Diari digital de la comarca de Sóller
Dimecres, 27 de maig de 2020   |   17:38
 
Enquesta  
És una bona inciativa la del menjador social?


No
 
El moment de l'arenga, fa alguns anys.
10/05/2020 | 19:58
Diari d'un confinament: 57.- Firó, festa rodona
Gabriel Mercè

No conec altra festa tan rodona com la del Firó solleric i entenc el pesar de tanta i tanta gent que aquest dilluns tendrà un buit en el cor perquè celebrarà íntimament un esdeveniment que per naturalesa és col·lectiu i bulliciós, a l’aire lliure, i un ha d’acabar el dia cansat, suat i ben brut, però també emocionat, feliç, satisfet i orgullós de ser solleric i de pertànyer a un poble que l’any 1561 va actuar amb valentia per evitar patir saqueig, espoliació, captiveri i mort.

Molts altres pobles de Mallorca deuen tenir una enveja sana de la festa que demà no celebram públicament i també de la forma com la viu un solleric de bon de veres. I és que el Firó ho té tot. Abasta tants d’àmbits diferents que és una festa complexa i completa. Total.

Els prohoms que l’any 1855 varen organitzar per primera vegada un acte teatralitzat sobre l’arribada dels sarraïns a Sóller, la dura jornada d’enfrontaments i la victòria final, no devien sospitar que un segle i mig després la seva creació hauria tornat un gegant i que les càmeres de la televisió li donarien una amplificació que atrauria participants i públic de tota l’illa, o fins i tot de més lluny.

Aquella gent va ser la creadora del Firó, però la festa ha patit crisis i moltes hores baixes. Fa uns anys vaig escriure un article que vaig titular “Quan el Firó no interessava”. Amb els ulls d’avui fa mal de creure que s’obligàs a gent a vestir-se per batallar o que l’Ajuntament pagàs per fer-ho. Però això va ocórrer. I no fa tant.

La inflexió definitiva va tenir lloc fa un quart de segle quan la implicació de diversos grapats de sollerics -pageses, pagesos i moros- va arreplegar el Firó del llit de l’UCI i li va pegar una estamanejada que l’ha duit on és avui. Persones amb nom i llinatge, col·lectius, grups i Ajuntament varen creure en la festa i tot el poble se la va fer més seva que mai.

Avui el Firó dura tot l’any, implica tothom i compta amb unes extensions molt interessants i amb un escenari perfecte.

Dura tot l’any perquè la seva preparació requereix molt de temps, incomptables reunions i perquè les gestions a vegades s’eternitzen. L’adquisició de la pólvora, el dia a dia dels col·lectius, l’elecció de les Valentes Dones, la del pregoner o la dels personatges històrics, la redacció del pla de seguretat, la confecció dels vestits... tot això obliga a no estar mai aturat, i sobretot des del gener la feina s’intensifica.

Implica tothom perquè ningú no és aliè al Firó. L’entrada de la festa a les escoles va multiplicar la devoció i la passió per aquesta jornada, així com el coneixement de causa que la motiva i l’estimació per la història. Les banderes als balcons varen facilitar l’efecte visual de la festa i la feina dels col·lectius va augmentar-ne el nombre de participants. Els mitjans de comunicació han completat la tasca amb l’efecte crida.

I una de les característiques més interessants del Firó són les extensions que presenta. El fons històric és sensacional: una història èpica i verídica que permet reconèixer-hi els escenaris i fins i tot les persones, un episodi que mai no s’ha deixat de commemorar, una batalla que va ser victoriosa, i ja sabem que les pel·lícules amb final feliç sempre agraden més.

Els sollerics sabem perfectament què celebram i per què ho celebram; ens sabem fil per randa què va ocórrer aquell 11 de maig, el nom dels personatges, els itineraris, els pobles veïns que es mobilitzaren, i també les llegendes que giren al seu voltant. Ho sabem tot com si d’una rondalla es tractàs, i fins i tot els infants ja s’ho saben des de pràcticament la cuna.

El Firó té banda sonora -no només una, sinó vàries-, una indumentària molt acurada, uns discursos que els més fironers es saben de memòria, té persones amb nom i llinatges que es converteixen en personalitats gràcies a la seva implicació en la festa, compta amb una extensió infantil, amb l’acte del pregó i la investidura de les Valentes Dones que excel·leix per ell mateix, l’ofrena i la nit d’armes. El Firó són milions de fotografies i vídeos, passió i vivències. Segurament també moltes batalletes.

El Firó és també amistat, rialles i alegria. Moltes colles van plegades aquesta jornada, es reuneixen ja per berenar o dinar i fan llarg amb el millor sentit de la paraula. Quants joves s’han enamorat aquest dia, quants records emocionats per als que ja no hi són, quantes llàgrimes d’emoció amb l’arenga i amb l’abraçada general del moment de “La Balenguera”.

I, per últim, l’escenari per a la festa és perfecte. Des de la missa de Can Tamany fins a la processó que retorna la Mare de Déu de la Victòria a l’Hospital. La Plaça de la Constitució i el Port, en el moment àlgid de la primavera, amb pocs quilòmetres de distància i molta gent fent-los a peu.

El tramvia, el berenar, el betum, els trabucs, el canó, la germanor, el fer poble, la fidelitat a l’essència de ser solleric, el paisatge, el bon veïnatge. Quan la gent no sap com ho ha d’expressar diu que el Firó és un sentiment, però un sentiment molt sincer, molt ampli, gegantí, difícil d’expressar amb paraules. Una festa rodona que l’any que ve serà enorme perquè haurem vençut doblement.



Anterior Tanca Següent Compartiu-ho a