Antoni Garau Coll serà qui el proper diumenge horabaixa inaugurarà les festes de Sant Pere del Port de Sóller amb la lectura del pregó que des de fa algunes setmanes està elaborant per a tal efecte. Home fortament lligat al món de la mar i d’una manera molt especial al món dels pescadors del Port de Sóller és en l’actualitat el Secretari General de la Federació Balear de Confraries de Pescadors, així com el Secretari Adjunt de l’Organització de Productors Pesquers de Mallorca i Membre del Consell Consultiu del Mediterrani de la Comissió Europea.
Garau compta a més amb una interessant trajectòria política que el dugué a participar en la política local: primer amb esquerra Sollerica i finalment -com a independent- amb el PSOE amb qui fou regidor durant dues legislatures, les que van dels anys 1983 al 1991 que coincidiren amb la batlia de Antoni Arbona Colom (UM).

Pregunta.- Com rebé la designació de pregoner de les festes de Sant Pere del Port de Sóller?
Resposta.- He de dir que em va fer molta il.lusió, ja sabia que durant els darrers anys el meu nom havia sonat com a possible pregoner i enguany ha estat el meu. Els anys passats com a secretari de la Confraria de Pescadors del Port em crearen un fort vincle amb la gent del Port i crec que aquest ha estat un dels motius que han pesat en la meva elecció.

P.- Què és el que el vincula al Port?
R.- Emocions, sobretot. Vaig arribar al Port sense cap tipus de coneixement del sector: puc dir que era completament neòfit, i el món del Port em va enganxar i m’hi vaig involucrar totalment. Era un món molt diferent que rompia amb els meus esquemes del món administratiu on havia treballat amb anterioritat. Allà vaig descobrir que la pesca no era una professió per a la gent del Port sinó un sistema de vida que els ocupava tot lo dia i tot el temps de la seva vida. Al Port encara vaig poder conèixer una generació de vells patrons que em transmeteren l’essència de la pesca antiga. Vaig tenir la sort de poder conèixer un món, avui ja desaparegut. He de dir que vaig connectar completament amb aquella gent: hi vaig tenir una identificació total i absoluta i vaig intentar aprendre tot quan vaig poder per ser útil al sector pesquer.
P.- Sobre què parlarà al seu pregó?
R.- Sobre pescadors, el moll, persones de la barriada... sobre la meva relació amb el sector i l’activitat pesquera; en definitiva sobre com em vaig arribar a identificar amb ells, amb referències concretes a persones malauradament ja desaparegudes.

P.- Vostè fou regidor amb el PSOE durant dues legislatures. Com recorda aquella època i què el va dur a presentar-s’hi?
R.- En primer lloc he de dir que jo estava més pròxim al PSM que no al PSOE; de fet vaig formar part d’aquest partit polític; però arran d’una escissió al PSM i de romandre un cert temps en terra de ningú, el PSOE em va fitxar com a independent. M’hi vaig presentar perquè considerava que Sóller mantenia un perfil de poble molt conservador i necessitava tota una sèrie de canvis: que algú es preocupés de l’asfalt dels carrers, de les voravies, de l’enllumenat públic, de la manca d’instal.lacions esportives, de la participació ciutadana... hi havia molta feina a fer i sobretot intentar que l’alè democràtic s’establís a la vall.

P.- Repetiria actualment aquesta iniciativa? Per què?
R.- No, tot i que m’interessa molt la política però actualment tenc pràcticament tota la meva vida ocupada per la meva professió on faig feina per als pescadors de les Illes Balears. A dia d’avui aquest és el meu treball polític.

P.- A dos dies de les eleccions generals, ens podria fer un vaticini dels possibles resultats?
R.- Tot i no ser gaire original, crec que el PP serà el partit més votat, seguit de Podemos, PSOE i Ciudadanos. Tot i això, el meu desig aniria encaminat a una aliança Podemos-PSOE; encara que no descart una gran aliança PP-PSOE-Ciudadanos.

P.- Com veu el PSOE de la seva època respecte a l’actual?
R.- Al PSOE d’abans hi havia autèntiques personalitats polítiques que no té el PSOE d’avui en dia; eren gent de pes com Fèlix Pons, Ramon Aguiló o els Moll... era gent molt diferent als líders actuals: no eren tan populars com els actuals, eren barons, gent selecta. Avui en dia els líders del PSOE són més populistes i tenen menys programa.

P.- Abandonant la política, vostè és un home molt lligat a la mar. D’on li ve aquesta dèria?
R.- És purament circumstancial; en un moment determinat m’oferiren fer de secretari de la confraria de pescadors ja que el secretari vigent -Guillem Mayol Socias- era a punt de jubilar-se i necessitaven un substitut. Vaig acceptar i vaig comptar amb la valuosa col.laboració de Mayol, que era fill de pescadors, pescador ell també i una persona amb una bona formació administrativa i que coneixia la mar des de dins.

P.- Actualment és el Secretari General de les Confraries de Pescadors de les Illes Balears. Com veu el sector pesquer?
R.- Està passant per un moment d’incertesa: és un sector que ha tornat molt petit -en vint anys s’ha vist reduït a la meitat-, però el volum de captures s’ha mantengut. Actualment està posant en marxa de forma escalonada un paquet de normativa de la Unió Europea -del 2014- que obliga a canviar la manera de fer feina: no es poden millorar mai els resultats en base a pescar més sinó gestionant millor els caladors; s’està millorant l’estructura comercial i s’està avançant en la identificació dels nostres productes al mercat -tot s’ha de dir, i els controls sobre aquesta identificació encara són molt dèbils i s’han de reforçar molt-.

P.- I els pescadors del Port?
R.- Passen per una situació crítica ja que s’ha reduït la flota d’arrossegament: d’onze vaixells, ara en queden tres, i tan sols set d’artesanals. El futur d’aquests pescadors dependrà de la feina que siguem capaços de realitzar. La solució la veig en la creació d’una reserva marina i en la superació del dèficit d’instal.lacions que pateixen els pescadors: crec que durant dues legislatures s’han estat enganyant els pescadors en aquest sentit. S’han fet inversions multimilionàries al Port però en infraestructures encaminades a afavorir el turisme; romanent els pescadors en un punt negre.

P.- Quines són les principals reclamacions a fer de cara al sector pesquer del Port?
R.- Sobretot inversions de Ports de les Illes en infraestructures: edifici dels pescadors, magatzems per ormeigs i material; posar en marxa un punt de primera venda; intentar equilibrar la pressió del sector de pesca recreativa sobre els pescadors professionals i crear una reserva marina.

P.- La Mediterrània està sobreexplotada?
R.- Segons la Comissió Europea és així; però és un problema complex ja que la Mediterrània és molt àmplia i variada i hi ha normatives diferents segons els països. Tot i això, s’està treballant per unificar aquestes normatives i s’ha constatat que els estudis científics són insuficients quan es tracta d’analitzar-la per sectors.

P.- I la costa balear?
R.- Hi ha una certa situació de sobreexplotació, però no revesteix un caràcter general sinó sobre certes espècies com el moll, el lluç o la gamba blanca. Pel que fa al gamba vermella hi ha manca d’estudis científics, la qual cosa no permet fer asseveracions concloents; tot i que és un producte vital tant per a Sóller com per a Andratx i Palma.

P.- Com veu el fet de la Reserva Marina de S’Illeta?
R.- Pens que hi ha un acord social referent a la idea de crear una reserva marina; ara bé, a part d’aquest acord, després hem de tenir present altres aspectes com els criteris científics que hauran de regir aquesta reserva que sempre han d’anar encaminats a millorar i augmentar els recursos existents. Aquests criteris són la localització, la magnitud i la zonificació; ben segur que quan es parli de la localització de la futura reserva marina els acords no seran tan grossos. En aquest aspecte pens que la Reserva Marina de S’Illeta hauria de ser més grossa; la gent ha de pensar que una reserva ha de ser el suficientment grossa perquè permeti la regeneració i -a més- ha de comptar amb els recursos econòmics necessaris que permetin una avaluació científica i constant que facin possible les modificacions de la seva regulació. També cal tenir present el control de la reserva ja que s’ha de controlar molt bé que les activitats que s’hi duguin a terme siguin les adients. Per acabar, tan sols vull remarcar que els efectes d’una reserva marina són a curt i mig termini ja que és molt eficaç: una reserva ben gestionada dóna resultats en tan sols dos anys.

P.- El problema de la pesca balear són els pescadors recreatius?
R.- Per tractar aquest tema hem de parlar de magnituds: a les Balears hi ha més de 10.000 embarcacions de pesca recreativa per tan sols 300 embarcacions professionals. Després hi ha el tema de l’opacitat de les captures ja que la normativa no obliga als pescadors recreatius a declarar les captures, I per finalitzar, hi ha el problema del percentatge de les captures de recreatius que són comercialitzades quan la llei deixa ben clar que han de ser per a l’autoabastiment.

P.- Per acabar, què diria als veïnats del Port de cara a les properes festes de Sant Pere?
R.- Els diria que conservin la seva personalitat, que no oblidin que la barriada del Port neix del barri de pescadors i que recordin que una activitat tan tradicional com la pesca no es pot deixar fer malbé i s’ha de mantenir a tota costa. Molts d’anys a tots i Bones Festes!