Miquel Gual

L’aventura comença al poble de Valldemossa, preciosa vila on els artistes cerquen la pau i el retrobament amb la natura. El terme municipal fins al segle XVI formava un sol municipi amb Deià, del qual es segregà.

Amb la motxila plena de queviures i aigua ens disposam a partir. Prenem per la carretera que va de cap a Palma, i a l’altura de la finca de sa Coma deixam la carretera i ens endinsam per un camí que passa per darrera les magnifiques cases rodejades d’un jardí provist de immensos arbres i brolladors amb una flaire romàntica i decadent.

El camí segueix el seu curs per dins olivars i sementers conreats, i passam per la vora de les cases de son Verí, restaurades recentment. Aquestes cases es troben orientades de cap a l’estret de Valldemossa. Per arribar a la vall solitària de Pastoritx hem de passar entre la serra de Son Moragues, que deixam a la nostra dreta, i la moleta de Pastoritx, que tenim a la nostra esquerra. Al fons de la vall podem començar a entreveure l’aqueducte de disset arcs que condueix l’aigua de la font fins a les cases.

A la carrera, flanquejada per dues columnes amb escuts heràldics i una barrera baixa de ferro, anam a veure a l’amo en Toni, que és l’estadà de la possessió. Li demanam permís per seguir de cap a Bunyola i ens autoritza, sempre i quant no facem mal fraig. A la preciosa clastra de les cases hi reparam un rellotge de sol que te aquesta curiosa inscripció Ultima multis hora (La darrera hora per a molts).

Deixam les cases i l’hospitalitat de l’amo i ens disposam a pujar de cap a la rota del Cotó. El camí puja fent ziga-zagues entre sementers més magres i oliveres. De cada cop hi ha menys olivar, tot i que els marjats no s’aturen fins que gairebé al cim del coll una era de batre recorda que tots aquests indrets estaven conreats de blat.

Al punt més alt la garriga i les seves plantes són les senyores de l’espai. Tombam la carena que s’anomena Coa de sa Rata i canviam d’escenari visual; ara al davant nostre tenim el comellar de la finca de Muntanya i després el pla de Mallorca amb els seus conreus i els seus pobles.

Entre olivars anam descendint suaument fins que trobam les cases de Muntanya, actualment deshabitades perquè la poderosa possessió de l’Alqueria d’Avall la ha fagocitada. Així i tot són unes cases dignes de veure pel volum i per la façana principal plena d’incrustacions de pedretes.

El nostre camí descendeix suaument per la carretera de Muntanya i topam amb un petit porxo que s’anomena cas Pastors. Un poc més avall, el porxo del Pouet, on trobam una bifurcació opcional que en cinc minuts ens transportarà al mirador d’en Ximenis bastit l’any 1959 en honor a Leandre Ximenis, excursionista del Grup Excursionista del Foment del Turisme de Mallorca. Aquest mirador es troba situat ben al damunt de la Gubia i regala una de les vistes més espectaculars sobre la badia de Palma.

La devallada segueix entre olivar i garrovers i, de tant en tant, qualque porxo de collidores i aljubs recorden les feines del camp. La carretera acaba a la gran possessió de l’Alqueria d’Avall. Passades les cases la carretera ara asfaltada continua, creuant la que va a Sóller, i per baix les cases de la finca de Barcelona entram dins Bunyola, on ens dirigim a l’estació del tren de Sóller per tornar a les nostres llars.