Miquel Ensenyat Riutort (Més) es va convertir ara fa un any en president del Consell de Mallorca després d’haver-ne estat quatre a l’oposició en aquesta institució insular i d’haver exercit deu anys com a batle d’Esporles. Ensenyat va viure tota la seva joventut a Sóller, on hi conserva arrels, amistats i família. Quan li demanen si és d’Esporles (on hi resideix des que va acabar el seus estudis), de Sóller o de Maria de la Salut (el poble matern) ell contesta que és d’on es troba, però sempre recorda que els seus estan enterrats a Sóller i que ell també hi estarà algun dia. El president del Consell ens rep a l’imponent Palau Reial de Palma, seu del Consell de Mallorca, al mateix despatx que han ocupat abans que ell, entre d’altres, Maria Antònia Munar.

Pregunta.- Què sent estant assegut en una cadira abans ocupada per Munar, que ara és a la presó?
Resposta.- Jo mai havia fet comptes ni ser batle, ni ser president del Consell. Són oportunitats que es presenten a la vida i s’aprofiten. Estic en política perquè crec en les idees i en el poder que tenen, i perquè pens en les administracions com a model de transformació social. Tot té a veure amb el plantejament que un té davant la política i jo mai no hi he estat per fer doblers: em basta en tenir per pagar la hipoteca i poder fer un viatget cada any. Les coses es poden fer d’una altra manera.

P.- Quins canvis pot observar el ciutadà per constatar que “les coses es poden fer d’una altra manera”?
R.- Hi ha hagut una transformació total i absoluta en gestió pressupostària i diària: línies, accions, objectius i actuacions, amb una dinàmica que permet la participació ciutadana. Amb el seu establiment els ciutadans poden opinar, queixar-se i ser partícips dels procediments. La campanya Repensem Mallorca és això, una presa de decisions conjunta i una dació de comptes. Per això també hi ha una audiència pública una vegada a l’any, per donar compte del que s’ha fet a cada departament.

P.- Quin balanç fa d’aquest primer any en el càrrec?
R.- Estic content. No vol dir que qualque vespre no pugui dormir... ja que és molt diferent el Consell que un ajuntament. Això sí, em suposa una gran despesa de temps i no tenc temps ni per a la família, ni per a la parella, ni per als amics...

P.- És necessari el Consell?
R.- El model neoliberal vol aprimar l’administració, però nosaltres creim que a través d’ella podem millorar la societat. El Consell era una administració qüestionada, silenciada, inactiva, i l’estam transformant. De tal manera que si cada poble té el seu ajuntament, cada illa ha de tenir el seu consell, i se’ls ha de reforçar perquè són una administració propera al ciutadà.

P.- Fa temps que ningú no parla d’eliminar els consells.
R.- Això va venir arran d’una proposta per acabar amb les diputacions, però nosaltres som unes entitats diferents. Aquí posam les urnes. I de la supressió de les diputacions precisament se’n salvaven els consells i els cabildos.

P.- Quins projectes queden dins el calaix per als propers tres anys?
R.- Som ambiciosos. Posam el llistó alt i, si de cas, ja el baixarem. Per a cada departament tenim projectes importants. La nostra principal competència és avui per avui la dels serveis socials, i tenim en marxa un programa de suport als serveis socials municipals adreçat a les persones que ho necessiten que continuarà en el futur, també per a centres menors i per a residències d’ancians, moltes d’elles obsoletes o embussades. Intentarem que els ancians puguin estar com més temps possible a casa seva.

P.- I les altres àrees?
R.- Creim que el Consell és l’Ajuntament dels ajuntaments, i per això també hem donat molt de pes a la Cooperació Local. Fa poc hem destinat 20 milions de romanent a ajudar alspobles. Mallorca és ple de petits ajuntaments que no tenen recursos suficients per poder executar les seves funcions correctament, i des del Consell els donam assessorament constant, tècnic, humà i econòmic. Per això enguany repartirem 30 milions d’euros entre els Ajuntaments, amb un primer pla que donava més importància als pobles petits, i ara amb un segon que va més adreçat als municipis de més població. I pensam continuar-ho en els propers anys. Veig que Sóller vol destinar aquests doblers a renovar l’enllumenat i més endavant potser es poden destinar a projectes com la Defensora o altres.

P.- Quines característiques han de tenir els projectes municipals per poder ser subvencionats?
R.- Es pot elegir. L’única condició és que han de ser projectes sostenibles, és a dir, que ajudin a estalviar, que no els carreguin amb més despeses que les que ja tenen. Poden consistir en millores a la xarxa d’aigua, adaptació d’edificis, també la recuperació d’elements patrimonials...
P.- Quins altres projectes hi ha en marxa?
R.- El Ministeri de Foment ens acaba d’atorgar 8’8 milions d’euros per al projecte Smart Island Mallorca per a la modernització de l’administració, un projecte important perquè encara som una administració lenta i anquilosada, i hem de ser àgils i dinàmics, i hi ha d’haver espai per a la participació ciutadana, i amb aquest projecte ho podrem aconseguir.

P.- Passem revista a altres competències del Consell. Per exemple, l’eliminació de fems.
R.- Vàrem aturar la importació de residus per cremar a Son Reus, i l’assignatura pendent és millorar les xifres de recollida selectiva, sobretot a Palma. A Mallorca el reciclatge funciona millor que a les demés illes.

P.- Les carreteres...
R.- Nosaltres volem tenir la competència de mobilitat, no només les carreteres, perquè tot està interconnectat. Les obres faraòniques d’altre temps s’han deixat de banda i el que feim ara és arreglar les carreteres comarcals, que estan que fan pena. La carretera que travessa la Serra de Tramuntana és precisament una de les que es sotmetrà a reforma, sobretot pensant en la millora de la seguretat.

P.- Per cert... la recent construcció de noves rotondes a la carretera de Sóller no ha agradat a alguns dels conductors.
R.- Depèn de com ho miris: no és el mateix un de Son Sardina que ha d’accedir a la carretera, amb el perill que això suposava, o un bunyolí, que un solleric. Els criteris seguits a l’hora de reformar la carretera han estat la seguretat, i hi havia punts negres on era necessari limitar la velocitat, i així s’ha fet.

P.- I del peatge del túnel, què hi ha? Vostè mateix ha anunciat el rescat de la concessió.
R.- En el túnel hem d’aixecar les barreres i ja està. És una qüestió de justícia. No és veritat que un de Lloret o un d’Inca no paga peatge per sortir o entrar al seu poble? Per a Sóller és una espasa de Damocles i ja basta.

P.- Es produirà el rescat dins l’any 2017, tal i com s’ha dit?
R.- Segurament abans. Hem d’aixecar les barreres ja!

P.- Com estan les negociacions amb l’empresa concessionària?
R.- Ells demanen 30 milions d’indemnització i nosaltres n’oferim 17’5 en base al que han calculat els nostres tècnics. Estam en negociació. Potser transitòriament arribaran solucions intermitges, però la intenció és la de recuperar la concessió com més aviat millor.

P.- Vostè ja ha visitat l’edifici de la Defensora Sollerense i l’Ajuntament l’hi ha sol.licitat ajuda per a la seva restauració. Arribarà mitjançant els ajuts ordinaris als ajuntaments?
R.- És possible que sí, però també és possible que arribi per mitjà d’un pla especial. Sóller té un patrimoni que no es pot perdre i efectivament l’Ajuntament ens ha posat sobre la taula aquesta demanda. En el mateix sentit, des del Consorci Serra de Tramuntana aportarem 25.000 euros per restaurar la coberta del Museu de la Mar.

P.- També s’ha parlat d’arreglar la Fàbrica Nova i crear-hi un museu.
R.- La conservació del patrimoni industrial és una competència nostra, i Sóller és un poble emblemàtic de la Serra de Tramuntana en passat industrial i a la Fàbrica Nova hi ha un ric patrimoni arquitectònic, de maquinària i arxius a conservar. Però també hi ha altres possibilitats en joc, com per exemple Can Pizà.

P.- I pel que fa referència a la Casa de la Lluna?
R.- Aquest és un immoble privat i no hi ha sobre la taula cap proposta formal, tot i que, si ens arriba, la podríem estudiar.

P.- Fa uns mesos es va reunir amb els responsables del Museu Balear de Ciències Naturals. Es pensa donar més suport a aquesta entitat?
R.- Tenim damunt la taula la possibilitat de crear una nova fundació on hi estiguin presents el Consell de Mallorca, el Govern Balear i altres entitats com la Universitat de les Illes Balears, que li donin suport. El Museu està passant una etapa molt dura i sobreviu gràcies a les aportacions de l’Ajuntament de Sóller, i no podem oblidar la labor que realitza, especialment la custòdia dels llegats de Guillem Colom i Joan Bauzà.

P.- I més recentment ha acudit a l’escola de Ses Marjades. Què s’hi fa en aquest centre?
R.- Des del Consorci de la Serra de Tramuntana es vol donar suport a aquesta ecoescola per dur a terme un seguit d’activitats educatives en un context que és ideal. Hi ha en desenvolupament tot un pla de gestió que ja han començat amb els alumnes més petits i que continuaran.

P.- Garanteix la pervivència d’aquest centre?
R.- Sí. No s’ha de témer per res. Precisament la tendència és a no massificar els centres i a apostar per un ensenyament més individualitzat.
P.- Es té previst completar algun dia la Ruta de la Pedra en Sec de punta a punta de la serra?
R.- Evidentment que es vol dinamitzar, tant per ser utilitzat pels turistes com pels propis mallorquins, i a la zona sud hi ha alguns problemes i disconformitats que s’han d’arreglar. S’ha de fer un pla de dinamització dels camins, que suposa empedrar, fer marges, senyalitzar... I tot això també té a veure amb el fet d’assumir, en el futur, les competències de Promoció i Ordenació Turística. Ja tenim, des de fa temps, la d’Informació Turística, que malauradament s’ha reduït fins ara a tenir tres oficines d’informació a tota l’illa. Parlam de crear un tipus de turisme que vagi més enllà del sol i la platja, i que tengui a veure amb el patrimoni, la gastronomia, els camins... i amb el fet de convertir tots aquests elements en producte turístic que es podrà donar a conèixer de múltiples maneres diferents.

P.- Què li va semblar la polèmica del “machote” a Sóller i el fet que el PI i el PP s’oposassin a donar major visibilitat als problemes dels homosexuals?
R.- Per a mi varen ser més greus les paraules del portaveu del PI que les del PP. Si l’administració pública no és la primera en reivindicar els drets de les persones, malament anam; si les administracions no serveixen per garantir els drets dels ciutadans, podem tancar la botigueta. I basta que anem a la declaració universal dels drets de les persones per veure-ho. En el nostre país s’ha fet un procés, amb una llei polèmica sobre el matrimoni homosexual que el PP va dur al Constitucional; setanta països del món encara tenen penes previstes per condemnar l’homosexualitat; a les nostres ciutats encara cada dia hi ha denúncies per conductes homofòbiques; a les escoles hi ha bullying per aquesta causa. El dia que el “machote” i la “señorita” estiguin perseguits a setanta països, o estiguin assenyalats, o pateixin bullying seré el primer que ho reclamaré. Varen ser paraules desafortunades, una pixada fora de test que mai no s’hauria d’haver produït. La democràcia, si no és igualtat d’oportunitats, no és res.