Miquel Gual

Excursió entre Sa Calobra i Sa Mola de Tuent

Aquest itinerari va a la recerca del passat amb la visita a una de les nombroses torres de vigia que es bastiren al llarg de tota la nostra costa mallorquina per mirar d’avisar de la possible arribada de naus enemigues que tant de malfraig feren als habitants de les nostres zones costaneres.

Començam la marxa a la platja de la Calobra per anar a passar pel llogaret que duu el mateix nom, es tracta d’un conjunt de cases aconillades una vora de l’altre, la torre de defensa de can Nyegos que a 1625 ja es trobava construïda. Es situa al centre de les cases de can Termes, can Maiet i can Nyegos, una font regala l’aigua a una pica on els veïnats poden abeurar els animals i servir-se d’ella.

El camí passa per la vora de les cases de can Pau, també amb una esponerosa torre de defensa i més al fons ja fora de la nostra ruta les cases i terres des Racó.

El camí empedrat segueix pujant fent ziga-zagues per un terreny pelat degut al incendi que destruir tot el que trobà fa un parells d’anys. El punt més alt del nostre itinerari es troba al coll de sant Llorenç, on una capella bastida al segle XIII dóna serveis religiosos als habitants de les dues valls. Quan les misses eren habituals es desplaçava un capellà des de Lluc cada diumenge, i els fidels calobrins tenien una de les fileres de bancs i els tuentins tenien l’altre.

Just al darrera de la Capella un caminoi salva la paret natural de la mola de can Palou, i per una encletxa ens condueix a un altiplà de pinar cremat a mitges pel gran incendi que arrasà la contrada. Ara el camí va planenc i és agradable passejar-hi, unes voltes superen sense gens de dificultat una petita pujada provocada per la muntanya, al fons contemplam el relleu tranquil de la torre i les habitacions complementàries a ella.

A la part més alta de la mola de can Palou s’aixeca una construcció de vuit metres d’alçària formada per dos cossos, l’inferior de forma troncoidal i el superior totalment cilíndric, els separa un anell de marès de forma semicircular. L’única entrada a l’interior es una porta que es troba a la part oposada a la mar on uns escalons de ferro serveixen per accedir-hi.

La panoràmica que ens regala la torre és extraordinària: a la part de llevant observam la vall de la Calobra amb la seva torre ben al damunt, un poc més enllà el freu del torrent de Pareis i el morro de sa Vaca desafiant els temporals, més enllà el morro dels Capellans, la torre de Lluc, el morro den Llobera i al fons dins la boirina punta Beca. Baix dels nostres peus el morro de sa Corda, que és el tros de Mallorca més apropat a la península, a migjorn el Puig Major carregat d’antenes i artefactes amb l’impressionant coma del Ribell que acaba al capcurucull de l’illa, a la part de ponent la vall de Tuent amb la seva neta platja, la torre del forat a la punta i la torre de na Seca al fons.

La petita historia de la torre comença l’any 1596 quan el virrei Ferran de Zanoguera cansat de les queixes dels veïnats encarregà el projecte. Durant un grapat de segles la torre serví per vigilar la mar i avisar a la població civil i a les altres torres de l’arribada de naus enemigues, per aquest motiu la torre es trobava dotada d’un torrer que cobria les funcions de vigilància. L’any 1867 s’abandonaren els seus usos i fou cedida al ministeri d’hisenda que la valorar amb 8.750 pessetes. Durant la guerra civil s’emprà per vigilar l’arribada d’avions enemics. L’any 1996 la torre fou cedida a l’ajuntament d’Escorca.