Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 27 d'octubre de 2021   |   15:10
 
Enquesta  
S’ha d’aprofitar la remodelació del camp Infante Lois per dedicar més espai a instal·lacions esportives i menys a les de lleure?


No
 
Entrevista
29/07/2016 | 08:55
Lluís López:
“L’obra l’acaba l’espectador quan la contempla”
F.M.

Lluís López Gómez és un “manyo” -de fet nasqué a Calamocha, a la província de Terol- enamorat de la vall de Sóller que descobrí quan fou destinat a la base militar del Puig Major l’any 1976. Des de llavors pràcticament no se n’ha mogut i és a la vall on ha format una família -casant-se amb Francisca Colom, amb qui té dos fills i dos néts- i on s’ha format com a artista.
López va fer seva la vall i passà a treballar a Vall de Sóller-Energia durant 36 anys. Actualment viu dedicat gairebé per complet a la seva faceta artística que li depara grans moments, tant a l’hora de la creació com en el moment d’exposar la seva obra.

Pregunta.- Com s’inicià en el món de l’art?
Resposta.- És una experiència que ja vaig sentir des que era al.lot ja que a casa hi havia eines d’ebenisteria que emprava per confeccionar petits vaixells d’escorça de poll amb els quals competia amb els veïns al riu que passava vora Calamocha. A més d’aquesta experiència, sempre he dibuixat i pintat; tot i que el pas definitiu el vaig fer quan els meus fills ja foren majors i vaig tenir més temps per dedicar-me a esculpir com una afició cada cop més forta -degué ser devers el 2000-. A més, en aquesta època ja havia fet els caparrots de Can Dulce i un dels dimonis dels Esclatabutzes.

P.- En quin moment eclosionà com a artista?
R.- Fou el 2001, etapa que coincidí amb la meva primera exposició a Can Dulce; per cert, una exposició que em regalaren els meus fills i la meva dona per sorpresa. Davant aquesta iniciativa no em quedà més remei que plantejar-m’ho seriosament... i fins a dia d’avui.

P.- Per què escollí la fusta com a element sobre el qual treballar?
R.- Perquè es tracta de la matèria més orgànica que ens ofereix la natura i amb la qual em comunic millor. La fusta, a pesar d’estar serrada, sempre et comunica alguna cosa ja sigui per la seva textura, color, olor...

P.- Empra únicament fusta d’olivera?
R.- No, utilitz tota la fusta que es pugui prestar a l’expressió plàstica que jo vulgui fer en cada moment; ja sigui olivera, alzina, roure, faig, etcètera.

P.- D’on treu el material?
R.- Depèn: l’olivera sol ser de gent que n’ha tallat als seus olivars; el faig, el coman en pla industrial; i l’alzina, la duc de la zona de Lluc. Moltes de les fustes que jo utilitz anirien al foc de Sant Antoni, ja que no tenen un ús industrial.

P.- Com treballa la fusta?
R.- Primer en sol fer un dibuix que pas a una plantilla, per després passar-lo ja a la fusta; però si no tenc la idea ben clara, abans de posar-me amb la fusta, en faig un motlle d’argila.

P.- Quan considera que una obra està acabada?
R.- Pens que una obra no està mai acabada ja que sovint l’acaba l’espectador quan l’interpreta; sovint l’acaba l’espectador més que no jo, jo el que faig és -en un determinat moment- allunyar-me d’ella. És en aquest instant quan correspon a l’espectador veure-hi coses que segurament jo no hi he vist.

P.- Què representa l’expressió artística en la seva vida?
R.- Si l’oxigen em dóna aire, l’expressió artística em dóna una relaxació personal impressionant.

P.- Amb quina formació artística compta?
R.- Som autodidacta total; tot i això som un devorador tant de llibres sobre escultura com d’escultors, o de tallers i museus. Bec de tot aquell que hagi treballat l’escultura; he après de tothom, fins i tot dels fusters -bona part de la meva tècnica, l’he treta dels tallers dels fusters-.

P.- Quan i on ha exposat?
R.- Ja he dit que la meva primera exposició fou el 2001 a Can Dulce, on he exposat regularment cada dos o tres anys; però també he exposat a Palma -Zenitart i Col.legi d’Advocats-, a S’Arracó, a Sencelles, a Santa Maria -a Ca ses Mestres-, a Lloseta i també tenc obra en una exposició col.lectiva de quaranta artistes anomenada “1.001 Caps” que viatja tant per l’illa com per la resta de l’estat.

P.- Què vol expressar amb la seva obra?
P.- El que vull expressar amb la meva obra són moviments orgànics de la natura: m’agradaria que la meva obra actuàs com un zoom sobre petits elements de la natura.

P.- Què suposà per a vostè la seva primera exposició?
R.-
Fou com si hagués de fer un “streptease”: vaig haver d’escollir i mostrar les obres que tenia amagades perquè la gent les vegés; la qual cosa em va dur a descobrir gratament que eren aptes per ser exposades i que la gent valorava molt la calidesa de la fusta i els acabats encerats de les meves peces.

P.- Varia el material d’una exposició a l’altra?
R.-
No m’encasell en una fusta determinada; em moc segons la forma o la idea: és la idea la que em porta a una fusta determinada.

P.- S’ha plantejat mai emprar algun material diferent a la fusta?
R.- Sí, de fet també he emprat pedra i resines. Darrerament treball amb resines i faig reproduccions seriades de bocets d’obra.

P.- Què el va dur a participar en l’organització de la Nit de l’Art Sollerica?
R.- Jo ja havia participat en vàries Nits de l’Art d’arreu de l’illa i juntament amb Salvador Martínez, Paco Lorente i Guillem Bernat -que en aquella època era regidor de CultuR.- pensàrem que Sóller disposava d’un escenari ideal -Plaça i carrer de sa Lluna- per dur a terme una Nit de l’Art local i ho tiràrem endavant.

P.- Què ens reserva la Nit de l’Art de Sóller 2016?
R.- Serà una Nit de l’Art de transició que ens durà a la Nit de l’Art 2017 que volem que sigui una nit on predomini la qualitat per damunt la quantitat. En la d’enguany, pel que fa a escultures vendrà gent molt bona a participar-hi.

P.- Té en ment alguna exposició?
R.- Actualment en tenc una a S’Arracó on hi expòs resines i escultures; i pens participar en la Nit de l’Art de Sóller amb obra semblant.

P.- Com prepara una exposició?
R.- Sempre treball sobre una idea concreta: ja sigui sobre mitologia grega o sobre els estats d’una persona...

P.- Quins són els seus referents artístics?
R.- Són varis: Oteiza, Chillida, Antonio López o Gargallo.

P.- En fusta es pot corregir una mala actuació?
R.- No, una mala traça et pot arruïnar una obra. El meu major client és la foganya del nostre olivar.

P.- Per finalitzar l’entrevista, com veu el seu futur en el món de l’art?
R.- M’agradaria poder gaudir d’un estil propi, que seria una mostra del meu mestratge.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a