El Consell de Mallorca ha presentat un recurs contenciós administratiu per impugnar la llicència que l'Ajuntament d'Escorca va atorgar per urbanitzar la zona d'Es Guix, on es preveia la construcció de més de 700 places plurifamiliars i afectava a deu hectàrees en plena Serra de Tramuntana. La demanda va ser presentada ahir davant dels jutjats perquè considera que es van produir irregularitats en la concessió del permís.

En roda de premsa, la consellera de Territori de la Institució insular, Maria Lluïsa Dubon, ha afirmat que els serveis jurídics del Consell han detectat en els últims mesos que la llicència es va atorgar de manera irregular, després que el consistori d'Escorca al·legués que el terra sobre el qual se n'anaven a iniciar les obres era urbà, al disposar, segons defensaven, dels suficients serveis -canonades, clavegueram o fanals- que ho avalaven.

Tal com va recordar, en 1991, amb l'aprovació de la Llei d'Espais Naturals, el terreny va ser catalogat com sòl rústic protegit, mentre que en 1993 l'Ajuntament va demanar al Consell la desclassificació del solar per convertir-lo en urbà, "enganyant" a l'Administració supramunicipal, al justificar que la zona ja comptava amb els serveis adequats que es requereixen perquè un terra pugui ser urbà.

Tot i això, en anys posteriors l'Ajuntament va ser reclamant subvencions a la Institució insular per instal·lar serveis a la zona, el que va aixecar les sospites del Consell, malgrat que el municipi havia al·legat anteriorment que Es Guix ja disposava d'aquests recursos. En total, se li van concedir ajudes per valor de 637.619 euros a través del Pla d'Obres i Serveis (POS) del Consell, "procedents de diners públics".

   "Un procediment totalment pervers ja que eren accions premeditades", va manifestar Dubon. Tal com va apuntar, un estudi encarregat fa un any a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el treball dels serveis jurídics del Consell, han permès detectar que els recursos que des d'Escorca es va assegurar que havia en Es Guix, eren "antics i inutilitzables", i que per tant no havia d'haver estat desclassificat.

En el cas que la justícia es pronunciï a favor de la demanda presentada ahir pel Consell, això permetrà avalar la decisió del Consell de modificar puntualment el Pla Territorial de Mallorca (PTM), per procedir a la desclassificació completa de la urbanització d'Es Guix i evitar així la construcció en l'enclavament, a més d'imposar nous requisits per desenvolupar les Àrees de Reconversió Territorial (ART).

El PP en contra

El portaveu del PP al Consell de Mallorca, Jaume Font, va considerar avui que davant l'actual situació de crisis, la institució insular té "treballs més importants per millorar el dia a dia" dels ciutadans que presentar un recurs contenciós administratiu per impugnar la llicència que l'Ajuntament d'Escorca va atorgar per urbanitzar la zona d'Es Guix.

En una roda de premsa, Font va estimar que la decisió del Consell de demandar al consistori d'Escorca suposa una "baralla mediàtica" en què la institució insular vol basar en És [Guix] tota la protecció que ha fet en matèria de territori durant aquesta legislatura, tal com, segons la seva opinió, ho demostra "la despesa en publicitat per fer falques en ràdio i televisió" que feien referència a la preservació d'aquesta zona de Mallorca "en què hi ha 50 solars, dels quals més de 25 ja estan construïts amb llicència".

El dirigent popular va estimar que el Consell s'està "defensant" al decidir presentar aquesta demanda, a causa que, segons la seva opinió, està "preocupat", tenint en compte que té "molts informes per part dels mateixos tècnics d'aquesta institució dient que Es Guix és sòl urbà".

Així, va indicar que el 'Pacti' va governar entre 1995 i 2003 i va assenyalar que durant aquestes dues legislatures, va lliurar més de quatre subvencions per la millora de dotació de serveis ja existents a n'Es Guix, com carrers, voreres, enllumenat públic i clavegueram, reconeixent, per tant, que es tractava d'un "sòl urbà".

Per tant, Font va manifestar que si ara troben que el que van fer abans no estava bé, "seria la seva responsabilitat" i no de l'Ajuntament d'Escorca, tenint en compte que en 1998, el Consell de Mallorca va establir que perquè un terra fos urbà, bastava "que tingués un pou negre o una fossa sèptica".

Tot i això, va insistir en què en una "situació de crisis com l'actual", el "més important en aquest moment és donar seguretat jurídica a tot el món, perquè les coses no estan per anar posant pegues i ficar a tot el món en un mar de dubtes". "Ja vaig dir jo fa un any que ull amb aquest Govern del Consell, perquè es ven molt bé, però sap molt greu", va sentenciar Font, i alhora va demanar al Consell que "modifiqui si vol el tema d'ordenació del territori, però que no ho maquilli".