La població de Sóller no ha aturat de créixer en els darrers vint anys però a partir d’ara es podria registrar un canvi de tendència per l’efecte túnel, ja que moltes persones que es varen empadronar a la ciutat per poder accedir al peatge reduït i la subvenció ara ja no tendran motius per seguir tenint la seva residència a la vall. La desaparició del peatge obri, per tant, la porta a que tots aquests ciutadans es tornin empadronar als seus municipis de procedència.

Amb el factor túnel bufant a favor, l’evolució de la població ha anat a més durant els anys d’existència de la variant subterrània. El municipi arranca el 2018 amb una població empadronada de 15.429 persones, el que representa l’1’5% més del número d’habitants que hi havia tot just fa un any. D’aquesta manera Sóller inicia un exercici amb un rècord de població empadronada que els més optimistes asseguren que ja no es tornarà a donar, almenys a curt termini.

Factors túnel i immigració

Si s’analitza la població que ha tengut el municipi des que es va inaugurar el túnel l’any 1997, s’observa com Sóller ha incrementat el número de residentsen gairebé la meitat. L’any de la posada en servei de la galeria subterrània l’Ajuntament tenia un registre de ciutadans que es situava en els 10.515 sollerics, quan a hora d’ara aquesta xifra s’ha vist incrementada el 47%.

Però també s’ha de tenir en compte l’evolució de la demografia. L’increment de la població local no només es pot atribuir a l’efecte túnel. Sóller ha vist augmentada la seva població com a conseqüència de la immigració que s’hi ha establert a força d’anys. Si bé és cert que durant els anys passats de crisi econòmica la població estrangera va disminuir pel retorn de molts súbdits als seus països d’origen, la bona situació de l’economia i la facilitat de trobar un lloc de feina ha permès donar un gir a la situació. Sóller torna ser un municipi d’acollida com bé ho demostren les dades del padró municipal corresponents al desembre passat.

La població estrangera de procedència europea no registra grans canvis en els darrers anys. La seva evolució ha estat progressiva i constant i cada vegada són més els súbdits alemanys, anglesos, francesos i romanesos que opten per establir-se a la vall.

No succeeix el mateix amb la població que prové de països tercers, de fora de la Unió Europea. Durant els anys de la crisi molts d’aquests ciutadans que residien a Sóller optaren per marxar. Uns ho feren retornant al seu país d’origen i altres a municipis distints per trobar la feina que havien perdut aquí. Però des de fa pocs anys la tendència ha anat a la inversa. Lluny de les xifres que s’assoliren durant els anys de bonança econòmica, s’aprecia com poblacions procedents de Bolívia, Brasil, Colòmbia o Argentina van incrementant presència a Sóller. Dels països del Magrib destaca la procedència marroquina o la nigeriana com les més importants. De la resta del món, ressalta l’elevat número de xinesos.

El cas és que la població estrangera a Sóller no s’estanca i va en augment. En uns anys s’ha passat del 20 al 22% dels empadronats, un percentatge que podria augmentar si la població amb nacionalitat espanyola deixa de tenir residència a Sóller pel fet que ja no ho necessita per utilitzar amb regularitat el túnel de Sóller.