Miquel Gual

Excursió al torrent de Mortitx, entre els termes de Pollença i Escorca

L’excursió la farem per un dels paratges més salvatges, verjos i bells de Mallorca. Es troba en el llindar del terme d’Escorca amb el de Pollença, i es tracta del torrent de Mortitx i de tot el seu esplendor de roquissars i de rotes, marjades, camins i parets fetes pels nostres avantpassats damunt uns paratges aspres i salvatges.

Deixam els cotxes vora la carretera Pollença-Andratx a l’altura del quilòmetre 11, a la vora de les cases de Mortitx. Deixam les grans cases de possessió de muntanya a l’esquerra i enfilam per un portell saltador d’una gran paret cabrera que separa l’hort de les cases amb l’olivar i la garriga dels voltants.

Un cop hem sortit de l’hort i hem deixat les cases a l’esquerra ens disposam a davallar de cap a cercar el llit del torrent de Mortitx. No abandonarem el carreteró que davalla pel centre del torrent i després es desvia al costat esquerre fins a arribar als Ferros; en aquest indret el torrent conflueix amb el torrent que devalla de l’Avanó. Seguim per dins el llit del torrent salvant els gorgs plens d’aigua; ara passam per un estret on a la part esquerra tenim el puig de ses Parades i a la dreta la Malé. El torrent s’eixampla i al davant trobam el gorg del Bec de s’Oca, amb el penyal al darrera en forma de punxa.

Aquest és un bon lloc per recuperar forces i contemplar el paisatge que ens regala la natura. Tenim dues opcions: seguir per avall el torrent fins a arribar a la mar, però per triar aquesta opció necessitarem cordes; o anar de cap al Rafal d’Ariant. Nosaltres optam per la segona opció i sortim del llit del torrent i anam de cap a les cases del Rafal. Aquestes cases devien ser el centre agrícola d’aquest lloc oblidat del món. Observant els voltants trobam tanques per controlar els animals, clapers que són signe que es conreava la terra (possiblement amb blat) i corrals de porcs esbucats que denoten activitat ramadera. Podem imaginar la vida a aquesta contrada plena de solitud i allunyada del món, disposant només del que devia donar una terra pobra i castigada pels embats de la mar i els peixos que es podien pescar a la vora de les roques dins la caleta d’Ariant.

La plana de la part de la mar acaba amb el penyassegat de prop de 200 metres d’altura amb el racó de Mortitx al davall, on les ones moren als rocs de la vora de la mar. A la dreta el Morro dels Ocells tanca el racó. Un caminoi davalla de cap a la caleta d’Ariant. A mà esquerra, dins el gran espadat que mira a llevant, es troba la cova de ses Bruixes inexpugnable niu d’aquests éssers màgics i malignes.

A la caleta s’hi davalla per un caminoi mig derruït; trobam una font a mitjan camí que dóna de beure als ocells dels voltants. Al fons, com si fos un monstre mitològic, descansa damunt la mar la definida silueta de punta Beca, esperant l’embat de les ones que tanmateix no li fan gens de mal.

Tornam de cap enrera i ens enfilam per les voltes dels Ullastres, que és un camí de ferradura que salva un important desnivell fent voltarelles. El camí segueix planenc per amunt per dins uns antics sementers d’olivar molt deteriorats, on la garriga està guanyant la guerra d’una batalla que començà l’home ja fa molts d’anys quan va convertir terres ermes en fèrtils. El cingle de ses Mules i el clot de ses Someres ens apropen una altra vegada a les cases de Mortitx, on acabarem la nostra volta.