Fa uns dies va ser proclamat president honorífic de les denominacions d’origen Oli de Mallorca i Oliva de Mallorca i també ha rebut l’escut d’or de la Cooperativa Agrícola de Sant Bartomeu. Josep Oliver (Sóller, 1948) ha dedicat tota una vida a l’agricultura impulsant la comercialització dels cítrics i després l’oli d’oliva de la Serra de Tramuntana. La seva gestió al capdavant del consell regulador per donar identitat al fruit de l’olivera és reconeguda per tots els sectors de la societat.

Pregunta.- Quant temps ha dedicat vostè a l’agricultura?
Resposta.- He treballat 31 anys a la Cooperativa de Sóller com a venedor, vaig impulsar la creació de la secció hortofructícola quan la Cooperativa només es dedicava als pinsos, adobs i la producció d’oli. Després vaig estar tretze anys a la denominació d’origen Oli de Mallorca.

P.- Per què la seva implicació amb l’oliva?
R.- En els meus anys a la Cooperativa de Sóller aquesta institució va fer molt pels cítrics. Un cop una sòcia em va retreure que fèiem molt per a la taronja però poc per l’oli. Aquest retret ens va servir per modernitzar la tafoma i posar l’embrió del que avui és l’oli d’oliva que coneixem. I d’això fa ja 26 anys.

P.- Com va sorgir el de crear una denominació d’origen?
R.- Quan modernitzàrem la tafona es va millorar la qualitat i vàrem començar a embotellar. Llavors altres empreses olieres de l’illa ens van imitar la botella i fins i tot l’etiqueta, el que provocava confusió entre els consumidors. Aleshores va sorgir la idea de crear una denominació per crear un segell de qualitat i diferenciar-nos de la resta de l’oli que s’envasa a Mallorca.

P.- I quins resultats ha donat aquesta tasca?
R.- Bé, avui dia la DO agrupa a set tafones, més de cent marques, 21 envasadors i uns 600 productors. La denominació ha estat, a la vegada, una solució a la problemàtica de les oliveres de la Serra, que es caracteritzen per ser petites i d’una producció molt limitada.

P.- Quina herència deixa en l’agricultura?
R.- Almenys hem aconseguit que no vagi a menys. Hi ha coses que es fan bé i els pagesos treuen un profit del seu treball, cosa que abans no passava. Hem donat nom a l’oli d’oliva que es produeix a Mallorca, vàrem aconseguir que es venés i, en certa manera, això ha ajudat a conservar les explotacions agràries perquè només amb subvencions és inviable. En definitiva, en tots aquests anys hem aconseguit donar un valor afegit a l’oli d’oliva.

P.- Com es va trobar el cultiu de l’oliva en els seus inicis?
R.- La renovació de la tafona de Sóller i la creació de la DO varen crear noves expectatives en un moment en què la producció d’oli havia quedat en l’àmbit familiar per a l’autoconsum. Per descomptat encara queda molt per fer, igual que passa amb els cítrics. Ara mateix tenim la sort d’exportar cap a Europa la major part de la producció de taronges i, des del punt de vista de l’oli, cal seguir treballant per tenir més mercat.

P.- Què no ha pogut solucionar en l’agricultura de la Serra?
R.- L’agricultura de la Serra de Tramuntana és molt difícil per molts diferents aspectes. Per tal que la producció d’oli i cítrics millori i la seva gestió en el mercat sigui beneficiosa es necessita tenir gent preparada com la que hi havia abans. Aquest aspecte s’ha de millorar encara.

P.- Té futur l’olivar i l’agricultura a la Serra?
R.- No vull ser pessimista, però no queda altre remei. Ha de tenir-ne. L’agricultura tindrà futur sempre que hi hagi persones disposades a treballar-hi. I jo personalment crec que n’hi ha perquè vivim temps difícils i l’agricultura requereix mà d’obra.

P.- De què se sent més orgullós?
R.- Doncs que tot i les dificultats que va comportar construir una nova tafona i impulsar una denominació d’origen per a l’oli i després per l’oliva, el temps ha acabat per donar-nos la raó. Vàrem iniciar el camí adequat per potenciar un producte de qualitat malgrat totes les equivocacions que hàgim pogut fer en tots aquests anys.

P.- Creu que un pot dedicar-se a les tasques de la terra a Sóller?
R.- S’està treballant molt en la conservació del paisatge i el medi ambient, es creen llocs de treball i fins i tot es parla de limitar el nombre de visitants per la Serra. Això vol dir que s’està fent molta feina per a l’agricultura de la Tramuntana i la gent que ens visita així ho valora.

P.- Com afecten les grans explotacions d’oliveres del Pla a la DO?
R.- Crec que són activitats compatibles. Al costat de les grans superfícies sempre hi ha petits negocis. En el nostre cas, les grans explotacions ajuden a incrementar la producció de la DO perquè la de la Serra seria insuficient per proveir el mercat. Això ha permès que puguem exportar s’olia a l’exterior, cosa que d’altra manera seria impossible.

P.- Hi ha una febre per la sembra d’oliveres actualment?
R.- Bé, crec que ara ja s’ha d’aturar de sembrar. N’hi ha que han tingut problemes perquè no han pogut accedir a la DO, altres perquè no tenen extensió suficient o perquè les seves explotacions no permeten la mecanització. Abans cal assessorar-se sobre quina superfície plantar, si és factible mecanitzar i quines varietats són les que més convenen. Tot això s’ha de tenir en compte abans de plantar les oliveres, perquè no tots valen. En canvi a la Serra, les plantacions ja existien des de molt abans i hem d’adaptar al que hi ha. Al Pla, si sobra alguna cosa, són plantacions mal planificades.

P.- És car l’oli d’oliva que es comercialitza amb la DO?
R.- El preu en si depèn de com es fa l’oli. És com el vi, n’hi ha de molt cars i altres més barats. A la DO hem apostat per la qualitat enfront de la quantitat i això ens fa baixar el rendiment al 12 o 15% enfront de les explotacions de fora que arriben al 25%. Per això ens hem decantat per la qualitat diferenciada en no poder competir amb la quantitat per fer-nos un lloc en el mercat. Un altre factor en contra és que les oliveres de Mallorca no tenen subvencions, perquè les administracions ens creuen rics sense tenir en compte que ho tenim més difícil que a altres llocs.

P.- I pot ser competitiu?
R.- La solució per a nosaltres ha estat fer un producte diferenciat per poder ser competitius en el mercat, i crec que ho estem aconseguint. A més, vull dir que l’oli ha baixat molt el seu preu perquè el camp s’ha mecanitzat molt permetent baixar els costos de producció.

P.- De qui és el mèrit que la DO de l’oli funcioni?
R.- Indubtablement dels productors de la Serra de Tramuntana. Gràcies a ells i contra tot pronòstic i viabilitat econòmica han mantingut la producció. Per tant, el mèrit és seu i, a més, conserven l’olivar i el nostre paisatge.

P.- Quins reptes deixa als seus successors?
R.- Jo crec que s’ha de seguir treballant en la línia de produir productes de qualitat diferenciada. Per això han de potenciar-se les DO perquè és un repte molt interessant per evitar que es puguin fer tripijocs i vendre el que no és. Per exemple, en el cas de la taronja ens trobem que la gent a vegades compra sense saber si és d’aquí o no.

P.- Miquel Gual proposava la setmana passada crear una Indicació Geogràfica Protegida de la taronja precisament per lluitar contra aquest intrusisme.
R.- Sí, aquesta és una iniciativa que ja vàrem intentar fa uns dotze o tretze anys, mitjançant la creació d’una marca. Però finalment va quedar aturat, malgrat que alguns pagesos ben significats s’hi varen apuntar. No vàrem ser capaços de fer-ho.

P.- És bona la proposta?
R.- És el mateix camí que s’ha fet amb l’oli i les olives, i crec que sí, que és bo. Potser arriba tard, però si es troben alguns pagesos joves que ho vulguin tirar endavant i s’aconsegueix redactar un reglament, ser estricte i amb molt control, amb traçabilitat, ben igual que amb l’oli, sí que es pot aconseguir. Seria una bona solució.

P.- Sóller s’endinsa aquests dies a la Fira de la Taronja. Què n’opina d’aquesta iniciativa?
R.- M’ha quedat clar, amb tots aquests anys d’experiència, que la promoció és molt important, i que hem d’aprofitar qualsevol ocasió que tenguem per donar a conèixer els nostre producte, per insistir i arribar a tothom. A la vegada, els productors han d’estar animats a fer un bon producte, i aquí tenim una navel late que és extraordinària.

P.- Aconseguirà pujar-se el preu de la taronja?
R.- Amb l’oliva ho hem aconseguit, i amb la taronja la Cooperativa també ho està aconseguint. Un pagès no hauria d’acceptar menys d’un euro per quilo, tenint en compte les dificultats que aquí tenim de producció, malgrat que a altres llocs es pugui aconseguir per cinquanta cèntims. Però ja és una altra qualitat.