Diari digital de la comarca de Sóller
Dimarts, 27 de juny de 2017   |   14:09
 
Enquesta  
Ha d’assumir l’Ajuntament les obres de posta a punt de l’escola de Ses Marjades?


No
 
08/08/2014 | 09:20
Beatriz Colom:
“S’ha de superar la idea que un còmic és un tebeo”
F.M.
Beatriz Colom Poceiro és, sens dubte, un dels talents artístics amb què la vall de Sóller ens sorprèn de tant en tant. Amb tan sols trenta anys ja compta amb una variada experiència pel que fa al món de la il.lustració i expressió artística.
Després d’haver quedat finalista en les tres ocasions que es presentà als premis Artjove en la modalitat de còmic, l’editorial Dolmen li publicà “Sa Barseta sense tapadora”, basada en una rondalla eivissenca. Colom ha exposat ja en diverses ocasions la seva obra i actualment es troba immersa en dos projectes que l’entusiasmen a parts iguals: d’un costat la il.lustració de la història del jaciment d’Almallutx; i de l’altre, la creació de “El viaje del príncipe esmeralda”, un projecte propi de caire oriental.



Pregunta.- D’on et ve aquesta dèria pel món del dibuix?
Resposta.- Som una persona molt imaginativa de per si, però no puc deixar de banda que a la meva família he viscut des de ben petita el món de la creació artística: el padrí Jaume, la meva tia Cati, el meu conco Tòfol i fins i tot mon pare són molt creatius. Tot i que mai m’he sentit obligada a res, sí que des de jove m’he sentit involucrada en el món artístic. Tant era així que solia dibuixar fins i tot als exàmens i hi havia certs professors que pràcticament esperaven els meus dibuixos. A més d’aquesta passió, des de ben joveneta vaig anar a classes de pintura amb Jaume Pinya, excel.lent professor i millor amic.

P.- Quines foren les teves primeres passes en aquest món?
R.- Quan feia tercer d’ESO -i a instàncies del nostre professor, Salvador Martínez- vaig participar en un concurs sobre cultura clàssica i el vaig guanyar amb un treball sobre Elena de Troia. En aquesta mateixa època vaig començar a anar a classe amb Alex Fito, per perfeccionar la meva tècnica i ampliar coneixements. Realment, el fet de guanyar aquest concurs em va fer veure que aquest era el meu món i que m’hi volia dedicar de ple.

P.- Què creus que és més important en el món del còmic: el dibuix o la història?
R.- Avui en dia la idea que dóna peu a la història, perquè es duu molt la novel.la gràfica. Per posar només un exemple: Persépolis, és un còmic on el dibuix és força senzill però la idea és molt bona i per aquest motiu ha triomfat. A mi, m’agrada més el món del còmic europeu, sobretot el francès, amb autors com Loisel o Uderzo que fan un tipus de còmic amb un dibuix més càl.lid amb molta expressivitat. Ara és el moment de la novel.la gràfica, una expressió més conceptual, però a mi m’agrada més un tipus de còmic amb més vida.

P.- Quins són els teus referents en el món del còmic?
R.- Loisel i la seva obra “Peter Pan”, Walt Disney -malgrat les crítiques que pugui tenir per afirmar això-, Uderzo i Hioraki Samura.

P.- Has fet alguna exposició dels teus dibuixos?
R.- Sí: a Can Xoroi, a Sa Botigueta, a la llibreria Altaïr de Barcelona, a la Central del Raval i a Can Torró a Alcúdia.

P.- Quina és la teva temàtica predominant?
R.- M’atreu molt el món de la filosofia oriental, el món mitològic i la cultura celta.

P.- Com sorgí la idea d’il.lustrar Almallutx?
R.- Fou idea d’en Jaume Deià -amic des de fa anys i uns dels arqueòlegs d’Almallutx- que em convidà a visitar el laboratori de Can Xoroi i en presentà la idea, engrescant-nos tots dos de tot d’una. En Jaume va pensar que un còmic seria una molt bona idea per donar a conèixer el que havia estat Almallutx en la història de l’illa; com és fàcil d’imaginar vaig acceptar tot d’una. En Jaume em va presentar la idea que tenia: la història d’Almallutx serà descrita a traves de dos personatges, un nin que viu a la Palma dels Almohades i d’una nina que viu a Almallutx.

P.- Quan estarà llest?
R.- És molt mal de dir, però crec que en un mes em podré dedicar a començar a fer vinyetes; actualment em trob en el moment de documentar-me i de creació dels personatges i del món d’Almallutx.

P.- Els arqueòlegs de l’excavació supervisen la teva tasca o tens les mans lliures?
R.- Els vaig passant tot el que faig i em solen donar el vist-i-plau. Tenim una comunicació molt bona i fluïda; però el que ens lliga més és la il.lusió en aquest projecte.

P.- És possible viure del còmic a Espanya?
R.- No, pens que tan sols hi deu haver cinc o sis persones en tot l’estat que puguin viure d’aquesta feina. No es tracta només de ser un crack en el que fas, sinó que el material flueixi; no és una feina fàcil i requereix molta concentració i sensibilitat.

P.- Per què creus que Mallorca dóna tants bons il.lustradors?
R.- Crec que aquí la gent és molt creativa; hem de tenir present que ja des de l’Edat Mitjana es lloà la feina feta pels cartògrafs illencs. Pens que el fet de viure en un lloc petit i amb molts de matissos -com és la nostra illa- dota de caràcter, a més la llum de l’illa crec que és molt important en aquest sentit.

P.- Com veus el panorama actual del món del còmic, amb superherois gais, o de minories ètniques?
R.- Els dibuixants avui en dia s’impliquen molt en temes socials i això s’acaba reflectint en els còmics. Als còmic actuals hi trobam denúncia social i política; abans el món del còmic anava més dirigit al món de l’oci i divertiment.

P.- A què creus que es deu l’èxit de la novel.la gràfica?
R.- Crec que la novel.la gràfica passa pel seu millor moment, i s’ha convertit en el producte “estrella” dins el món del còmic, podríem dir que n’és el producte “gourmet”. Aquest èxit crec que es deu a un enfocament més adult, a una major diversitat de temàtiques; és un producte per a un públic més adult que té més dramatisme, ironia i enfocat envers un públic més selecte.

P.- Has publicat en alguna revista?
R.- Alguna vegada ho he fet, però en revistes digitals com Arsgravis.

P.- Creus que el còmic ha de ser transgressor o políticament correcte?
R.- Pens que hi ha d’haver lloc per a tot ja que hi ha públic per a tot. Però em pareix una vergonya que no hi hagi llibertat d’expressió en aquest món com ho exemplifiquen els problemes que darrerament ha tengut la revista “El Jueves”.

P.- Com veus el futur del còmic?
R.- El veig bé, però m’agradaria que s’obrís més i que de cada vegada arribàs a més gent. M’agradaria que es superàs la idea que el còmic és un Tebeo; voldria que la gent se n’adonàs que hi ha molts de tipus de còmics amb temàtiques molt diferents. També m’agradaria que pictòricament també s’evolucionàs.

P.- Per acabar, hi ha “friquisme” en el món del còmic espanyol?
R.- Crec que sí, tot i que no tant com en el món del còmic americà; però n’hi ha, i em sembla perfecte. Reivindic el món del “friquie”.

Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a