El patrimoni municipal va de mal en pitjor. Un ajuntament que de forma perenne es mou en la precarietat econòmica i la falta d’interés de successius consistoris ha abocat a bona part del patrimoni de tots els sollerics a un estat de ruïna. Els edificis més emblemàtics que estan en mans de l’Ajuntament de Sóller donen fe de la falta de manteniment o inversions i alguns d’ells llangueixen fins al punt que estan a una passa de la ruïna total.

La polèmica suscitada fa unes setmanes en relació a la possibilitat que l’Ajuntament pogués vendre el cinema Fantasio, ha servit per posar de manifest el mal estat de conservació en el que es troba un cinema que està tancat des de fa 35 anys, fins al punt que ja s’han obert alguns forats a la teulada que no fan més que accelerar la seva degradació. Un altre exemple sagnant és el de l’escola de Ses Marjades, que la falta de manteniment ha abocat a la seva clausura després de 86 anys de docència ininterrompuda. I pel que sembla, no serà per ara que pugui retornar a la docència perquè no hi ha cap pla a curt termini conduent a la recuperació del centre. L’altra cas que clama és el de l’escorxador municipal que, per bé està protegit per ser un complex d’estil modernista, roman completament abandonat, en estat ruïnós i sense perspectives de donar-li un nou ús.

La setmana passada, el regidor d’Infraestructures, Andreu Castanyer (Més), reconeixia les dificultats que té l’Ajuntament per afrontar inversions milionàries com la de recuperar l’escorxador municipal. Al.legava l’escassa disponibilitat pressupostària per dur-ho a terme i la falta concreta d’usos. Però Castanyer destacava que primordialment la falta de recursos econòmics fa difícil albirar una solució que aturi la degradació que està fent malbé els tres edificis públics.

A la llista de ruïnes de Sóller se li poden afegir les de la fàbrica Nova (que possiblement acabi sent de l’Ajuntament si conclou amb èxit el procés d’expropiació forçosa que promouen els seus propietaris), el Llatzeret o el futur més que incert que sobrevola sobre l’oratori de Santa Catalina on hi ha el desaparegut Museu de la Mar.

A hores d’ara només dos edificis s’han salvat de la “crema” que suposa el seu total abandonament: el casal de Biniaraix que a través de la iniciativa privada ha pogut ser recuperat donant-li un nou ús a una part i el cas del teatre Defensora Sollerense, que enguany començarà a fer passes per restaurar-lo després de dècades d’absolut abandonament. Són les excepcions que confirmen la regla.