Fa alguns mesos que al 104’8 de la Freqüència Modulada es torna a sentir Ràdio La Luna, sempre lligada a Deseado Mongeot però amb una trajectòria intermitent. Nascut fa 52 anys al carrer de Santa Apol.lònia del Port, en plena barriada marinera, on sempre hi ha viscut, Mongeot confessa que no és massa assidu de les festes de Sant Pere que aquests dies comencen ben aprop de ca seva.

Pregunta.- Quan començà la quimera de Ràdio La Luna?
Resposta.- Era l’any 1980 o 1981 quan amb mestre Bernat Buví vàrem fer un transmissor i vàrem començar a emetre amb el nom de Ràdio La Luna Ciudad de Sóller amb programació local i aportacions de negocis de Sóller i Palma. Cobríem l’àrea de Sóller i el Port.

P.- Com va anar evolucionant?
R.- Després vàrem estar en un local de la Plaça de la Constitució, damunt el bar Bini. Però com tot a Sóller no hi va haver suficient iniciativa i després de fer unes quinze instàncies a l’Ajuntament per demanar la legalització vàrem acabar tancant.

P.- Ha tengut moltes etapes.
R.- Sí. Després la ràdio va estar en mans de Manuel Rodríguez i es va dir Ona Mallorca, però ja no va ser el mateix.

P.- Al final ha acabat tornant?
R.- Després d’estar uns anys a la ràdio municipal de Llucmajor i d’estar vuit anys desintoxicant-me de la ràdio ara he tornat. Estava molt cremat, estressat i me n’he duit grans decepcions de l’Ajuntament i d’altres institucions que em varen deixar penjat. Però la ràdio ha pogut més que jo.
P.- Com és ara Ràdio La Luna?
R.- Fa sis mesos que he tornat amb una programació en castellà i català i molta música espanyola. El dematí en Tomeu Ferrer fa un programa d’entreteniment de dues hores, amb informació i concursos, i l’horabaixa jo faig un programa que es diu “En ruta”, destinat a les persones que han acabat la feina. Ja tenia la major part de l’instrumental, o sigui que amb una inversió d’uns mil euros m’ha estat suficient per tornar estar en l’aire, sempre des del Port i per a tota l’illa.

P.- És esclau fer ràdio?
R.- I fer un diari que no ho és? Quan tothom està assegut a taula tu estàs treballant encara. És clar que ho és.

P.- I què és el que estira?
R.- M’agrada, sent que he d’estar amb això, i com que socialment travessam temps difícils intent omplir un buit de proximitat amb les persones, de connectar amb la societat.

P.- Hi ha projectes?
R.- Sí que n’hi ha. Tenc un projecte d’un programa de música dels anys seixanta o també una escola taller de ràdio per a joves i tot tipus de persona que hi estigui interessat. Sempre sota el lema que no volem dependre de ningú i estar obert a tothom que vulgui aconseguir un bon fi.

P.- Per què a Sóller mai no s’ha fet una ràdio municipal?
R.- No hi ha hagut ni motivació, ni enteniment, ni pinya entre els polítics. L’Ajuntament té un projecte, però vés a saber on deu ser.

P.- Ara comencen les festes de Sant Pere. Com les viu?
R.- És un plaer poder donar bons moments a la gent del Port, però la realitat és que no hi baix molt, tot i que pens que Sant Pere, el patró dels pescadors, és un bon sant. Hem de tenir en compte que té les claus del cel i de per tot.

P.- Li agraden els canvis que ha vist al Port en els darrers anys?
R.- El que més em preocupa és la manera com s’està degradant el Port i, en especial, la barriada de Santa Catalina. La febre dels estrangers de comprar cases, obrar-les, pujar algun pis més i llogar-les, està acabant amb Santa Catalina.

P.- Com és això?
R.- A la casa on he viscut 52 anys, que té 200 anys d’història, ara m’hi volen tapar la vista, el sol i el llum, que són drets constitucionals. I això ha passat i està passant a moltes famílies de la barriada. En sabria greu que el Port acabàs com el Port d’Andratx, i en duu camí. Que la gent s’hi fixi. I, a més, l’Ajuntament no fa la feina que li pertoca d’arreglar les infrastructures, les llambordes, els clots... no hi ha qualitat en un lloc que vivim del turisme. També trob a faltar a la carretera algun senyal que indiqui que hi ha molts ciclistes circulant-hi, perquè la gent vagi més alerta.