Guillem Miró Mateu es troba immers de ple en la seva nova aventura cinematogràfica: la preparació del seu primer llargmetratge “En Acabar”. Després d’estudiar al Centre d’Estudis Cinematogràfics de Catalunya (CECC), actualment es troba realitzant un Màster en Guió de Ficció.  Decidit i inquiet, Miró forma part d’un grup de jovent que defuig els tòpics de la joventut actual i es mostra disposat a deixar una ferma empremta en el món que li ha tocat viure, posant de manifest que joventut, talent i entusiasme poden anar perfectament de la mà.

Resposta.- Als 18 anys i després d’acabar el Batxillerat em vaig trobar davant la cruïlla d’haver de triar uns estudis a seguir quan, de fet, no hi havia res que em fes decantar la balança totalment. De sempre m’ha agradat contar històries i em vaig decidir per estudiar cinema, ja que es una manera de poder-ho fer. D’ença dels 15 anys que havia intentat fer algunes pel.lícules que no havien acabat d’anar bé i davant la decisió d’escollir uns estudis, vaig optar pel cinema.

R.- En primer lloc, per la proximitat; i en segon, perquè de sempre familiarment hem tengut més afinitat cultural amb Catalunya. Tot i que alguns guions que he escrit fins ara han estat en castellà, em sent molt més còmode quan escric en català. A l’hora d’elegir Barcelona a més de la proximitat hi intervengué una qüestió sentimental.

R.- Escriure el guió, ja que es tracta del moment en què ho crees tot des del no-res. A més, és el primer escaló en la creació d’una pel.lícula on ets totalment lliure.

R.- Al CECC hem de fer varis curtmetratges com a matèria obligatòria; en aquest aspecte he fet dos curtmetratges: “El guiador d’ànimes” -27 minuts- i “Motivos” -6 minuts-. I ara juntament amb Thor Echevarria -també director- estam preparat el rodatge de “En Acabar”.

R.- El fet de ser un llargmetratge -durarà entre 80 i 90 minuts-: això el dota de més subtrames i d’una coherència més profunda. A més, en ser més llarg tendrà un apartat dramàtic més fort que en els curts precedents.

R.- Tot començà quan juntament amb Thor Echevarria vàrem decidir fer una pel.lícula i ens topàrem amb el fre de no comptar amb una història, i posats a cavil.lar vaig crear un guió que fos factible i que poguéssim enregistrar durant unes vacances d’agost, per tal de minimitzar despeses. Fou així com em vaig decidir per contar una història que em fos coneguda i em vaig decidir per parlar sobre el món que envolta les verbenes. Tracta sobre el retorn d’un estudiant a l’illa i del retrobament amb els amics en el decurs d’una nit de verbena. La pel.lícula posa de relleu que a vegades sortir de festa no és tan divertit com pareix.

R.- Ara per ara, he treballat amb guions propis ja que el que més m’agrada és escriure. Dirigir és una tasca més difícil que es sol fer una vegada cada cert temps i sempre tens la sensació de no estar preparat al cent per cent per fer-ho. Per altra banda, no m’agrada que ningú dirigeixi els meus guions perquè si ho faig jo mateix puc tenir el màxim control sobre el que es fa.

R.- Per ara, no. Estam esperant una ajuda del Consell de Mallorca que sortirà en breu. Hem demanat ajuda a diversos ajuntaments que -de moment- ens han ofert ajuda logística. Curiosament l’ajuntament del poble de La Rioja d’on és l’altre director -Echevarria- ja ens ha ofert ajuda tot i que es tracta d’una pel.lícula rodada en català i a Mallorca.

R.- Va fent camí. El Verkami és una plataforma de micromecenatge que hem creat per poder dur a terme aquest projecte. Comptam amb una pàgina de Facebook i amb un portal web www.enacabar.es on es dona informació acurada de com participar al Verkami i de tot el relatiu a “En Acabar”. Necessitam un total de 5.400 euros i anam fent camí. Vull remarcar que és molt important que hi hagi molta gent involucrada en aquest projecte -les aportacions poden ser de 10, 20 euros...- ja que quan més siguem millor serà la pel.lícula. A més, vull deixar clar que qui no participi en la pel.lícula se’n penedirà, segur.

R.- A Bunyola, Sóller, Manacor i Felanitx perquè són els llocs on transcorre l’acció.

R.- Entre dia 10 i dia 15 d’agost d’enguany, i pensam que s’allargarà uns devuit dies.

R.- Dos directors, set actors -quatre protagonistes i tres secundaris-, un director de fotografia, un ajudant de direcció, un de continuïtat, un càmera, un foquista, dos electricistes, una dissenyadora de producció, una maquilladora i algú que ens dugui el catering.

R.- Trobar finançament, ja que si no el tens no hi ha pel.lícula. Tot allò que no depèn d’un mateix és el més difícil.

R.- Pens que per febrer podria estar enllestida, però crec que seria interessant poder-la presentar a principis d’estiu ja que tracta un tema estiuenc. Tenim previst presentar-la a Cineciutat a Palma i al cine de Llubí, a més d’altres pobles de l’illa. A Sóller pens que l’hauríem de presentar al C.P. Victòria.

R.- Crec que es fan grans pel.lícules, malgrat la gent tengui una mala disposició envers el cinema espanyol. Crec que hem de tenir molt clar que no podem jugar en la mateixa lliga que el cinema que ens arriba dels Estats Units perquè sempre hi perdrem; en aquest aspecte crec que hem de ser originals i fer valor la nostra idiosincràsia i no voler fer el que ja fan els nordamericans. Tot i això, anim a la gent que vagi a veure cine espanyol i sobretot que es fixi en les pel.lícules alternatives.

R.- Que és una aberració, si tots fóssim milionaris no passaria res però està clar que aquest no és el cas. Aquesta mesura posa de manifest el poc interès que té el govern espanyol en el cinema, i hauria de tenir molt present que els EUA dominen el món perquè dominen les pantalles de cinema. És mal de creure però no sé com els nostres polítics no se n’han temut encara.

R.- David Fincher i Buñuel.

R.- De Villaronga, perquè el seu cinema em sembla més profund i realista.

R.- Perquè som pocs i -a més- comptam amb molts pocs mitjans: ens falten realitzadors, guionistes... Tot i que lentament la cosa va millorant. És una llàstima ja que comptam amb un clima envejable, però fa falta més suport institucional.