo i no per als altres.