Leandro Souza de Lima és un brasiler de 37 anys que des de fa onze anys resideix a Sóller. Ha crescut amb el bàsquet com la seva gran passió, una modalitat esportiva que li va permetre sortir del seu país i participar a les principals competicions internacionals. El mes de maig disputarà el preolímpic amb la selecció de Brasil 3x3 per classificar-se per als Jocs Olímpics de Tòquio del proper estiu.

Amb un somriure a la cara ens rep a la pista de bàsquet del camp Infante Lois. Ens relata la història de com va començar a jugar quan tenia quinze anys fins que ara ha aconseguit formar part del combinat nacional del seu país d’origen. “Vaig començar a jugar als quinze anys. La meva mare em va posar a entrenar en un projecte social. Mai vaig tenir l’oportunitat de jugar en un club professional. A Brasil per jugar a un club havia de pagar i jo no tenia doblers”, relata.

En la seva infantesa havia de recórrer diàriament nombrosos quilòmetres per poder practicar esport. “Havia d’agafar un bus durant tres hores per entrenar. Només hi havia una pista i hi anava molta gent. A vegades podia jugar i a vegades no”, recorda. Però de manera autodidacta, jugant al carrer i als parcs de la seva ciutat, va anar aprenent i millorant en aquest esport. Als dinou anys va tenir l’oportunitat de jugar al Flamengo, on va compartir vestidor amb el famós jugador Óscar Smith. Però es va adonar que jugava poc i va decidir deixar-ho.

En aquest sentit, va seguir participant a tots els tornejos de carrer on tenia l’oportunitat de jugar. La seva evolució va ser clarament ascendent fins que va aconseguir proclamar-se campió de Brasil en la modalitat 1x1. Aquest títol li va permetre disputar un torneig internacional a Alcatraz (Califòrnia) “A partir d’aquell moment és quan vaig començar a ser una mica més conegut”, admet.

I des de llavors va començar una meteòrica progressió que el va dur a viatjar arreu del món participant en tornejos de bàsquet de carrer. El 2010, juntament amb la seva parella, va decidir traslladar-se a Espanya, on va fixar la seva residència a Sóller. Vivint a Mallorca va jugar a l’Hostal Nadal, i també al Bàsquet Pla de Lliga EBA. Però es va adonar que ell gaudia amb el bàsquet de carrer.

Així, va començar una carrera que per ell ha de tenir el punt culmiant als Jocs Olímpics de Tokio del proper estiu. En la modalitat de bàsquet de carrer ha militat a un equip del seu país (San Pablo D.C.), a un equip del Japó, a un equip de la Índia i a un equip de Suïssa. Amb ells ha disputat algunes de les cites internacionals més importants, fins el punt d’arribar a ser l’únic jugador que ha participat tres vegades al torneig 3x3 més important del món. De fet, la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) el va reconèixer en un reportatge que va publicar.

Fruit d’aquests èxits va ser inclòs des de l’any passat a les convocatòries de la selecció del Brasil. La propera cita serà el mes de maig a Àustria, on disputarà el preolímpic front les seleccions de Turquia, República Txeca, Mongòlia i Polònia. Ell és molt optimista de l’èxit de la seva selecció: “Estic segur que tenim millors condicions que els altres equips que hi participaran. Duc pràcticament sis anys jugant per tot el món i sé com són els jugadors. Brasil està entre els tres o quatre millors del món”.

La modalitat de bàsquet 3x3 serà olímpica per primera vegada als Jocs de Tokio. I aquest solleric d’adopció hi vol ser present en representació dels colors del seu país.

No ha estat un camí de roses

Però, tot i aquests èxits, en Leandro Souza sempre té present que va créixer dins una favela. “Allà depens de tu mateix. Tens els dos camins, i pots anar per un o per l’altre. El bàsquet fou en realitat el que em va treure de la favela. Em va ensenyar un món diferent. Allà jo no tenia oportunitats. No era bo a l’escola. I estant allà arribes a creure que ets un rebel, perquè la gent et tracta així. Però moltes vegades el que tens és una dificultat i no hi ha ningú per ajudar-te. Nosaltres mateixos arribam a creure que som males persones. Però no ho som. I amb el bàsquet vaig descobrir que era una bona persona. El bàsquet ens dona la possibilitat de creure en nosaltres”.

I des d’aquí a Sóller també es mostra agraït al suport rebut de persones i empreses que encara ara el segueixen ajudant perquè pugui anar a les competicions i es pugui preparar amb les millors condicions. “L’Hostal Nadal, en Joan Oliver, el restaurant So Caprichos, la marca de roba Animal i en Sergi Martí m’ajuden molt”, conclou.