Diari digital de la comarca de Sóller
Dissabte, 7 de desembre de 2019   |   04:53
 
Enquesta  
Creus que la Fàbrica Nova s’acabarà tudant del tot abans que l’administració en faci ús?


No
 
Entrevista
05/08/2016 | 09:04
Ivan Murray:
“S’ha d’establir un número màxim de turistes”
F.M.

Ivan Murray Mas és doctor en Geografia i professor associat del departament de Ciències de la Terra de la UIB, a més de membre del GIST (Grup d’Investigació en Sostenibilitat i Territori) i del grup d’Investigació GINTrans2 (Grup d’Investigació Transdisciplinar sobre Transicions Socioecològiques). Murray és resident al Port i un apassionat de la mar; amb un verb tranquil i reposat es mostra interessat en el devenir de la nostra comunitat . Gràcies a la seva formació i entusiasme ha participat en nombrosos simpòsis i taules rodones on ha posat de manifest els riscs que podria patir la nostra comunitat si no controlam la capacitat de sostenibilitat d’aquesta.

Pregunta.- Diumenge passat passaren per l’aeroport més de 150.000 persones. La nostra comunitat pot morir d’èxit?
Resposta.- Cal veure els fets amb perspectiva i hem de constatar que fets semblants ja es produïren a principis de la dècada dels setanta quan ja es deia que Mallorca estava sobresaturada; tot i això, sí que és veritat que estam assolint uns límits excessius i que no feim cas als senyals d’alarma: en ecologia es diu que en situacions semblants una societat pateix la síndrome de la granota bullida -les granotes no són sensibles als canvis graduals de temperatura i quan reaccionen ja és massa tard-. Si pensam en la societat com un cos, no reaccionam als avisos que ens dóna perquè la nostra societat només es mou pels comptes dels resultats.

P.- Estam arribant als límits de pressió humana a les illes?
R.- Hem de tenir molt present que pel fet de ser illes comptam amb un espai i uns recursos força limitats: si haguéssim de pensar en mantenir el funcionament de les illes amb els recursos propis ja faria temps que hauríem col.lapsat. Hem seguit funcionant perquè hem utilitzat materials barats i abundants en altres territoris com és el cas del petroli.

P.- Com ens pot afectar aquest fet a curt termini?
R.- Sobretot es reflectirà molt en el clima social ja que s’evidencia que la massificació atravessa cada vegada més espais i moments de la nostra vida; tant és així que podem dir que tots els espais de les illes s’han convertit en part del món turístic. Quan s’arriba a aquesta situació es diu que s’entra en una situació de totalització turística on es desferma cada vegada més una sensació d’invasió ja que desapareixen els espais i moments d’intimitat que són engolits per la fàbrica turística. Si aquest fet es dóna en un context on tothom en surt beneficiat acondueix a l’acceptació de la totalització però si sovint hi ha una percepció que els guanys i els costos de la totalització són desiguals, la crispació social es converteix en malestar social.

P.- I a llarg termini?
R.- Les perspectives són incertes i es visualitza un horitzó amb tempestes. Si la situació d’èxit turístic actual és deu a un efecte rebot degut a les turbulències d’altres zones turístiques de la Mediterrània; què passarà quan es restableixi la tranquil.litat en aquestes zones que són més barates per als touroperadors?; a més hem de tenir ben present que cada cop som més vulnerables i que no podem oblidar que les nostres illes son objectius potencials de la gihad. També ens hem de plantejar què passarà si el “low-cost” s’acaba ja que el sector turístic és molt depenent del petroli; per aquesta raó es fonamental començar a plantejar no una desestacionalització turística sinó un decreixement turístic i una transició socioecològica.

P.- Com veu la idea que a Formentera s’estableixi un número màxim de visitants?
R.- És un tema que ja es plantejà a principis del segle XXI i el lobby turístic es posà les mans al cap; pens que és una passa a fer no només a Formentera sinó a totes les illes, es tracta d’obrir un nou camí que tengui en compte la vulnerabilitat dels espais.

P.- Amb l’actual conjuntura internacional, l’any que ve podem batre els records d’enguany. On ens durà aquest fet?
R.- Serà una situació inviable i s’haurà de muntar un gabinet de crisi. Si això passa no serem només els propis ciutadans de les Illes els que manifestaran la crispació social sínó també els propis turistes. No podem donar més de si ni en infraestructures ni en recursos: seria la manera d’acabar amb la vaca sagrada del turisme.

P.- Com veu la implantació de l’Impost sobre el Turisme Sostenible?
R.- El veig com una derrota de les classes populars i com una victòria de les patronals del sector. Es tracta d’un impost aprovat en un moment de crisi de finançament públic; el veig com una manera de recompensar els pressuposts a través d’imposts d’aquest tipus.

P.- A què creu que haurien d’anar destinats els doblers d’aquest impost?
R.- A res a veure ni amb la promoció ni amb la diversificació turística; crec que haurien d’anar destinats a un fons per a la Transició socioecològica.

P.- Què és la Transició Socioecològica?
R.- Es tracta de fomentar aquelles activitats econòmiques vinculades al sector primari, a les energies renovables i a una gestió justa i eficient dels recursos naturals.

P.- La petjada turística sobre les Illes pot arribar a nivells irreversibles?
R.- Des d’una perspectiva ecosistèmica no hi ha res irreversible, peró sí des d’una perspectiva social. Ara mateix tot es sostè gràcies a la importació d’uns recursos que equivalen a setze vegades la superfície de l’arxipèlag balear. És inassumible continuar així.

P.- Com ens afecta la petjada turística pel que fa a l’aigua?
R.- No hi ha escassetat d’aigua, el que tenim són uns usos i uns costums extravagants per a uns espais mediterranis. No hem de mirar els pous sinó la gespa, les pisicines, els jacuzzis... Ens hem desvinculat del fet mediterrani i això és el que hem de recuperar sinó sempre ens faltarà aigua.

P.- I pel que fa als fems?
R.- Fins ara importàvem fems i tal vegada ens haurem de plantejar si exportar-ne en un futur. La gestió dels fems a les Illes està dirigida per grans empreses vinculades a la incineració, en aquest cas és la infraestructura la que marca la política a seguir -podríem dir que som presoners de la pròpia infraestructura-. Si es canviàs aquest sistema amb un correcte tractament dels nostres residus -que cal tenir present que no són perillosos i en gran part són orgànics- es podrien reduir aquests residus gairebé al 50%.

P.- A Mallorca encara hi ha marge per al creixement urbanístic?
R.- Les Balears són un dels espais de la Unió Europea més construïts: amb el 6’5% del sòl urbanitzat, quan la mitjana europea és del 4’2%. Si parlam de sòl per construir encara n’hi ha, però el tema rau en per què volem construir més i què hem de fer amb aquests habitatges ja que està demostrat que a les Illes hi ha habitatges més que suficients.

P.- Com pot afectar la gratuïtat del túnel a la vida de la vall?
R.- Sóller ha canviat molt en els darrers vint anys per l’obertura del túnel. Crec que els efectes de la gratuïtat del túnel dependran del que vulgui la societat sollerica; tenint sempe ben clar que aquest túnel està més que ben pagat.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a