Miquel Gual

Excursió des de Can Penasso fins a Raixa

L’excursió és una passetjada per uns paratges de molt fàcil accés i, a la vegada, uns grans desconeguts. Es tracta de l’apropament a l’estret congost de la Gubia i a la visita als jardins de Raixa.

El nostre recorregut comença a la carretera de Palma a Sóller a l’altura de l’encreuament de Bunyola. Deixam els cotxes a l’aparcament del restaurant de can Penasso o venim amb el tren de Sóller i baixam a l’estació de Bunyola. Just a la vora del punt quilomètric 14,4 a l’esquerra de la carretera es troba un carreteró encaixat entre parets seques que va planenc en direcció a Palma; el tram inicial es troba asfaltat però respira un flaire d’antigor difícilment disimulable.

Quan hem recorregut quasi bé un quilòmetre un braç de carretera xapa el camí i es dirigeix de cap a s’Alqueria Blanca, nosaltres prenem aquest camí i als pocs moments trobam les impresionants cases situades a la falda de sa Gubia. Es tracta d’una construcció relativament recent, segurament del segle XIX, que amaga a la part del darrera les antigues cases molt més rustiques i petites, arquitectònicament parlant el dos conjunts no encaixen massa bé degut a la gran diferència d’estil entre l’un i l’altre.

Passat les cases un caminoi puja arran d’un torrentó que devalla del gran massís. Caminam per dins un olivar molt deteriorat on el pinar i la garriga s’estan apoderant d’ell a marxes forçades.

L’impresionant esperó de sa Gubia de cada cop es troba més a la vora i amb els seus 608 metres ens vetlla desafiant. Definitivamet perdem el terreny conreat i ara només destriam restes d’antigues rotes. El camí i el torrent comparteixen el mateix espai ja que el comellar de cada cop es més estret, ens enfilam per un lateral i al davant podem contemplar la impresionant paret vertical del puig Pla.

Un bon grapat escaladors practiquen el seu esport preferit desafiant a la gravetat de les verticals parets. Aquest lloc és molt atractiu per practicar l’escalada ja que, a més de tenir unes parets molt aptes, es troba molt a prop de Palma i el recorregut que s’ha de fer a peu no és molt llarg.

El camí segueix i salva un bot del torrent per dins un coval amb una escala de pedra, si seguíssim per amunt compareixeríem a la finca de Muntanya amb el seu olivar enrevoltant, però aquest no es el destí d’avui així que tornam enrera i desfeim el cami fins arribar novament a la carretera on hem començat l’excursió.

Ara l’asfalt ha descomparegut i el camí s’estreny i compareix el terra empedrat. No ens havíem errat, aquest és un antic camí, possiblement el de Palma a Sóller que s’emprà fins que es construí la carretera del coll a principis del segle XIX quan viatjar a Ciutat era tota una aventura i s’emprava gairebé tot un dia.

El camí ens duu fins a un altre encreuament que ens conduira a Biniatzar, preciosa possesió de muntanya amb unes cases rustiques però amb molt de caràcter. Pasam per davant les cases, vorejam l’hort i torcem de cap a la dreta, a molt poca distancia trobam les cases i finca de Raixa. En aquest punt tenim la possibilitat de realitzar una visita a la finca, una de les més famoses i conegudes de l’illa. És destacable tant la seva arquitectura com els seus jardins i la quantitat d’aigua que contenen aquests espais. Estan dissenyats pel cardenal Antoni Despuig i Dameto i daten del segle XVIII.