Un equip internacional d’investigadors, entre els quals alguns del Museu Balear de Ciències Naturals de Sóller, ha identificat la larva del grup dels dípters, el grup d’insectes al qual pertanyen les mosques i els mosquits, més antiga del planeta, datada de fa 247 milions d’anys. La troballa s’ha fet precisament a Mallorca i data d’abans de l’aparició dels primers dinosaures.

L’exemplar fòssil, que conserva l’estructura del cap, algunes parts del seus sistema digestiu i el seu sistema respiratori, es va localitzar fa uns anys a prop de la cala d’Estellencs i ara s’ha pogut estudiar fent servir les tècniques més modernes que els científics tenen al seu abast.

A la investigació hi han participat l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME-CSIC, València), el Museu Balear de Ciències Naturals (FJBS-MBCN, Sóller), el Museu Nacional d’Història Natural i la Universitat de la Sorbona (MNHN, París, França) i el Museu d’Història Natural de la Universitat d’Oxford (OUMNH, Oxford, Gran Bretanya). El treball s’ha publicat a la prestigiosa revista internacional “Papers in Palaeontology”.

Els autors han descrit un nou gènere i espècie fins ara desconeguts per la ciència: Protoanisolarva juarezi o “Larva anisopodoïdea primigènia de Juárez”, nom posat en honor de Josep Juárez, qui va descobrir el fòssil durant uns treballs de prospecció. La larva completa, que és anterior fins i tot als primers dinosaures coneguts, havia deixat una tènue empremta carbonosa a les dues cares que van quedar exposades en obrir-se la roca.

Enrique Peñalver, investigador del CSIC al CN-IGME CSIC i autor principal de l’estudi, explica que “mentre inspeccionava el fòssil amb el microscopi hi vaig posar a damunt una gota d’alcohol, per augmentar el contrast de les diferents parts, i vaig poder observar fascinat que tenia conservada l’estructura externa i interna del cap, algunes parts del sistema digestiu i, el més important, el seu sistema respiratori en forma d’espiracles”.

Rafel Matamales Andreu, paleontòleg del Museu Balear de Ciències Naturals, un altre dels autors de l’estudi, ha dedicat uns quants anys a estudiar l’ambient d’aquesta regió de Mallorca durant el Triàsic, així com els canvis que va experimentar durant milions d’anys. “Si ens poguéssim traslladar al moment en què va viure aquest animal, veuríem una zona de grans rius i planeres d’inundació en un clima semblant al que actualment trobam a l’Àfrica tropical, alternant estacions eixutes amb d’altres de més ploveres”, indica.

Quan la larva trobada s’alimentava de la matèria orgànica del sòl, no feia gaire milions d’anys que s’havia produït una de les extincions massives més grosses de la història de la vida, al final del període Permià, que va acabar amb més del 80% de les espècies del planeta. “De qualque manera, hem pogut observar una part de les adaptacions a l’ambient postapocalíptic de principi del Triàsic per part dels primers insectes dípters coneguts; per exemple, un sistema de respiració que encara podem observar en diferents grups d’insectes actuals”, assenyala Ricardo Pérez de la Fuente, un altre dels autors i investigador al Museu d’Història Natural d’Oxford.

Aquest estudi ha comptat amb el suport del Departament de Cultura, Patrimoni i Política Lingüística del Consell Insular de Mallorca, en el marc del projecte “Mallorca abans dels dinosaures: estudi dels ecosistemes continentals del Permià i Triàsic amb especial èmfasi en les restes de vertebrats”.

Actualment, el fòssil es troba a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, on s’acaba de preparar per al seu trasllat i custòdia permanent a Mallorca.