Descendent de sollerics afincats a Puerto Rico, Johnny Rullan aprofita cada ocasió que li és propicia per visitar Sóller -la vila dels seus ancestres- on gaudeix de mantenir el contacte tant amb els familiars com amb els nombrosos amics que ha anat conreant amb el pas dels anys.
Epidemiòleg de professió, Rullan ja gaudeix d’una merescuda jubilació després d’haver treballat entre d’altres al CDC d’Atlanta -Centre de referència en epidèmies a nivell mundial- i haver estat cap d’epidemiologia al seu país.

Pregunta.- Quina és la seva relació amb Sóller?
Resposta.- El meu padrí -Pedro Rullan Rullan de Can Cirer- partí l’any 1893 a treballar a Puerto Rico en el cultiu del cafè, i l’any 1898 quan Espanya perdé la colònia de Puerto Rico adoptà la ciutadania nordamericana. En aquest sentit, cal esmentar que Puerto Rico té un estatus especial dins els Estats Units com a estat lliure associat. El padrí mai perdé el contacte amb Sóller perquè els seus germans Antoni i Joan que romangueren a la vall -i que curiosament foren socis fundadors de Sa Botigueta- no es casaren ni tengueren fills; per la qual cosa el meu pare mantengué una fluïda relació amb ells, tant és així que durant un any estudià als Sagrats Cors i va quedar un hivern sencer a Sóller. De fet, el meu padrí morí el 1952 en el viatge de tornada cap a Puerto Rico -entre Cadis i Canàries- durant una partida de póquer.

P.- Quan fou la seva primera visita a Sóller?
R.- L’estiu del 1974 vaig venir per primera vegada, fet que he procurat mantenir des de llavors quasi tots els anys. Des d’abril del 1978 fins a l’agost de 1979 em vaig agafar un any sabàtic a l’illa i fou la primera vegada que vaig viure el Firó. Sempre hem mantengut casa a Sóller, Can Cirer, a la zona de Sa Torrentera.

P.- Com veu la vall i la seva evolució?
R.- Sempre he vist Sóller com un indret independent de la resta de Mallorca: de fet, quan vénc preferesc romandre aquí i només surt per absoluta necessitat. M’agrada molt Sóller perquè manté una identitat molt específica de la resta de l’illa.

P.- On inicià els seus estudis?
R.- Als 17 anys me’n vaig anar a estudiar a la North Western University de Chicago, que és una ciutat meravellosa; fou una gran època per a mi ja que a Chicago em vaig enriquir molt culturalment. El 1979 vaig començar a estudiar Medicina a Puerto Rico i vaig anar a fer la residència en Medicina preventiva i salut pública al John Hopkins als Estats Units i l’especialitat en Epidemiologia Intervencional a l’Epidemic Intelligence Service al Centre pel Control de Malalties del CDC d’Atlanta, referent mundial en l’especialitat.

P.- Com es desenvolupà la seva vida laboral?
R.- Del 1987 al 1994 vaig ser cap d’Epidemiologia Puerto Rico amb una incidència especial en la SIDA, els brots epidèmics i sobretot la vigilància preventiva. El 1994 vaig venir a residir a Espanya durant dos anys com a consultor dels Estats Units al centre Carlos III de Madrid. Posteriorment vaig treballar en l’empresa privada fins que el 2001 em varen anomenar secretari de Salut a Puerto Rico, càrrec que vaig exercir fins al 2005. Finalment el 2012 em vaig jubilar i actualment som consultor per a empreses públiques i privades -he de dir que aquesta tasca em duu més feina que quan estava en actiu-.

P.- El 2006 es produí un fet important en la seva vida. Quin fou?
R.- Sí, em diagnosticaren un càncer molt agressiu que va haver de menester un trasplantament de medul.la òssia i que representà un punt d’inflexió en la meva vida. Fet que vaig plasmar en un llibre titulat “Una vida en salud”. D’aquesta experiència i de la meva professió n’ha sortit el meu lema de vida: “Una onza de prevención vale más que una libra de cura y que una tonelada de rehabilitación”.

P.- Darrerament, ha estat molt involucrat en l’estudi del ZICKA. Què ens pot dir d’aquesta malaltia?
R.- Es tracta d’una epidèmia silent -es tracta d’una malaltia produïda per la picada d’un moscart i pràcticament no té símptomes-: durant uns dies presenta els símptomes similars a la grip; el problema ve ja que els virus continua latent en l’ésser humà i en cas d’embaràs pot provocar malformacions als fetus. La problemàtica d’aquest virus és que tan sols roman en la sang durant deu dies però es pot transmetre sexualment durant 62 dies; aquest fet fa que la gent no vegi la seva gravetat. Serà visible la propera tardor quan comencin a néixer nins amb malformacions. La progressió d’aquesta malaltia és molt elevada amb quasi 7.000 casos oficials.

P.- Pot tenir conseqüències de cara a les Olimpíades de Brasil?
R.- Per als atletes, no; perquè aquest moscart en ambients refrigerats no actua. Ho fa en cases sense aire condicionat ni mosquiteres, afectant així a les classes més desafavorides de la societat. Convé tenir-ho present a l’hora de viatjar a Amèrica Central i El Carib i anar en compte quan es visiten cases particulars.

P.- Ha arribat la notícia a Espanya que hi ha un sector de la societat portoriquenya que reclama tornar pertànyer a Espanya?
R.- És una beneitura i tan sols el reclama un sector molt minoritari de la societat portoriquenya. El vertader problema el tendrem perquè el Tribunal Suprem dels EUA ha determinat que el nostre estatus actual -Estat Lliure Associat- no és vàlid jurídicament i per tant en els pròxims mesos ens veurem abocat a un plebiscit que després d’un període de transició farà que siguem o bé un estat més del EUA o bé un país independent.

P.- Quina posició manté al respecte?
R.- Degut a la situació econòmica -amb una crisi molt forta a Puerto Rico- la independència és molt difícil; però la meva aspiració seria que poguéssim canalitzar des de Puerto Rico el fort moviment hispà que hi ha al si dels EUA perquè ara no podem votar al president i la immensa majoria dels portoriquenys som molt antiTrump.

P.- Vostè és un ferm lluitador per la sanitat pública. A què es deu aquest fet?
R.- El novembre del 2015 es formà una coalició per la sanitat pública a Puerto Rico de la qual som el secretari per exigir una equiparació de la sanitat de Puerto Rico a la d’altres estats dels EUA. Organitzàrem una concentració multitudinària -100.000 persones- que ja ha obtengut resultats: se’ns han concedit cinc dels deu punts que demanàvem; en definitiva reclamam més fons federals perquè els nostres requisits són iguals als dels altres estats però rebem molts menys doblers.

P.- Per acabar, manté relació amb altres descendents de mallorquins a Puerto Rico?
R.- Cada març hi ha una gran celebració a la Casa Balear de Puerto Rico que és la més activa de les que hi ha a l’illa; i ara a l’octubre vendrà una delegació de portoriquenys descendents de sollerics formada per unes quaranta persones per enfortir els llaços comuns.