Miquel Gual

Aquesta excursió no la podem realitzar sense una bona logística de transport, ja que travessarem la Serra de Tramuntana des del Gorg Blau fins als Tossals Verds i Mancor, si no volem optar per tornar enrera i repetir l’itinerari.

L’inici es troba a la vora de la caseta del guarda forestal del Gorg Blau, entre antigues terres de conreu de l’alta muntanya on només queden els residus d’uns grans clapers, signes inequívocs de l’activitat agrícola humana feta a la contrada. No oblidem que ens trobam dins una de les valls amb més història de Mallorca; Almallutx, durant l’època talaotica, fou un dels centres més importants de les illes amb el que respecta a l’activitat que es desenvolupar, tenint en compte els importants jaciments que s’han pogut trobar d’aquesta època.

El rei Jaume I el mes de juliol de l’any 1232 derrotà 2.000 sarraïns del districte de Muntanya o Almallutx, que fou un dels darrers reductes que sotmeté de la dominació musulmana. Els historiadors diuen que el nom d’Almallutx prové de l’àrab Almerug que significa els prats.

Avui poca cosa queden dels prats d’Almallutx, les aigües de la presa del Gorg Blau les engoleix quan aquest es troba ple, cosa que darrerament no sovinteja. Tanta sort que les cases de la possessió les construïren molt més amunt del fons de la vall, fet que les ha salvat per els pèls de romandre submergides. No tengueren tanta sort els poblats talaiotics que romanen sota l’aigua. Passam per davall una disforja alzina i encamiman per darrera les cases de cap al comellar de s’Arreplegada, travessam l’aqüeducte que condueix l’aigua del Gorg Blau a l’embassament de Cúber i seguim cap drets al Prat, on descansarem vora la cabalosa font que alimenta Massanella i Mancor.

Després de fer un bon àpat de caminant prenem per la vora dreta del torrent per un vell camí empredat, deixam a l’esquerra vora el marge del torrent es Molinot, antic molí fariner que aprofitava la força hidràulica de la cabalosa font del Prat.

Les muntanyes es van obrint al nostre davant i una planura compareix; a la dreta del camí, les cases velles des Tossals es troben totes esbucades al marge dret del camí, es tracta d’una construcció originàriament de dues plantes situada a la vora del camí amb un parell de marjades d’hort de subsistència totalment esboldregades; a l’altra part del camí el pou de la Bassola dóna aigua als humans i als animals a un lloc tant llunyà.

Ara el camí comença la seva davallada de cap al raiguer de Mallorca, passam a la vora del pou de sa Coma i començam a trobar les primeres oliveres i signes de marjades i terra cultivada. La devallada es produeix fent ziga zaga entre olivar que creix dins els roquissars. Al fons tenim les cases dels Tossals Verds que ens conviden a fer una parada al camí.

Arribam a les cases i som rebuts amb un somriure de la madona amb la qual ja havíem quedat per romandre a les cases.

La finca del Tossals Verds fou adquirida per el Consell de Mallorca, restaurada i convertida en el primer refugi de la Ruta de Pedra en Sec que ha d’unir a peu els pobles d’Andratx i Pollença travessant tota la serra de Tramuntana.

Entram dins les cases, ens instal·lam, feim una passejada pels antics horts i estances de la finca, sopam, feim tertúlia vora l’escalfor del foc i ens n’anam a dormir enrevoltats de natura i d’història camperola i pagesa. Al matí podem triar entre tornar de cap enrera o avançar per la malmesa carretera fins a arribar a Solleric i a la carretera que uneix Alaró amb Orient.